Lletres

Els llegeixen arreu del món

‘La plaça del Diamant’, ‘La pell freda’ i ‘Jo confesso’ ocupen el podi de les obres catalanes més traduïdes a altres llengües durant els darrers cinc anys. Els autors més llegits fora del nostre àmbit lingüístic són Ramon Llull, Mercè Rodoreda, Quim Monzó i Andreu Martín

IZASKUN ARRETXE
“Per internacionalitzar la nostra literatura hem seguit el model dels països nòrdics, tot i que allà hi aboquen molts més diners”
IZASKUN ARRETXE
“Gràcies a l’esforç dels darrers anys, la literatura catalana ja està en la primera línia mundial i podem parlar de tu a tu amb les altres literatures europees”

Són els grans obli­dats del món edi­to­rial. Sovint un nom en tipo­gra­fia minúscula per­dut entre la llista de crèdits del lli­bre. Els diners que reben a canvi no solen ser sufi­ci­ents per viure de la seva feina literària, que han de com­pa­gi­nar amb altres acti­vi­tats. Sense ells, però, la lite­ra­tura cata­lana no esta­ria pre­sent a les pres­tat­ge­ries de tot el món, ni tam­poc els lec­tors cata­lans tindríem un accés fàcil a les grans obres de la lite­ra­tura uni­ver­sal ni a les últi­mes nove­tats ni movi­ments lite­ra­ris. No sabríem qui és ni que han escrit Vir­gi­nia Woolf, Ste­fan Zweig, Step­hen King, Patri­cia Highs­mith o David Fores­ter. Els tra­duc­tors d’obres literàries són l’engra­natge neces­sari que posa en con­tacte les lite­ra­tu­res del món i que deixa que s’influ­enciïn les unes de les altres. I estan fent molta feina. El nom­bre anual de tra­duc­ci­ons de lite­ra­tura cata­lana cap a altres llengües s’ha incre­men­tat els últims anys i s’ha situat entre els 140 i els 200 volums durant els dar­rers cinc anys. El 2018, l’últim del qual es tenen dades tan­ca­des dins la base de dades de l’Ins­ti­tut Ramon Llull (IRL), que recull tota l’acti­vi­tat de tra­ducció efec­tu­ada en la lite­ra­tura cata­lana, es van tra­duir 148 obres.

Des del 2003, l’Ins­ti­tut Ramon Llull sub­ven­ci­ona les tra­duc­ci­ons de lli­bres en català a altres llengües. Entre aquell any i el 2018 es van publi­car 2.358 tra­duc­ci­ons de lite­ra­tura cata­lana. D’aquesta xifra, 1.225 títols van rebre l’ajut de tra­ducció de l’IRL (un 52% del total), cor­res­po­nents a 44 llengües i 48 països, segons dades faci­li­ta­des per aquest orga­nisme des­ti­nat a la inter­na­ci­o­na­lit­zació de la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes.

les obres més traduïdes

Per llengües de tra­ducció, i des d’una pers­pec­tiva glo­bal, les obres més traduïdes de la lite­ra­tura cata­lana són: La plaça del Dia­mant, de Mercè Rodo­reda (traduïda a 38 llengües); La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol (37); Jo con­fesso, de Jaume Cabré (21); El violí d’Auschwitz, de Maria Àngels Anglada (18), i Pan­dora al Congo, d’Albert Sánchez Piñol (també 18). Pel que fa als títols més traduïts els dar­rers qua­tre anys, entre el 2015 i el 2018, la llista la for­men La male­dicció dels Pal­mi­sano, de Rafel Nadal, traduït a deu llengües: cas­tellà (2015), francès i neer­landès (2016), anglès, ale­many, italià i croat (2017), suec, hebreu i estonià (2018); Algú com tu, de Xavier Bosch, a sis llengües: cas­tellà (2015), francès i italià (2016), ale­many, por­tuguès i búlgar (2018); Germà de gel, d’Ali­cia Kopf, a cinc llengües: cas­tellà (2016), neer­landès (2017), anglès, por­tuguès i txec (2018), i Incerta glòria, de Joan Sales, també a cinc llengües: ale­many (2015), anglès (2017, edició EUA), italià, hon­garès i francès (2018).

