Conèixer i ballar ben fresc

Projecte d’èxit, ben dolç, aquest de Pinya del Tot Dansa amb alumnes d’instituts de Barcelona. Sònia Gómez és una coreògrafa que contagia el joc, les ganes de relacionar-se amb els altres. Com a coreògrafa del Tot Dansa ha propiciat un muntatge que és fresc, compromès i equilibrat. Ha estat refrescant per la música (un plaer la música en directe, fos percussió, vent metall o les veus finals, d’una nitidesa extrema) i comprovar les ganes de ballar i de barrejar-se (ordenadament) entre tots els membres de les diferents escoles. Ha estat compromès perquè ha demostrat que la dansa és un element de socialització i enriquiment cultural dins de les aules (i en horari lectiu). I perquè ha permès la trobada constructiva d’alumnes d’instituts públics de tots els barris, amb el que suposa de transversalitat social i cultural. I manté un equilibri prudent per tal que tothom disfruti ballant i donant espais de protagonisme a cada grup, a cada individu.l

Sònia Gómez interactua amb el que se li presenta al davant. Va fer un espectacle amb la seva mare (Mi madre y yo), però també amb persones anònimes, provocant-los (Experiencias con un desconocido). També s’ha atrevit a incorporar la dansa tradicional de les jotes (A vore) i articula discursos, sempre amb un punt d’ironia, insòlits, que desarmen l’espectador (Ballarina). Ara ha treballat amb joves adolescents, de diverses edats. són uns cossos carregats d’energia però, potser, desentrenats. Tot i així, ella ha comprovat que tots tenen una certa necessitat d’exhibir-se, encara que sàpiguen que el seu cos està en transformació. Per això, són molt suggeridores les frases simples que van projectant des dels marges (en clau d’últimament....» o encara). Tots els últimaments remeten al comiat de la infància i els encara al desig de l’accés a la vida adulta. La veritat dels joves és tan gran quan parlen, com quan ballen. Cadascú amb els seus recursos i la seva vergonya. Però mostrant-se (en sessió matinal, als companys de classe; a la tarda, davant dels pares) generosos. No és una intervenció multitudinària al Cantània com a primària, és una aposta més enfocada, personal, compartida amb desconeguts, sabent-se membres privilegiats d’una pinya ben diversa. A partir del curs vinent, aquesta coreografia també es podrà accedir a través del programa Tots Dansen per tot Catalunya.