LES DONES FORTES

Aquest mes de juny, la plataforma HBO recupera dos dels seus grans èxits: Big little lies i The handmaid’s tale, dues sèries que tenen en comú la presència de dones fortes que s’uneixen per superar situacions de violència a les quals són sotmeses, amb més o menys brutalitat, per part dels homes. Són dues sèries que han tingut un gran èxit i reconeixement, segurament esperonades –o potser perquè hi han contribuït– pel debat sobre la violència de gènere.

Big little lies va ser una de les grans sorpreses del 2017 i va guanyar tant l’Emmy com el Globus d’Or en la categoria de minisèrie, a més de diversos premis concrets per a les protagonistes.

Basada en la novel·la homònima de l’escriptora australiana Liane Moriarty i dirigida per Jean-Marc Vallée (Dallas Buyers Club), la sèrie explica el trasbals que suposa per a les famílies benestants d’una comunitat del nord de Califòrnia l’arribada d’un nou alumne a l’escola on van els seus fills.

El nen i la seva mare –una noia jove i soltera amb una complicada càrrega personal– s’integren amb més o menys facilitat en aquest grup de famílies aparentment idíl·liques que amaguen diversos secrets. Tot es complica, però, amb un cas d’assetjament a l’escola i amb el posterior assassinat d’un dels pares.

La trama revela situacions en les quals es poden identificar moltes dones: la pressió social, el fet d’haver de triar entre la carrera professional i la maternitat, la complicada relació amb els fills adolescents, els sentiments de frustració, i també el greu problema de la violència masclista. Tot plegat per crear una història addictiva, amb un final sorprenent que en principi tancava tot l’argument. Ara bé, després del seu èxit, els productors –entre els quals hi ha una de les protagonistes, Reese Witherspoon– van decidir donar llum verda a una segona temporada, que en aquest cas compta amb la incorporació de l’oscaritzada Meryl Streep. La trama continua pràcticament allà mateix on va acabar la primera temporada, i en aquest cas Streep interpreta la sogra del personatge de Nicole Kidman. L’erosió de les amistats, la fragilitat dels matrimonis, el pes de la culpa i la protecció, per sobre de qualsevol altra consideració, del benestar dels fills són alguns dels temes que es tracten.

Pel que fa a The handmaid’s tale, la tercera temporada ens torna a portar al cor de Gilead, la dictadura teocràtica que governa part dels Estats Units després d’una catàstrofe ambiental i d’una guerra civil. En aquest futur distòpic, les dones, tal com manaven antics textos bíblics, estan completament sotmeses als homes.

El tràiler d’avançament es va estrenar amb molta expectació el mes de febrer, enmig del partit de la Super Bowl. S’hi mostra la protagonista, June/Offred, reflexionant sobre la necessitat de buscar aliats poderosos per poder posar en marxa una revolució que posi fi a les barbaritats que es comenten en nom de Déu, entre les quals la violació sistemàtica de les poques dones que queden fèrtils per proveir de fills les famílies riques. Aquesta sèrie, encara que de manera més cruenta i radical, també explora –com Big little lies– la força de les aliances entre dones per poder superar adversitats.

Ara bé, The handmaid’s tale és també una al·legoria contra els totalitarismes i, en definitiva, serveix per denunciar, amb tota la truculència necessària com a reclam, fins a quin punt els drets que considerem intocables es poden quedar en res si no plantem cara per defensar-los. Així, la sèrie recorre a diferents flashbacks per explicar com era la vida anterior dels protagonistes, fent que resulti encara més impactant la rapidesa amb què es pot caure en mans dels totalitaris. Veient la repressió de l’independentisme català i tot el que està passant a l’Estat espanyol i també a la resta d’Europa, amb l’auge de l’extrema dreta, veure aquesta sèrie hauria de ser obligatori.