Si ho mirem per autors, els escrip­tors que han des­per­tat més interès en les edi­to­ri­als fora­nes són Mercè Rodo­reda (199 edi­ci­ons), Sal­va­dor Espriu (150 edi­ci­ons), Ramon Llull (145 edi­ci­ons), Jacint Ver­da­guer (116 edi­ci­ons), Andreu Martín (98 edi­ci­ons), Josep Pla (94 edi­ci­ons), Quim Monzó i Jaume Cabré (91 edi­ci­ons). Durant els dar­rers qua­tre anys, el més traduït ha estat Jaume Cabré, amb 28 tra­duc­ci­ons de nou obres dife­rents. Jo con­fesso ha estat traduïda a deu llengües en els últims qua­tre anys.

“No es pot dir quin és el gènere o estil que interessa més de la lite­ra­tura cata­lana a l’exte­rior, això depèn; hi ha interès tant de clàssics com d’autors con­tem­po­ra­nis molt con­crets”, explica Izaskun Arretxe, direc­tora de l’àrea de Lite­ra­tura i Pen­sa­ment de l’Ins­ti­tut Ramon Llull. “El que sí que és clar és que hi ha més conei­xe­ment sobre la lite­ra­tura cata­lana els dar­rers anys, i més interès.” “Ja estem en la pri­mera línia mun­dial i podem par­lar de tu a tu amb les altres lite­ra­tu­res”, sosté Arretxe, que des de l’IRL coor­dina l’equip tècnic que es dedica a visi­tar les fires inter­na­ci­o­nals i a faci­li­tar que els autors en llen­gua cata­lana tro­bin edi­tors que els vul­guin tra­duir. “Ens encar­re­guem de pro­mo­ci­o­nar la nos­tra lite­ra­tura en altres llengües, i ho fem sem­pre en col·labo­ració amb el sec­tor: no venem drets, sinó que pro­mo­ci­o­nem i faci­li­tem que els agents lite­ra­ris i els edi­tors puguin ven­dre drets dels nos­tres autors a edi­to­ri­als d’altres països.”

Aquesta tasca de l’Ins­ti­tut Ramon Llull ha estat espe­ci­al­ment intensa els dar­rers tres anys, en què s’han incre­men­tat les visi­tes a fires i les par­ti­ci­pa­ci­ons en tro­ba­des on fins ara el Llull no havia estat. “Tenim uns tècnics que són un autèntic exèrcit de la tra­ducció: van a les fires, fan reu­ni­ons i con­tac­tes amb cen­te­nars d’edi­tors, els expli­quen qui som, quins ajuts donem a les tra­duc­ci­ons, quins autors tenim, quins són els nos­tres clàssics, i això està fent que s’hi esti­guin sumant noves edi­to­ri­als i que cone­guin el nos­tre sis­tema d’ajuts a la tra­ducció.”

El sis­tema d’ajut con­sis­teix en uns 350.000 euros anu­als, ampli­a­bles segons demanda, que es repar­tei­xen en pro­jec­tes de tra­ducció d’autors cata­lans a altres llengües impul­sats per edi­to­ri­als estran­ge­res, que són les que reben els diners: amb aquests ajuts, explica Arretxe, l’IRL està acon­se­guint que els edi­tors forans s’interes­sin per tra­duir alguna obra cata­lana, finançant així part del cost de la tra­ducció del català. “Hem seguit el model dels nòrdics, ens hem emmi­ra­llat en el que fan els holan­de­sos, els suecs, els fin­lan­de­sos”, des­criu Arretxe. “Ells, però, tra­du­ei­xen més que nosal­tres. I això passa perquè encara hi dedi­quen molts més recur­sos que nosal­tres. Pel que fa a la feina, ens orga­nit­zem de manera simi­lar, però els recur­sos que els governs d’aquells països hi abo­quen són espec­ta­cu­lars i expli­quen, per exem­ple, fenòmens com els de la novel·la negra nòrdica, que han acon­se­guit expor­tar arreu d’Europa.”

