D’ofici, il·lustrador de passarel·les
Amb 26 anys, Joel Miñana pertany a la generació millennial (gairebé a la Z!), però prefereix les sabates a les bambes, els vestits de Dior de Galliano a la subcultura urbana i la força del dibuix a la fotografia. Per això, quan fa set anys va assistir a la seva primera desfilada es va quedar impactat en descobrir que ningú mirava i gaudia dels vestits perquè preferien fer-ho a través de la càmera del mòbil. Va agafar la seva llibreta i va fer un dibuix d’una model.
Era una desfilada a la 080 de Celia Vela, a qui li va encantar el dibuix, el va retuitejar i va convidar Miñana a assistir com a artista a la seva següent presentació. Aquí va començar la que avui dia ja s’ha convertit en la seva professió, compartida amb la docència al CTS de Sabadell. “Vaig pensar que fer una desfilada requereix molta feina, i que la gent que la mira a través del mòbil no la gaudeix ni l’aprecia”, recorda ara en la primera exposició que fa, a l’hotel Murmuri de Barcelona.
Ha triat tretze grans làmines que reflecteixen les seves “primeres vegades”: hi ha, per descomptat, una model amb el cap ple de flors de Celia Vela, moments amb María Escoté i Palomo Spain del 2017 a la passarel·la madrilenya (una televisió el va convidar per fer-li un seguiment), la setmana de la moda de Lisboa i dissenys fets a París, on ja ha fet incursions fins i tot en l’alta costura. “Em col·loco al lloc dels fotògrafs i faig el dibuix amb línia i taca de color en el temps que triga la model a arribar on soc”, explica aquest jove de caràcter afable i educat, que llueix un davantal ple de retoladors amb els quals ha reinventat un vell ofici que va tenir noms tan importants com el de René Gruau, “que interpretava el glamur de Dior en tres pinzellades”.
Si en el segle XX la fotografia va desbancar els figurins il·lustrats de les revistes, en el segle XXI, les marques han redescobert aquesta mirada artesanal. Miñana ho va veure clar quan, després d’aquella primera experiència a la 080, va assistir a una festa d’Escada i va agrair innocentment la invitació amb un dibuix. Els va agradar tant, que li van demanar si el podien utilitzar. “El millor moment per dibuixar és quan les models s’esperen per sortir a desfilar, hi ha calma, miren el mòbil, les pentinen...”, comenta l’artista, que va estudiar batxillerat artístic a la Massana i va aprendre a cosir en un taller de costura de Sants. Ara Instagram és la seva targeta de presentació, i l’hotel Murmuri, fins a finals de juny, el lloc on es pot fer allò que ell no va fer: fotografiar els seu dibuixos amb el mòbil.
D’altra banda, fins al 23 de juny, a La Roca Village es pot gaudir de l’exposició T-Shirt: Cult-culture-subversion organitzada pel Fashion and Textile Museum de Londres, que repassa el ric món de la samarreta, una peça que a principis del segle XX era roba interior i que en les últimes dècades ha estat un llenç senzill i barat per plasmar des de passió pels Beatles o els superherois fins a reivindicacions feministes o mediambientals. De la revolucionària Vivienne Westwood a icones locals, com la recordada BAR-CEL-ONA de Mariscal, la mostra recull una bona i diversa selecció.