Crítica
Tunis i la revolta àrab antologada
El catedràtic de la Universitat de la Manouba (Tunísia) Ridha Mami (Sousse, 1964) acaba de presentar a Barcelona la seva antologia de poesia tunisiana contemporània, una lectura que ens permet captar el pols d’un país des dels anys de la revolució i independència contra el colonialisme francès fins al que va ser el bressol de les primaveres àrabs, als carrers del vell Tunis. Ridha Mami ha aconseguit en gairebé quatre-centes pàgines sumar des d’Abu-l-Qàssim aix-Xabbí –el poeta de la llibertat i glosador del final del domini europeu– fins al divertit i irònic Moncef Mezghani, per no parlar del malaguanyat Mohamed Sagair Awled Ahmed, un colós de la poesia actual, empresonat i censurat en nombroses ocasions, veu de la revolució contra el pensament únic, el partit únic i el fanatisme religiós. Amic personal de Mami, que també publica poemes seus en el recull, Awled té una pregària revolucionària, que és un autèntic himne i un monument al cant per les llibertats trepitjades. Mami ha aconseguit aplegar-los tot oferint-nos un retrat poètic del Tunis modern, amb tots els seus clarobscurs, un país que va iniciar les revoltes àrabs i que va haver de patir la intransigència dels islamistes en diferents atemptats contra el turisme i la cultura, dos dels seus pilars morals i econòmics.
L’antologia no és un llibre de combat sinó una aproximació a una de les tradicions mediterrànies ocultes d’un país veí i que ha compartit història en diferents ocasions. El llibre també és oportú perquè mostra una tradició que no difereix en absolut de la nostra i que es podria llegir en paral·lel, amb pitjors circumstàncies encara. En perspectiva, aquests poetes que formen la tria contenen l’ànima de les millors aspiracions de Burguiva, de les ànsies de llibertat que es van assolir entre homes i dones i de com la revolta pot esdevenir terror quan es transmuta. Tenim diferents casos de revolucions convertides en monstres, començant pels episodis foscos de les nostres guerres i les pugnes entre els guanyadors. I també les conseqüències. El poemes aplegats per Rhida Mami seran, en definitiva, la lectura final dels diferents períodes històrics: la independència, la república, la consolidació, els cops, la revolta àrab i les seves paradoxes.
La Malàisia Yuna combina estils en el seu quart disc d’estudi
M olt interessant l’aportació que fa la cantautora de Malàisia Yuna en el seu quart disc d’estudi, sota l’aixopluc del prestigiós segell Verve. L’àlbum és producte d’una maduració llarga des del 2017 fins a la seva aparició, aquest mateix mes de juliol. Al costat d’aquests murs de soroll que ens envaeixen, el so de Yuna és fresc i desprèn un efecte d’optimisme sobre nosaltres quan sentim les combinacions d’estils. En les peces poden participar histriònics representants del rap, com ara el nord-americà G-Eazy, a Blank Marquee, i l’anglès Little Simz, a Pink Youth. Yuna salta des del hip-hop al soul més comercial i ballable i s’endinsa en l’alteritat del pop. Moltes idees, des de la lluita feminista reivindicativa fins a la crítica a la vida quotidiana, apareixen en alguns dels temes, i també moltes veus pròximes que no em perdré detallant. Inspirat en els colors alliberadors i vius del roig, amb què titula el treball, és precisament aquest color el que defineix un disc superb, ple de matisos, que pots escoltar al cotxe o de fons a la llar. Esperem que no trigui gaire a visitar-nos.
