Una lectura de Joan alcover amb una mirada tàcita
Molt interessant aproximació d’Andreu Gomila sobre l’obra de Joan Alcover, sobretot perquè és una lectura de poeta a poeta, sense manierismes ni barricades filològiques científiques. Gomila encara un dels seus mestre des de la complexitat, però també amb una mira tàcita, que serveix al lector per immiscir-se dins d’una obra breu i capital de la literatura catalana. Gomila llegeix Alcover com un col·lega, més enllà de barreres històricistes.
L’assaig interpreta bé, com gran part dels seus estudiosos, que el poeta mallorquí va abandonar el castellà per una manca de reconeixement. A més, el pas a la seva llengua materna implicaria un engrandiment estètic, que l’ha convertit en un dels grans de la poesia catalana, passa a ser “un poeta dolent en castellà a un poeta excels en català. ” Gomila reconeix que Alcover eleva al rang de mite molts indrets de Mallorca, i ens presenta el paisatge, centrat en la Serra de Tramuntana, que, tot i semblar real, ja no existeix quan escriu els seus versos i que la cosa més probable és que no hagi existit mai”. El llibre es presenta doncs, com una interpretació de textos a partir dels eixos programàtics que apunta en la introducció, és a dir, el paisatge, Mallorca, l’home badoc i les crisis que va viure morals, estètiques i polítiques. En breus aproximacions, l’autor ens acosta a la Mallorca del tombat del XIX al segle XX dins un context d’esplendor i també de crisi per la pèrdua de les colònies d’ultramar. La gran protagonista és, no obstant, l’illa, tant idealitzada com destruïda, sobretot la costa, en l’actualitat.
El món esbucat. Joan Alcover i Mallorca és un assaig d’aproximació al poeta, a l’illa i també a exegetes com Damià Pons. També és un exercici de literatura comparada, que pot viatjar de Pound a Yeats sense oblidar figures com Rusiñol, el sempre poc reivindicat Miquel dels Sants Oliver i algunes dels principals representants del Romanticisme. En definitiva té la vessant de breu assaig filològic i, alhora, és una guia senzilla i amena sobre un poeta d’obra breu però poderosa, que, conjuntament amb Costa i Llobera, ha representat un moment i també la recreació d’un espai, inventat o no, únic.
Un món esbucat. Joan Alcover i...
Quan les guitarres obren les portes de la percepció del dia
Fa anys que Rafa Zaragoza i Ramon Solé es coneixen. Des dels anys setanta han portat una obra pròpia, fins i tot al marge dels grups on han militat, de Secta Sònica a Tropopausa. Tots dos han buscat la melodia per sobre del sorollisme de l’avantguarda, però sempre a prop de l’experimentació sense etiquetes i la base de l’instrument, des de la relació íntima amb les cordes de les guitarres. La millor transcripció d’aquest saber és Literal, un disc que connecta amb els grans intèrprets de guitarra, per escoltar a totes hores, per pensar i gaudir dels instants del dia. El treball conté dinou peces, en algunes de les quals hi participen altres talents com Pablo Selnik, Jordi Vilella, Jordi Martí, Néstor Munt i Guille Pérez. Peces com Obalada i Mindanao són l’eix d’un treball majúscul –Soweto és sublim–, que podria ser l’assaig d’una entrada al paradís. Destacar també la portada, obra de l’extraordinari i oblidat Emili Flotats.
Literal
