Lletres

Opinió

‘Le petit plaisir’

A l’estació de tren de Perpinyà, vaig topar amb un estrany aparell. Hi posava: “«Votre gare vous offre un petit plaisir à lire»”

Fa un parell de set­ma­nes, a l’estació de tren de Per­pinyà, vaig topar amb un estrany apa­rell. Hi posava: “Votre gare vous offre un petit plai­sir à lire.” I tenia tres botons asse­nya­lats amb les xifres: 1 min, 3 min i 5 min. Com això del petit plai­sir à lire ja em va, vaig prémer el botó d’un minut, no fos que ens passéssim de temps, i em va esco­pir un paper, a l’estil dels rebuts dels datàfons, amb un text titu­lat Ni plus, ni moins i sig­nat per un tal Veranda.

Això mateix: ni més ni menys. Me’l vaig lle­gir, no sé si en un minut i, àvida de més lec­tu­res, vaig tor­nar a prémer l’enginy. Aquest cop, estava dis­po­sada a lle­gir durant tres minuts i la maqui­neta, dili­gent, em va esco­pir un text més llarg: Dans les yeux d’une dan­seuse, d’una tal Meli (Mr Goo­gle m’ha infor­mat que rere aquests pseudònims s’ama­guen autors que es pre­sen­ten a un con­curs d’escrip­tura). Posats a fer, i a l’empara d’un retard de tren, vaig ata­car el botó defi­ni­tiu dels cinc minuts. I allà ho tenia: Le charme irrésis­ti­ble des golfs, de Mome de Meuse.

Després vaig seure en un banc coro­nat amb una mena de làmpada que eme­tia una aroma molt agra­da­ble de bosc, ide­ada expres­sa­ment per al relax dels viat­gers, i vaig pen­sar que em tro­bava nord enllà on, la gent, diuen, es relaxa i lle­geix. Vaig començar a tenir aquells atacs que ens sor­pre­nen de tant en tant als del sud, quan admi­rem el país veí i la seva defensa de la lec­tura i, de pas­sada, de la lli­ber­tat, de la fra­ter­ni­tat, de la igual­tat... Em deu­ria sor­tir algun gen de l’avi quan anava a Per­pinyà a com­prar lli­bres pro­hi­bits. El cas és que només que hi veia mera­ve­lles, en aquest interès per difon­dre el petit plai­sir à lire fins que, quan ja estava a punt d’ento­nar La mar­se­llesa, un parell de noie­tes van tren­car l’encan­teri.

Pro­vo­ca­ti­ves, pla­ta­for­mes que les feien un pam més altes, pan­ta­lons que mos­tra­ven mig cul i tatu­at­ges ben visi­bles, es van acos­tar a la màquina amb un posat de desídia evi­dent, com dient: “Jo, el petit plai­sir, l’obtinc de mil mane­res més que no pas lle­gint”, i van fer que escopís el paper més llarg per mirar d’enca­bir-lo a la màquina de bit­llets i colar-se al tren. La jugada no els va sor­tir bé i van llençar el petit plai­sir prop dels meus peus. Un altre cop, la crua rea­li­tat se m’estam­pava a la cara.

A la gent que ens dedi­quem a la lle­tra, si no vigi­lem, ja ens passa, això. Ens con­so­lem pen­sant que per fi s’ha des­co­bert la sopa d’all i hem tro­bat la manera d’aug­men­tar l’índex de lec­tura. Són petits ins­tants de glòria per no viure sem­pre en la misèria. Si una màquina mira­cu­losa ser­veix perquè la gent lle­geixi, vinga som-hi, que s’ins­tal·li a totes les esta­ci­ons de tren, a les sales d’espera dels CAP, a les recep­ci­ons de les ofi­ci­nes de l’atur. Omplim el país de petits pla­ers de lec­tura! I no ens ado­nem que, en el fons, l’apa­rell en qüestió no deixa de ser una bes­ti­esa estra­tosfèrica perquè algun pro­fes­si­o­nal de la política cul­tu­ral es posi una meda­lla.

Jo vaig apro­fi­tar els tex­tos, d’acord, però ja duia un bon lli­bre a la bossa, i les noies que s’hi van acos­tar con­ti­nu­a­ran tan poc lec­to­res com abans. Fer una bona política per incen­ti­var la lec­tura està gai­rebé als antípodes d’aquests apa­rells. No té res a veure amb cam­pa­nyes vis­to­ses. És una feina de for­mi­gueta i les fei­nes de for­mi­gueta no aju­den a gua­nyar vots. Es tracta d’una empresa tenaç, cons­tant, paci­ent, que va molt més enllà dels 1, 3 i 5 minuts: comença for­mant bons mes­tres amb gust lec­tor, passa per dotar les bibli­o­te­ques d’un bon fons i con­ti­nua per donar un paper relle­vant a la lite­ra­tura en la cul­tura popu­lar... Tot són petits ges­tos per a un gran plaer i això només es farà si hi ha un interès real perquè la gent lle­geixi, es torni crítica, esti­gui infor­mada. A qui li pot interes­sar, això?

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor