Que amb la postmodernitat s’inicià un període de mixtures i assemblatges impossibles ho constata l’espectacle de la companyia A.I.M (anteriorment Abraham In Motion) del coreògraf nord-americà Kyle Abraham. Agosarat, vibrant i amb una formació musical i artística brillant, el treball d’Abraham supera amb escreix l’eclecticisme enel qual se sustenta el moviment artisticofilosòfic. I, com no podia ser d’una altra manera, també les temàtiques que afloren en les seves peces permeten identificar qüestions d’identitat i de gènere.

La primera peça de l’espectacle,State, amb coreografia d’Andrea Miller, directora artística de la companyia Gallim Dance en col·laboració amb els ballarins d’A.I.M, arrenca amb una evocadora imatge en què la silueta de tres ballarines contrasta amb la claror de l’escenari que actua com un dispositiu electrònic. La seducció de la imatge esdevé encara més reveladora quan s’inicia una dansa hipnòtica que se’ns revela com una perfecta paleta cromàtica en què transpiren les aromes de diverses subcultures urbanes.

Amb The quiet dance, la composició que dona llum a una captivadora i emotiva dansa de caire intimista, compta amb la presència de cinc ballarins i del mateix Kyle Abraham que interpreten la versió de Bill Evans del famós tema de Leonard Bernstein Some other time.

Show pony, una de les peces més aclamades pel públic i interpretada magistralment per Tamisha Guy, desafia els límits corporals en un exercici lliurat a la música electrònica i profundament vital de Hatshepsut de Jlin. Amb un sensual mallot que se li adhereix a la pell, Guy sembla sotmesa a un procés catàrtic en què el cos executa, de manera aleatòria, moviments que abracen al mateix temps la dansa clàssica i el hip-hop.

Per últim, Drive, la peça que clou l’espectacle, recrea l’ambient d’un nightclub novaiorquès; la intensitat lumínica irradiada sobre el públic, el ritme intens i evocador de la música i els moviments desaforats dels ballarins traspuen una energia ingovernable. No en va –recordem–, va ser un encàrrec del New York City Center per a l’edició del 2017 del Fall For Dance Festival.

La postmodernitat encara té molt a dir, en efecte.