El Lliure convida a viure una aventura escènica
Juan Carlos Martel i el seu equip del Teatre Lliure fan una contundent declaració d’intencions amb la presentació de la nova temporada (de la meitat, vaja). Trobem canvis interns i en l’equip artístic, així com en els objectius i les prioritats; també externs, amb una nova estètica simplificada, que recorda els anys noranta i, en última instància, amb els espectacles programats. Una aposta per la innovació i la investigació al voltant de les formes teatrals que ha generat divergència d’opinions entre el públic: una part troba a faltar els clàssics i les cares conegudes. Hi ha qui pateix per aquella audiència que confia en l’aposta segura d’un vespre a Montjuïc. Mentre una altra part en valora el risc, les oportunitats que ens regalen per sortir de la zona de confort i explorar altres maneres de fer teatre. Aquesta temporada, el Teatre Lliure és per als aventurers. Vindreu amb nosaltres?
Novaveu som un col·lectiu de joves apassionats de les arts escèniques que compartim experiències i reflexions a través del blog impulsat per Recomana.cat. La votació de juliol l’han fet l’Alba, la Joana, el Martí, el Nil, l’Eva, l’Annie, el Marc, la Judit, la Laura, la Maria, el David i la Sílvia.
1
3
2
Shakespeares del Grec
Per partida triple. D’una banda,Parking Shakespeare (amb Carla Rovira) i Els Pirates Teatre ens porten dues versions de L’amansiment de la fúria. I Bàrbara Mestanza i Paula Ribó, amb Jason Trucco, ens en porten una de basada en Ricard III. Els muntatges coincideixen en el desig irreverent de remodelar dos dels títols més polèmics de l’autor.
L’AMANSI(PA)MENT DE LES FÚRIES
LES FERES DE SHAKESPEARE
RICHARD III AND THEY’VE NEVER HEARD OF LOVE
Teatre de i per a joves
Aquest any, el festival estrena una nova línia de treball protagonitzada i adreçada especialment a les persones joves. El gruix principal serà al CCCB, on s’hi podran veure tres projectes: Oi Nèoi, una reflexió sobre la identitat cultural sortida del treball durant diversos anys de la iniciativa PI(È)CE al Tantarantana amb joves del Raval; Future lovers, un espai d’experimentació amb protagonistes adolescents de la companyia madrilenya La Tristura, i per últim Flam, de Roger Bernat i la feina amb intèrprets de l’Institut del Teatre en un exercici performatiu sobre les emocions. Sens dubte, emergències fresques on posar el focus.
OI NÈOI
FUTURE LOVERS
Duet Wilson i Huppert
A cavall entre l’escena i les arts plàstiques, el nord-americà Robert Wilson és un referent de menció obligada a les escoles d’arts escèniques. Amb formació d’arquitecte, l’artista no només s’encarrega de la direcció artística dels seus espectacles, sinó també de l’escenografia i la il·luminació. Ara arriba amb un monòleg interpretat per la francesa Isabelle Huppert, protagonista de pel·lícules com La Pianista o Elle. Habituada a interpretar grans personatges femenins com Medea, Hedda Gabler i Marie Curie al cinema i al teatre, l’actriu ara es posa a la pell d’una de les reines més recordades de la història: Maria Estuard, en la nit abans de la seva decapitació, acusada de traïció i sentenciada a mort per la seva cosina Isabel II.
MARY SAID WHAT THEY SAID