Manifest Correllengua 2019

Estimadíssims amics, estimadíssimes amigues,

Lluitar per la llibertat és el més bonic que podem fer a la vida, i sense cultura no hi ha llibertat possible. Des de la cel·la 112 del mòdul 10 de la presó de Soto del Real, revisc cada Correllengua celebrat a l’enyorada Santa Perpètua de Mogoda, m’emociono recordant l’empenta de la colla de la CAL de Sabadell.

“Aquell dia que no havia d’arribar mai és avui”, ens ensenyà Màrius Sampere. I, avui, la vitalitat del moviment neix de la llavor que iniciatives com el Correllengua van sembrar arreu del país. La força de la gent organitzada ha estat, és i serà motiu d’autoestima immensa.

En una societat on el fet migratori és estructural, la lluita per la plena normalització de la llengua i la cultura catalanes és un gran consens de país. Mantenim la voluntat de compartir el català, des de l’escola fins a la feina, des del carrer fins al cinema i els mitjans de comunicació. En el judici a la democràcia del Tribunal Suprem, als presos polítics també se’ns vulnera el dret a la llengua pròpia. Però això no ens va privar de dir-los, alt i clar: “No passaran!”

Ara i aquí, ens uneix la voluntat insubornable de projectar una cultura democràtica basada en els drets humans i, per tant, en el respecte als drets lingüístics. L’anhel de viure en una societat on la diversitat de llengües i orígens és una riquesa, així que la ciutadania blinda la cohesió social davant els qui atien l’odi a la diferència. Trenquem tots els prejudicis i convidem-nos a celebrar plegats i sense complexos aquest acte d’amor a la vida i la tendresa que és el Correllengua arreu dels Països Catalans.

Som corresponsables del llegat de dones i homes lliures, en condicions infinitament més adverses que les nostres. Dels qui mai van renunciar a la llengua, bé fos des de l’exili o la presó. Com Pere Calders, qui “obligat a fugir de tot el que estimava”, des de l’exili republicà a Mèxic, va seguir creant contes màgics que perviuen al pas del temps.

Empeltats del seu compromís, ens conjurem a persistir plens de coratge i dignitat. Des de la no-violència i exercint la desobediència civil tants cops com calgui. Perquè tenim memòria i sabem que els drets, com la llibertat, no es pidolen, es defensen i s’exerceixen.

Amb tota l’esperança en els dies que vindran, visca el Correllengua i la llibertat! Sempre endavant!

Presó de Soto del Real. Madrid, 2 de maig del 2019