En solfa, ‘casta diva’
El satèl·lit de la Terra ha estat des de sempre la principal icona de l’amor romàntic, tant en el món de la música culta com en la cançó més popular
Només cal escriure lluna, moon o qualsevol de les traduccions a d’altres idiomes a Spotify o a l’Apple Music i el cercador us retornarà centenars de resultats que figuren als títols o a les lletres de temes musicals de tots els temps i estils. Si l’exercici es fa de manera analògica, evocant a cop de memòria les tonades amb la lluna com a protagonista, la llista potser no és tan llarga, però sí que configura una traça sonora personal que arrenca de la clàssica i aterra en l’actualitat més rabiosa tocant totes les varietats melòdiques. A la lluna l’han cantada, o tocada, des de Beethoven i Bellini fins a Txarango, passant pels grans intèrprets del jazz, el pop i el rock internacional, els cantautors nostrats i els tots els intèrprets de la música infantil.
Excepte en alguns casos en què serveix per enjogassar-se amb paròdies o tornades per a mainada, el satèl·lit terrestre és evocat com un element de nocturnitat romàntica. Qui no s’ha deixat endur a la lluna conduït per Frank Sinatra. Qui no ha trobat la lluna dins la fosca, tot d’una, sobre el tronc d’un vell pi, o s’ha preguntat mil cops què coi té a veure la lluna amb una pruna més enllà de la rima. En aquest número sobre el primer gran viatge espacial de la humanitat amb destinació d’arribada, hem escollit una vintena de temes que evoquen la lluna. Llegint-ne la primera estrofa, a la majoria de lectors els revindran les músiques.
CARLES RIBERA
cribera@lrp.cat
Lobo hombre en París
Exemple de la música amb lletres estúpides que va protagonitzar l’anomenada movida madrileña, amb aquell tan famós al seu moment com impresentable udol de la tornada del tema.
Harvest Moon
Cançó romàntica ineludible en què la veu de timbre innocent d’un dels millors baladistes del pop descabdella una lletra sense pretensions amb un acompanyament senzill de guitarra i el toc d’harmònica característic de Young.
Moonlight Shadow
Un gran èxit que va portar a la fama un músic amb una carrera més centrada en el rock progressiu i la música comercial. La veu femenina de la cançó, per cert, és de Maggie Reilly.
Moondance
Un dels temes estel·lars d’un àlbum amb el mateix nom que s’ha convertit en un clàssic encomanadís i en un dels temes més populars de l’inclassificable músic de Belfast.
Blue Moon
Ningú com Billie Holiday ha posat tant sentiment en el jazz, i els enregistraments de Blue Moon, aquest estàndard de Rodgers & Hart, que va fer durant la seva carrera en són un exemple.
Sister Moonshine
Un tema místic amb la veu aguda de Roger Hodgson en què destaca un encomanadís riff de guitarra en un grup en què habitualment els instruments predominants són el piano i el saxo.
Lluna a l’aigua
La imatge de la tremolor de la lluna a l’aigua és una bonica metàfora d’una relació amorosa en el tema cronològicament més modern d’aquest recull.
Luz de Luna
Escrita per Álvaro Carrillo i popularitzada per Javier Solís, el Rey del Bolero Ranchero, va quedar fixat com a clàssic de la cançó hispanoamericana en la versió de la gran Chavela.
Corrandes d’Exili
La lluna com a testimoni mut de l’exili en el cèlebre poema de Pere Quart musicat i cantat per les primeres espases de la cançó, des de Llach fins a Sílvia Pérez Cruz i Ovidi Montllor.
The dark side of the moon
No hi ha cap tema amb aquest títol en l’àlbum que porta aquest nom, en el qual, en realitat, a la cara oculta de la lluna es descriuen les misèries de la Terra i els terrícoles.
Tintarella di luna
La música italiana va fer furor a les festes majors de tot arreu durant els anys seixanta amb temes com el d’aquesta senyora que en comptes de prendre el sol pren la lluna al terrat.
Moonlight Serenade
La balada del swing per excel·lència, composta i popularitzada per Glenn Miller i la seva orquestra, amb lletra de Mitchell Parish, que transporta a la màxima expressió dels balls lents dels anys trenta.
La lluna, la pruna
Definir la catalanitat no és senzill, però ben segur que ens posaríem d’acord si assegurem que un català, o una catalana, és aquell que de petit ha cantat La lluna, la pruna. Un cant a la lluna nova, que crida el pare Sol i l’oculta la mare Terra.
Casta Diva
Una de les àries operístiques més conegudes de tots els temps, Norma, de Bellini, és un cant a la lluna, la casta diva que hem escoltat adorar amb les veus de Maria Callas i Montserrat Caballé, entre d’altres.
Bad Moon Rising
Tema de fort accent country d’una de les bandes emblemàtiques de rock nord-americà dels setanta, amb la (mala) lluna com a protagonista metafòrica.
Embruix de Lluna
La relació entre poesia i música és una constant en la història de la cançó catalana i en les dues disciplines la lluna és un element simbòlic clau, com en aquest tema.
Fly me to the moon
Un dels grans hits del crooner per excel·lència que situa la lluna com el destí extàtic dels enamorats. La clàssica lletra d’un èxit americà que traduïda al català sona carrinclona i ridículament romanticota.
Dins la fosca
Una de les lletres més boniques de la cançó infantil catalana que ha esdevingut un clàssic i que va ser popularitzada fa cinc dècades pels no menys clàssics Esquirols.
Sonata Clar de Lluna
Una melodia romàntica com n’hi ha poques que ha sobreviscut amb dignitat melòdica a tots els intents de posar-li lletra. Els sis minuts d’adaggio sostenuto del primer moviment són una delícia.
Moon river
Cantada per desenes de veus que mai no han superat l’original d’Audrey Hepburn a Esmorzar amb diamants. Escrita per Mancini i Mercer , va estar a punt de no sortir al film.