Arts visuals

Les pintures de Mur

El desastre de Mur va servir perquè la Junta posés en marxa una gran operació de salvaguarda

Enguany es com­plei­xen cent anys de l’arren­ca­ment de les pin­tu­res romàniques de l’església de Santa Maria de Mur, al Pallars, un dels pocs con­junts de pin­tura romànica cata­lana con­ser­vats a l’estran­ger. L’estiu del 1919, la Junta de Museus de Bar­ce­lona es va assa­ben­tar que alguna cosa estava pas­sant en aque­lla petita i arra­co­nada loca­li­tat del Piri­neu. Allà, un equip d’experts ita­li­ans encapçalats per Franco Stef­fa­noni, estava efec­tu­ant l’arren­ca­ment dels murals romànics. L’ope­ració s’estava duent a terme sota el con­trol d’un anti­quari polonès Ignasi Pollak, que havia adqui­rit les pin­tu­res al rec­tor.

La Junta va entrar en pànic i, a la des­es­pe­rada, va mirar d’adqui­rir les pin­tu­res a Pollak, però l’ope­ració no era pos­si­ble perquè ja les havia venut al col·lec­ci­o­nista Lluís Plan­diura, un mag­nat de la indústria del sucre que va aple­gar una excep­ci­o­nal col·lecció d’art medi­e­val català. Pollak va comen­tar als mem­bres de la Junta que no havien de patir per res, ja que Plan­diura no les trau­ria del país.

Tan­ma­teix, dos anys després, tot va can­viar. Pollak i Plan­diura, aju­dats per inter­me­di­a­ris, es van endur les pin­tu­res als Estats Units. Van llo­gar una suite de l’hotel Savoy de Nova York i van con­vo­car diver­sos museus nord-ame­ri­cans a con­tem­plar aquell tre­sor. Cap museu d’aquell con­ti­nent tenia res igual. Hi van mos­trar interès el Metro­po­li­tan Museum of Art de Nova York i el Museum of Fine Arts de Bos­ton, que va ser la ins­ti­tució que va aca­bar adqui­rint el con­junt per una xifra astronòmica, gai­rebé 100.000 dòlars. Plan­diura n’havia pagat 7.000 pes­se­tes.

El des­as­tre de Mur va ser­vir perquè la Junta posés en marxa una gran ope­ració de sal­va­guarda que evités que la història es repetís. Va ser així que bona part de les pin­tu­res murals romàniques del país es van arren­car i van ser tras­lla­da­des a Bar­ce­lona. I va ser així que el Museu Naci­o­nal d’Art de Cata­lu­nya va esde­ve­nir el museu més impor­tant del món en la matèria. Lluís Plan­diura, per la seva part, es va arruïnar i el 1932 es va veure obli­gat a ven­dre la col·lecció a la Junta de Museus. Si no s’hagués venut les pin­tu­res de Mur als nord-ame­ri­cans, avui serien a Bar­ce­lona, jun­ta­ment amb la resta de la seva col·lecció.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.