A més dels ajuts econòmics i de la tasca de pro­moció a les fires inter­na­ci­o­nals, l’Ins­ti­tut Ramon Llull també rea­litza mis­si­ons amb edi­tors inter­na­ci­o­nals que són con­vi­dats a visi­tar el país i a conèixer en per­sona edi­tors, agents lite­ra­ris i autors de llen­gua cata­lana. Són divuit edi­tors de tot el món els que par­ti­ci­pen en aques­tes esta­des. “Ens donen molt bon resul­tat”, explica Arretxe, “i molts tor­nen, si no amb un con­tracte sota el braç, amb les nego­ci­a­ci­ons molt ini­ci­a­des”. La pro­pera d’aques­tes mis­si­ons edi­to­ri­als tindrà lloc al setem­bre, en el marc de la Set­mana del Lli­bre en Català.

tra­duir al català

L’altra cara de la moneda és la impor­tació d’obres d’altres llengües cap al català. En aquest punt, els edi­tors cata­lans que apos­ten per por­tar una obra d’una altra llen­gua cap al català es tro­ben amb una difi­cul­tat afe­gida: la coe­xistència amb el cas­tellà, que també pot tenir traduïda aque­lla obra i que, amb un punt de par­tida d’un mer­cat lingüístic més gran, ocupa també una part sig­ni­fi­ca­tiva del mer­cat edi­to­rial als països de parla cata­lana. Des de la Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes es fomen­ten les tra­duc­ci­ons amb ajuts que inten­ten col·locar la versió cata­lana en el mateix punt de par­tida de mer­cat que les tra­duc­ci­ons al cas­tellà.

Sense tra­duc­tors al català, els lec­tors cata­lans no dis­po­saríem de les grans obres de la lite­ra­tura uni­ver­sal, ni tam­poc estaríem al cas de les nove­tats i de les noves tendències inter­na­ci­o­nals. Tot i això, els tra­duc­tors es tro­ben sovint menys­va­lo­rats, com la dar­rera baula de l’engra­natge edi­to­rial. “Fa vint-i-sis anys que tre­ba­llo pel meu compte com a tra­duc­tora, i encara avui he de recórrer a la tra­ducció mer­can­til perquè només de la literària no se’n pot viure”, explica la tra­duc­tora Maria Llo­pis, que ha por­tat al català obres d’Umberto Eco i de l’islandès Arnal­dur Indri­da­son, un dels pio­ners de la novel·la negra nòrdica. “Una de les assig­na­tu­res pen­dents és la nos­tra visi­bi­li­tat, i això depèn molt de l’edi­to­rial. Els grans grups no cui­den el tra­duc­tor, el trac­ten com un engra­natge més de la pro­ducció. En canvi, les edi­to­ri­als peti­tes i mit­ja­nes et valo­ren, res­pec­ten els teus cri­te­ris per exem­ple a l’hora de triar el títol, posen el teu nom a la por­tada, et por­ten a les pre­sen­ta­ci­ons, t’avi­sen si ve l’autor perquè el puguis conèixer en per­sona...” I és que es tracta d’una feina gens mecànica, sinó molt per­so­nal i cre­a­tiva, que busca solu­ci­ons en l’idi­oma propi per a les cons­truc­ci­ons que l’autor ha fet en l’ori­gi­nal. “Igual que en la música: no hi ha dos pia­nis­tes que inter­pre­tin exac­ta­ment igual una mateixa par­ti­tura; pot­ser jo faré una tra­ducció deter­mi­nada i un altre tra­duc­tor la farà dife­rent, sense trair mai el text ori­gi­nal i bus­cant sem­pre el mateix: que el lec­tor no s’adoni que està lle­gint una tra­ducció, que el text no esti­gui forçat, sinó que donem la nos­tra veu amb l’objec­tiu que el lec­tor hi pugui tro­bar també la veu ori­gi­nal de l’autor.” Alguns tra­duc­tors també són escrip­tors de la seva pròpia obra. És, de fet, una acti­vi­tat més per inten­tar viure de l’escrip­tura. D’altres, com Llo­pis, es dedi­quen en exclu­siva a la tra­ducció i de moment no han pen­sat a publi­car la seva pròpia obra. “Els tra­duc­tors no som escrip­tors frus­trats; no des­carto escriure obra pròpia, pot­ser quan tin­gui més temps, però en rea­li­tat nosal­tres ja som escrip­tors: escri­vim sense tenir el paper en blanc.”

lITERATURA CATALANA AL MÓN

França, Alemanya i Itàlia són els tres països on més s’han traduït obres literàries en català. Albert Sánchez Piñol, Jaume Cabré i Quim Monzó són els autors que han despertat més interès els darrers anys en aquests mercats culturals. També clàssics com Mercè Rodoreda i Josep Pla tenen obres traduïdes a l’alemany, l’italià i el francès. Tot i tenir el mercat més gran, el món anglosaxó, repartit entre editorials angleses i nord-americanes, se situa a continuació.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor