Benvinguts, nanos!
El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans recull diverses paraules per referir-se als nens: xiquet, infant, criatura, sagal, minyó, al·lot... I, des de fa poques setmanes, també nano. Gràcies a la darrera modificació del diccionari normatiu, s’ha incorporat el mot nano, una paraula ben viva en el llenguatge col·loquial i familiar, sobretot a la zona de Barcelona, i que fins ara no era normativa. Al diccionari també s’ha inclòs l’accepció de nano que fa referència a la figura folklòrica formada per una persona que té el cap ficat dins d’un gran cap que li dona l’aspecte de curt de cos.
Feia anys que es reivindicava la incorporació d’aquesta paraula, perquè és un mot molt usat en la llengua parlada i, sobretot, perquè no hi havia cap motiu per bandejar-lo del diccionari. El fet que nano acabi amb una -o àtona el feia sospitós de ser un castellanisme, com guapo, però en el cas de nano aquesta sospita era infundada perquè és una paraula que no existeix en castellà.
A banda de nano, la Secció Filològica de l’IEC ha aprovat la incorporació al diccionari de catorze paraules més i la modificació de prop de dues-centes entrades, la majoria de les quals com a conseqüència de les novetats que ha suposat la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana. Entre els mots nous, destaquen bitcoin (‘unitat monetària que només pot ser objecte de transaccions per internet’), enya (‘lletra ñ de l’alfabet espanyol’) i les interjeccions fet i entesos, per expressar la conformitat amb una cosa.
Pel que fa a les modificacions, s’ha inclòs la locució degut a, admesa per la nova gramàtica; la interjecció enhorabona per felicitar algú –fins ara estava recollida només com a substantiu (‘donar l’enhorabona’)—, i diverses locucions que s’utilitzen habitualment, com ara amb comptagotes (‘amb lentitud i en petites quantitats’), com color de gos com fuig, només faltaria, estar d’algú (‘sentir afecte per algú’), fer curt, fer llarg, ésser un cas com un cabàs, de fireta i per si de cas.
