Llegir aprima

Els humans necessitem la ficció per sobreviure, per aconseguir la quimera d’explicar-nos a nosaltres mateixos, per constituir-nos com a comunitat. Empatitzem amb els personatges justos, ens apiadem dels desvalguts, admirem els herois, plorem quan mor la protagonista, ens alegrem quan maten el dolent. Patim per si l’Arya Stark sobreviurà fins a l’últim episodi de Joc de trons, per si el Marco trobarà per fi la seva mare, per si la nau habitada pels protagonistes de Star Wars toparà o no amb el meteorit de torn. Cada vespre, bona part de la població, desconnecta del dia a dia amb aquests contes a la vora del foc servits diligentment per les plataformes audiovisuals.

Hi ha, però, un grup d’irreductibles gals que continuen anant al llit a, simplement, retrobar-se amb el moment en què es van quedar el dia abans, marcat amb un paperet, amb un punt de llibre, amb la punta del full doblegada. Molts d’aquests lectors també ho fan amb la voluntat de fugir de la realitat, però aquesta fuga els serà servida per a ells sols, i això és el que diferencia la lectura d’altres maneres de rebre la ficció: es fa sense estridències, a cau d’orella, en un acte íntim impossible i meravellós entre autor i lector, de tu a tu. És tan màgic que em costa d’entendre que hi hagi tantíssima gent que hi renunciï, cosa que em fa sospitar que no ho han provat prou.

És aquí on flaqueja la indústria del llibre: falten lectors. Tenim oferta per a tots els gustos, bones llibreries, biblioteques de bandera, editorials de tota mena..., però l’índex de lectura del país és patètic. És cert que l’estil de vida, amb horaris extensos i una oferta d’oci múltiple, no ajuda a l’hàbit de la lectura, però coses més estranyes s’han vist, en això del canvi d’hàbits.

Fa unes dècades, qui hauria dit que hi hauria aquesta fal·lera per la pràctica de l’esport? Penseu en els vostres pares o avis, anaven al gimnàs? A poc a poc, es va anar introduint la idea que ens havíem de cuidar, de fer exercici regularment, i ara bona part de la població fa mans i mànigues per reservar un espai del seu temps per desentumir-se i muscular-se. El mateix va passar amb el tabac. Tothom fumava. No estava pas mal vist. A còpia de restriccions, fumar és un costum que va a la baixa. En els dos exemples, se’ns va assegurar que la nostra salut millorava: “Si camineu cada dia mitja hora i deixeu de fumar, el cos us ho agrairà.”

I si llegiu? No, el titular d’aquest article és fals. Ja m’agradaria, però llegir no aprima ni ens fa més resistents, ni ens allarga la vida, però... sí que va bé per a la salut mental i anímica, d’això, n’estic convençuda. També ajuda a potenciar l’esperit crític i a empatitzar amb altres éssers humans diferents de nosaltres mateixos. Digueu-me paranoica, però com més illetrats, més fàcils de dominar. És per això que potenciar la lectura no interessa tothom.

Ara bé, per si interessés, aquí deixo anar una idea, així, com qui no vol la cosa. Podríem vincular la lectura a pràctiques que estan en voga en aquests temps d’automillora personal. La cosa aniria més o menys així: “Fes ioga, medita, abraça, balla, canta, fes aromateràpia, respira aire pur, menja algues i... llegeix.” I com es transmetria, aquest missatge? Això rai. Podríem agafar la sèrie més vista i posar-hi un personatge –que insòlit!–, llegint; podríem fer que a les notícies es parlés de llibres –oh meravella!– cada dia; es podria normalitzar la figura de l’escriptor en els mitjans... Vaja, ja s’ha fet molts cops, això del canvi d’hàbits, només es tractaria de posar-s’hi, perquè no només ens hi juguem la salut anímica, aparentment una nimietat, sinó un dels sectors econòmics més importants del país i, això, el poder, segur que ho entén.