MEMÒRIA INDELEBLE

No hi ha constància que Josep Francès Novella i Francesc Massanas Agustí s’haguessin conegut. La coincidència de publicar les ressenyes sobre els casos respectius d’aquests activistes republicans dels anys trenta del segle passat és, doncs, purament temàtica com a dos exemples remarcables de treballs acurats d’història local, local però no menys important perquè és aquella que ajuda a concretar amb noms i cognoms, per mitjà del batec de vides reals, les visions de conjunt de la Història en majúscula, amb què aquests treballs sobre el terreny dialoguen necessàriament per convertir en realitat l’abstracció teòrica de l’historiador. Una altra coincidència: els dos llibres han estat escrits pels respectius nets dels protagonistes, que, malgrat la proximitat emocional amb els fets, han sabut mantenir la mirada analítica sobre els fets que es narren.

En el cas de Sumaríssim 70143, Jordi Colomí i Massanas relata els últims mesos de Francesc Massanas i Agustí, alcalde republicà de Foixà (Baix Empordà) durant la II República i la Guerra Civil. Massanas va ser afusellat als 41 anys al cementiri de Girona el dia 25 d’abril de 1939 després d’un judici sumaríssim que ha estat analitzat per l’autor i que és el que dona el títol al llibre. “Moltes de les històries que es van viure en aquells moments no s’han escrit ni s’escriuran mai. Són històries de gent senzilla, molt sovint de pobles petits, allunyats sempre dels grans titulars dels diaris. No per això resulten històries menors.” Ho explica l’autor en la introducció, abans d’endinsar el lector en un relat en què es barregen històries profundaments humanes d’amistat, traïcions i pors de postguerra.

El llibre de Pilar Francès combina la mateixa acurada recerca documental però hi afegeix una voluntat literària que converteix la narració en un mosaic sense ordre cronològic que l’autora va recosint per servir la història del seu avi Josep Francès Novella d’una manera que per mitjà del protagonista repassa la història familiar i la del seu context social i humà, des de la dictadura de Primo de Rivera fins a la Transició democràtica, resseguint la petja d’un familiar que porta el lector des de Barcelona fins a Sant Feliu de Guíxols passant per França, on Josep Francès passa tres dècades d’atzarosa existència exiliat després de la Guerra Civil. Una trajectòria construïda, o més ben dit reconstruïda, a partir d’una exhumació i anàlisi de papers trobats al domicili familiar combinades amb la recerca arxivística. Les ulleres de prop i les ulleres de lluny que necessita tot historiador per construir una història rigorosament contextualitzada i alhora amb ànima, amb un estil més literari que científic que Pilar Francès conclou amb una emotiva conversa imaginada amb l’avi mort per justificar l’elaboració del llibre: “Em pregunteu per què ho he fet? Per vós, avi. Que no em vau deixar tots aquests documents guardats en una capsa perquè ho expliqués, quan toqués? Avi, que quan vós éreu viu, de totes aquestes coses no se’n parlava! Per això ho he fet, perquè només vaig tenir coneixement de com vau viure a través de les pinzellades que ens donàveu de tant en tant. [...] Us adoneu que amb aquest relat no morireu mai?”