Conèixer i ballar ben fresc

Pro­jecte d’èxit, ben dolç, aquest Pinya del Tot Dansa, amb alum­nes d’ins­ti­tuts de Bar­ce­lona. Sònia Gómez és una coreògrafa que con­ta­gia el joc, les ganes de rela­ci­o­nar-se amb els altres. Com a coreògrafa del Tot Dansa ha pro­pi­ciat un mun­tatge que és fresc, com­promès i equi­li­brat. Ha estat refres­cant per la música (un plaer sen­tir-ne en directe, fos per­cussió, vent metall o les veus finals, d’una niti­desa extrema) i per les ganes de ballar i de bar­re­jar-se (orde­na­da­ment) de tots els mem­bres de totes les esco­les. Ha estat com­promès perquè ha demos­trat que la dansa pot ser un ele­ment de soci­a­lit­zació i d’enri­qui­ment cul­tu­ral dins les aules (i en horari lec­tiu). I perquè ha permès la tro­bada cons­truc­tiva d’alum­nes d’ins­ti­tuts públics de tots els bar­ris, amb el que això suposa res­pecte a trans­ver­sa­li­tat social i cul­tu­ral. Alhora, ha man­tin­gut un equi­li­bri pru­dent per tal que tot­hom dis­frutés ballant i ha donat espais de pro­ta­go­nisme a cada grup, a cada indi­vidu.

Sònia Gómez interac­tua amb el que se li pre­senta al davant. Va fer un espec­ta­cle amb la seva mare (Mi madre y yo), però també amb per­so­nes anònimes, pro­vo­cant-los (Expe­ri­en­cias con un des­co­no­cido). També s’ha atre­vit a incor­po­rar la dansa tra­di­ci­o­nal de les jotes (A vore) i arti­cula dis­cur­sos, sem­pre amb un punt d’iro­nia, insòlits, que des­ar­men l’espec­ta­dor (Balla­rina). Ara ha tre­ba­llat amb joves ado­les­cents, de diver­ses edats. Són uns cos­sos car­re­gats d’ener­gia però, pot­ser, desen­tre­nats. Tot i així, ella ha com­pro­vat que tots tenen una certa neces­si­tat d’exhi­bir-se, mal­grat que sàpiguen que el seu cos està en trans­for­mació. Per això, són molt sug­ge­ri­do­res les fra­ses sim­ples que es van pro­jec­tant des dels mar­ges (en clau d’últi­ma­ment... o encara). Tots els últi­ma­ment reme­ten al comiat de la infància i els encara al desig de l’accés a la vida adulta. La veri­tat dels joves és tan gran quan par­len, com quan ballen. Cadascú amb els seus recur­sos i la seva ver­go­nya, però mos­trant-se (en sessió mati­nal, als com­panys de classe; a la tarda, davant dels pares) gene­ro­sos. No és una inter­venció mul­ti­tu­dinària al Cantània com a primària, és una aposta més enfo­cada, per­so­nal, com­par­tida amb des­co­ne­guts, sabent-se mem­bres pri­vi­le­gi­ats d’una pinya ben diversa. A par­tir del curs vinent, aquesta core­o­gra­fia també es podrà veure a través del pro­grama Tots Dan­sen atot Cata­lu­nya.