El diccionari que retrata la llengua

Us imagineu un diccionari que, a més de donar-vos la definició d’una paraula, us la contextualitza, és a dir, us posa exemples d’ús d’aquesta paraula en textos reals de la llengua? Aquesta és la funció del Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC), un projecte pioner que es va posar en marxar des de l’Institut d’Estudis Catalans el 1985 i que ara, el 2019, ja recull unes 110.000 entrades, el que equivaldria a vuit volums de l’actual diccionari normatiu de l’IEC. Poca broma! El diccionari, que es pot consultar de manera gratuïta a internet (http://dcc.iec.cat), és una mena de radiografia de com s’utilitza la llengua. Per exemple, si hi busquem el verb advertir, en la primera entrada ens indica que és un verb que es pot fer servir amb les preposicions de i sobre, entre altres usos, i com a exemples recull: “El secretari de l’Ajuntament advertí l’alcalde de les possibles conseqüències de no haver volgut reconèixer la signatura del ministre” (text de Joan González i Pastor) i “També van enviar una carta a la revista Science advertint sobre els perills potencials d’aquesta tecnologia” (text de Ramon Parés i Joan Jofre). A banda de textos divulgatius i periodístics, el diccionari inclou escrits d’escriptors catalans. En l’entrada del verb xocar, hi trobem que és un verb que es pot utilitzar amb les preposicions contra i amb, i com a exemple se cita un text de Josep Pla: “De vegades els peus xocaven amb un objecte dur”.

El diccionari descriu les paraules a partir del seu ús, per això hi apareixen alguns mots que no estan recollits per la normativa però que són usuals en la llengua, com ara el verb disfrutar. Aquestes paraules, però, porten un asterisc perquè l’usuari sàpiga que no són normatives.

Les paraules també estan categoritzades per la freqüència amb què apareixen en la llengua. Per exemple, la paraula fàcil està classificada com a “molt usual”, però les paraules valerós i escartejar estan categoritzades com a “molt poc usual” i “inusual”, respectivament.

En aquest moment, el DDLC inclou textos molt diversos escrits des del 1832 fins al 1988, però està en constant evolució i el corpus s’anirà ampliant, perquè la llengua també evoluciona.