Llunàtics

Més de cent anys abans de l’arribada real de l’home a la Lluna, en concret l’any 1865, el famós autor francès Jules Verne ja va predir que els primers homes que la trepitjarien serien nord-americans. La seva novel·la De la Terra a la Lluna es va publicar primer per fascicles en un diari de l’època i, posteriorment, en forma de llibre. La trama, clarament satírica però amb moltes apreciacions científiques, gira al voltant d’un fabricant d’armament nord-americà que després de la Guerra de Secessió decideix fabricar un canó gegant per poder llençar una tripulació cap a la Lluna. Finalment, després de diversos entrebancs i de l’ajuda d’un aventurer francès, el projectil és llançat des de l’estat de Florida (Verne també va anticipar aquesta localització).

Només per les fotografies, els mapes i la documentació reproduïda –en alguns casos inèdits quan es va publicar per primer cop el 2009–, aquest llibre ja val la pena. A més, però, també està escrit per Norman Mailer, un dels autors nord-americans més importants del segle XX, guanyador de dos premis Pulitzer i impulsor de l’anomenat “nou periodisme”. Mailner hi explica de manera brillant les interioritats dels projectes Apollo.

Una de les últimes novetats editorials relacionades amb la Lluna és aquest assaig que sintetitza de manera clara i entenedora què van suposar les missions Apollo de la NASA. L’autor també rebat els arguments dels anomenats apolloescèptics, aquells que encara consideren que l’arribada de l’home a la Lluna va ser un muntatge del govern nord-americà per mostrar la seva supremacia als soviètics.

De bracet del seu creador Hergé, el cèlebre personatge de còmic va arribar a la Lluna abans que Armstrong i Aldrin, acompanyat del gos Milú, el capità Haddock i el professor Tornassol. El seu viatge al satèl·lit va començar el 1950, en el volum Objectiu: la Lluna, i la va trepitjar dos anys després, el 1952, a Hem caminat damunt la Lluna. Per tant, es va avançar disset anys als fets reals. Hergé va voler que els còmics fossin tan realistes com fos possible, i va consultar diversos experts en coets, a més de documentar-se sobre els viatges espacials i l’ús de l’energia nuclear per desenvolupar-los. Acusat de col·laborar amb els nazis durant l’ocupació belga, Hergé va patir en aquella època diverses crisis nervioses que van posar en perill la publicació de les aventures lunars a la revista Tintín, que es va haver de disculpar amb els lectors pels retards.

L’editorial Bambú va publicar el 2011 dins la col·lecció “Descobridors” (pensada per a lectors a partir de 12 anys) aquesta història il·lustrada que té com a protagonista Jim Lovell, l’astronauta que va viatjar primer amb l’Apollo 8 i després amb l’Apollo 13, la missió fallida que va estar a punt d’acabar en desastre i que el va convertir en heroi.

No existeix la traducció ni al castellà ni al català, però val la pena recordar aquesta autobiografia escrita el 1974 per Michael Collins. El tercer home de l’Apollo 11 –que es va quedar orbitant la Lluna i no la va trepitjar– va escriure personalment tots els textos, sense la col·laboració de cap periodista, motiu pel qual es continua considerant un testimoni extraordinàriament realista del vessant més humà dels astronautes de la NASA.

Aquesta novetat editorial narra de manera detallada la trepidant activitat desenvolupada per les dues superpotències, els Estats Units i la Unió Soviètica, entre el 1957 i el 1969 amb l’objectiu d’aconseguir la supremacia de l’espai. Inclou les biografies dels impulsors dels respectius programes espacials.

Publicada per entregues entre el 1965 i el 1966, aquesta novel·la explica la lluita dels habitants de la Lluna per aconseguir la independència de la Terra. Va guanyar diversos premis, va ser un èxit de crítica i públic i sempre figura en les llistes de les deu millors novel·les de ciència-ficció de tots els temps.

L’autor de Criptonomicón, un dels referents actuals de la ciència-ficció més dura –en què tenen gran importància els detalls científics– és el responsable d’aquesta novel·la que especula sobre la supervivència de la humanitat després d’un fet insòlit: la misteriosa desintegració de la Lluna.

En el futur, cinc grans famílies competeixen per l’explotació dels recursos de la Lluna, que ha d’abastir una Terra esgotada. Aquesta és la primera part d’una trilogia que ja ha estat comparada amb una mena de Joc de trons a l’espai. Intriga, violència i una gran quantitat de sexe amb manifestacions sorprenents com a reclam.

Anècdotes, situacions difícils de resoldre, curiositats i la dosi encertada d’explicacions tècniques és el que ofereix aquest llibre publicat a finals de l’any passat i que ha rebut molt bones valoracions. Els petits detalls serveixen per il·lustrar la magnitud de l’odissea lunar. El títol, amb la paraula un entre claudàtors, és una picada d’ullet al lapsus que va tenir Neil Armstrong quan va pronunciar les seves primeres paraules a la Lluna.

“Ens dediquem a explorar el cosmos quan encara no coneixem l’ànima humana”. Ho diu un personatge d’aquesta novel·la policíaca que arrenca amb l’assassinat d’un astrònom de l’observatori del Montsec. És la primera de la sèrie de tres –les altres són Primàries de sang i Purgatori– protagonitzades pel sergent dels Mossos Rull.