Conèixer i ballar ben fresc

Projecte d’èxit, ben dolç, aquest Pinya del Tot Dansa, amb alumnes d’instituts de Barcelona. Sònia Gómez és una coreògrafa que contagia el joc, les ganes de relacionar-se amb els altres. Com a coreògrafa del Tot Dansa ha propiciat un muntatge que és fresc, compromès i equilibrat. Ha estat refrescant per la música (un plaer sentir-ne en directe, fos percussió, vent metall o les veus finals, d’una nitidesa extrema) i per les ganes de ballar i de barrejar-se (ordenadament) de tots els membres de totes les escoles. Ha estat compromès perquè ha demostrat que la dansa pot ser un element de socialització i d’enriquiment cultural dins les aules (i en horari lectiu). I perquè ha permès la trobada constructiva d’alumnes d’instituts públics de tots els barris, amb el que això suposa respecte a transversalitat social i cultural. Alhora, ha mantingut un equilibri prudent per tal que tothom disfrutés ballant i ha donat espais de protagonisme a cada grup, a cada individu.

Sònia Gómez interactua amb el que se li presenta al davant. Va fer un espectacle amb la seva mare (Mi madre y yo), però també amb persones anònimes, provocant-los (Experiencias con un desconocido). També s’ha atrevit a incorporar la dansa tradicional de les jotes (A vore) i articula discursos, sempre amb un punt d’ironia, insòlits, que desarmen l’espectador (Ballarina). Ara ha treballat amb joves adolescents, de diverses edats. Són uns cossos carregats d’energia però, potser, desentrenats. Tot i així, ella ha comprovat que tots tenen una certa necessitat d’exhibir-se, malgrat que sàpiguen que el seu cos està en transformació. Per això, són molt suggeridores les frases simples que es van projectant des dels marges (en clau d’últimament... o encara). Tots els últimament remeten al comiat de la infància i els encara al desig de l’accés a la vida adulta. La veritat dels joves és tan gran quan parlen, com quan ballen. Cadascú amb els seus recursos i la seva vergonya, però mostrant-se (en sessió matinal, als companys de classe; a la tarda, davant dels pares) generosos. No és una intervenció multitudinària al Cantània com a primària, és una aposta més enfocada, personal, compartida amb desconeguts, sabent-se membres privilegiats d’una pinya ben diversa. A partir del curs vinent, aquesta coreografia també es podrà veure a través del programa Tots Dansen atot Catalunya.