La Barcelona virtual del 1714

La pel·lícula que inaugurarà en estrena exclusiva el Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada (Fic-Cat), Barcelona 1714, d’Anna M. Bofarull, fa cinc anys que s’hauria d’haver estrenat. La previsió era que es pogués veure a les sales de cinema el 2014, coincidint amb el tricentenari del setge de Barcelona, que és el moment històric que s’hi relata. Aquesta, però, és una pel·lícula tan singular pel que fa la tècnica de rodatge utilitzada que ha hagut de passar per un procés de postproducció llarg i feixuc, que ha fet ajornar la seva estrena fins al dissabte 8 de juny, al Fic-Cat (Festival Internacional de Cinema Costa Daurada). Aquesta serà una projecció exclusiva, i fins a mitjans de setembre –possiblement després de la Diada– el llargmetratge no arribarà a les sales comercials del país.

Barcelona 1714 és una gran producció que explica des de la innovació i el risc audiovisual una història d’amor amb un rerefons històric i bèl·lic. Tota la pel·lícula s’ha rodat en un plató croma (pantalla verda) –instal·lat durant l’any de rodatge a la Sala Kursaal de Valls, cedida per l’Ajuntament– i amb els fons generats en 3D. Una barreja d’imatges reals rodades, fotografies i espais en 3D, Aquestes tècniques no s’han utilitzat anteriorment en cap altre projecte cinematogràfic català amb tota la seva magnitud: “Tota la pel·lícula s’ha rodat amb aquest fons verd i amb els actors reals. El procés de postproducció ha estat molt llarg i entretingut, perquè s’han hagut de generar tots els fons amb 3D i composar les imatges, amb tot el que això suposa de temps i de pressupost. Aquestes tècniques normalment només s’utilitzen de manera puntual, però aquesta és la primera pel·lícula que gairebé en la seva totalitat, i són uns 1.400 plans, està feta amb aquesta tècnica. No n’hi ha cap altra que tingui aquest detallisme i aquesta quantitat de feina de postproducció en tots els plans de la pel·lícula”, destaca la directora, Anna M. Bofarull. El coordinador de la postproducció –que s’ha dut a terme entre Catalunya i Colòmbia– ha estat Rafael Galdó, responsable també de la postproducció de films com ara Blancaneus, La llum d’Elna i la sèrie Merlí.

Produït per Kaboga, el llargmetratge explica una història d’amor, intriga i acció enmig d’una Barcelona que fa més d’un any que és assetjada. Se centra en la relació de dos joves: la protagonista és l’Agnès, “que està molt farta d’haver de viure en una ciutat assetjada, on no es pot fer una vida normal, i el que vol és marxar de la ciutat” i que està enamorada d’un noi, un militar que es nega a rendir-se i que “vol lluitar fins al final”. Això generarà conflictes i històries d’espionatge i de traïcions.

La protagonista és una actriu poc coneguda encara a les pantalles, Alba Brunet, que encapçala un repartiment amb molts gats vells del cinema català, com Juanjo Puigcorbé, Àlex Casanovas, Francesc Garrido, Mercè Rovira, Ferran Carvajal, Cristina Pacareu, Oriol Grau, Miquel Sitjar i el jove Bernat Quintana, que es posa a la pell del Jan, el protagonista masculí. Per ell, “no ha estat fàcil” rodar el film ”en una habitació verda”, sense veure el paisatge real.

Al film no hi falten multitudinàries escenes bèl·liques, com ara l’assalt final de l’11 de setembre del 1714, quan 40.000 soldats borbònics es preparen per assaltar Barcelona i 6.000 homes i dones estan disposats a defensar-la fins a la mort. Aquest fet “s’explica des d’un punt de vista femení i quotidià, de la jove protagonista i de les persones que viuen a la ciutat”, segons Bofarull. Més de mil figurants han pres part en la pel·lícula.

El rodatge va començar l’agost del 2013, “amb molt poc pressupost i amb la gran implicació de tot l’equip tècnic i artístic”: “Vam rodar durant un any adaptant-nos a l’agenda dels actors. Això també ha fet que el projecte s’anés allargant. Lamentablement, la indústria del cinema català no permet tenir grans pressupostos per a aquest tipus de pel·lícules”, segons la directora, que indica que el valor final del llargmetratge ha estat d’1,5 milions. Per afrontar-los, s’ha creat un règim cooperatiu entre tot l’equip, a més d’un micromecenatge i de la compra dels drets d’antena per part de Televisió de Catalunya.

El productor executiu, el català d’origen alemany Heiko Kraft, destaca que la intenció no és explicar els fets del 1714 als catalans, sinó que “té un enfocament per a un públic internacional”. “Barcelona 1714 va néixer abans de la celebració del tricentenari i hi havia altres idees al país per fer produccions sobre aquells fets, però nosaltres ens vam plantejar fer una cosa diferent; la història de la Barcelona del 1714 la volíem portar i explicar a l’estranger”, destaca.

Com a acte previ a l’estrena al Fic-Cat, el 8 de juny, els Miquelets de Catalunya oferiran una recreació històrica, que simularà un combat entre una patrulla borbònica i un escamot de soldats catalans austriacistes.

CARINA FILELLA

cfilella@lrp.cat