Música

Que no pari el ball

Les orquestres continuen sent les protagonistes absolutes de la festa major? Sembla que cada cop menys, perquè s’ha desdoblat el programa entre la gent gran i el jovent. Això, diuen el músics, “ha fet malbé l’esperit de la festa major”

DIVERSIFICAR EL NEGOCI
“Les empreses de contractació han hagut de reinventar-se i ampliar el negoci; ja no només són representants d’orquestres, sinó que s’han convertit en empreses multiservei”
EL JOVENT PASSA DE LLARG
“Molta gent jove desconeix el món de les orquestres. Passen per la festa major sense haver vist l’orquestra. Ells van a la seva hora, cap a les dues, a les barraques on actua el seu grup” CAIXET A LA BAIXA “La crisi econòmica que hem passat ha obligat a abaixar el caixet a tothom. A treballar el mateix però per menys diners”
LES XIFRES
Orquestres grans com ara la Selvatana i la Maravella tenen un caixet d’entre 7.000 i 12.000 euros i recorren més de 25.000 quilòmetres a l’any

Són les sis de la tarda, l’enve­lat ja fa dies que està mun­tat al mig del poble, sur­ten els músics –en són 17, comp­tant els qua­tre can­tants– i comença tot un reci­tal de cançons de les que en diuen d’avui i de sem­pre. Això sí, la inter­pre­tació s’acom­pa­nya amb pro­jec­ci­ons de vídeo en una immensa pan­ta­lla a la part poste­rior de l’esce­nari, amb les lle­tres de les cançons traduïdes al català i amb imat­ges que situen l’espec­ta­dor en el con­text de cada cançó: els can­tants, dos homes i dues dones, no paren de can­viar-se de ves­tu­ari i de con­ver­tir cada cançó en un espec­ta­cle. Amb la música en soli­tari ja no n’hi ha prou, i s’embo­lica d’espec­ta­cle. És el con­cert que l’orques­tra Sel­va­tana va ofe­rir el 22 de juliol a Puig­cerdà, en plena festa major. A la nit tor­na­ven a pujar a l’esce­nari, ales­ho­res en sessió de ball. Aquesta orques­tra ofe­rirà enguany, com la mit­jana dels dar­re­res anys, 135 actu­a­ci­ons arreu del país: “Som l’orques­tra que ofe­rim més bolos actu­al­ment, en números abso­luts”, des­taca Eli­seu Quin­tana, músic d’aquesta for­mació. La Sel­va­tana i la Mara­ve­lla són dues de les for­ma­ci­ons més acti­ves. La Prin­ci­pal de la Bis­bal, que és la més antiga que con­ti­nua en actiu –va ser fun­dada el 1884–, i la Mont­grins, al cos­tat d’altres com ara la Cimar­ron, la Metro­pol, la Gira-sol, la Venus i la Sal­seta del Poble Sec, són noms que es repe­ti­ran aquest estiu en els pro­gra­mes de fes­tes cata­la­nes.

Però el ball de festa major con­ti­nua sent el pro­ta­go­nista abso­lut de les fes­tes majors dels pobles com era anti­ga­ment? Mem­bres d’orques­tres i repre­sen­tants musi­cals cre­uen que avui dia hi ha alguns fac­tors que des­llu­ei­xen la festa major tal com s’ente­nia tra­di­ci­o­nal­ment. Per Eli­seu Quin­tana, “el pro­blema prin­ci­pal és que s’ha par­tit la festa major entre el jovent i la gent gran”: “S’han creat les bar­ra­ques. En uns anys en què hi havia bonança econòmica es va pro­gra­mar una doble festa major: al cos­tat de l’enve­lat, hi van posar un altre enve­lat petit per al jovent; es van crear les bar­ra­ques. Així es va començar a des­truir una mica la festa major. És un pro­blema, perquè fa que la festa per a la gent gran sigui avor­rida i que la festa major per al jovent no sigui una festa major, sinó una festa de bar­ra­ques i de con­su­mir alco­hol, però no és l’espe­rit de la festa major.” Quin­tana també lamenta que “a la mateixa hora es con­tra­pro­gra­men l’orques­tra que actua a la pista i els actes per al jovent; això treu gent i fa que la festa sigui menys lluïda”. Per ell, tot això “ha fet malbé l’espe­rit de la festa major”.

Miquel Coma­de­vall, músic i repre­sen­tant de l’orques­tra Mara­ve­lla, creu que “als pobles petits encara se cele­bra i hi ha gent que fa el ball del fana­let, el ball de rams..., i això encara fa festa major. Però és cert que durant el dia de festa major hi ha mol­tes altres acti­vi­tats” que pre­nen pro­ta­go­nisme. Fa una petició: “Només demano que la gent apreciï la música en viu, que és una de les coses que pre­di­quem per tot arreu, i que no hi hagi intru­sisme labo­ral. I que la gent surti per la festa major, que és el millor de l’any en molts pobles.”

La poca assistència del jovent al ball de festa major és un mal que sem­bla irre­pa­ra­ble. “Molta gent jove des­co­neix el món de les orques­tres. Pas­sen per la festa major sense haver vist l’orques­tra. Ells van a la seva hora, cap a les dues, a les bar­ra­ques on actua el seu grup. El pro­blema és que nosal­tres no tenim ni l’opor­tu­ni­tat de poder tre­ba­llar pel jovent. No podem ni interac­tuar amb ells. Fa uns anys, quan tot es feia al mateix recinte, les orques­tres dedi­ca­ven una mitja hora al jovent –quan arri­bava per veure el grup que actu­ava després–, encara que no vin­gues­sin a escol­tar-nos a nosal­tres. Ara no, ara es fan acti­vi­tats només per a ells. Ens ha anat molt mala­ment, això”, diu Quin­tana.

CAI­XET MÉS BAIX

La crisi econòmica dels dar­rers anys ha afec­tat de ple el sec­tor de la música en viu: “La crisi que hem pas­sat ha obli­gat a abai­xar el cai­xet a tot­hom. A tre­ba­llar el mateix però per menys diners. Això ens ha pas­sat a nosal­tres i li ha pas­sat a tot­hom”, indica el mem­bre de la Sel­va­tana. Tant aquesta orques­tra com la Mara­ve­lla tenen un cai­xet simi­lar, que se situa entre els 7.000 i els 12.000 euros, en funció de l’època de l’any o del dia de la set­mana. “A la tem­po­rada d’estiu el cai­xet puja i a l’hivern és una mica més baix”, rebla Coma­de­vall, que diu que man­te­nir una gran orques­tra a l’hivern és més difícil: “En el sen­tit que cobres a 30 o 60 dies i això vol dir que has de tenir una molt bona admi­nis­tració perquè sur­tin els números.” Però els números aca­ben sor­tint i el 100% dels mem­bres d’aques­tes orques­tres s’hi dedi­quen pro­fes­si­o­nal­ment al cent per cent i viuen exclu­si­va­ment d’això. No els falta feina al llarg de l’any: “Tenim pràcti­ca­ment els matei­xos dies d’actu­a­ci­ons al mes d’abril que els que toca­rem a l’agost”, indica Quin­tana. “La tem­po­rada forta comença al mes de maig i acaba a l’octu­bre. És quan hi ha més fes­tes majors i més con­certs. Del novem­bre a l’abril hi ha altres tipus de con­certs, en tea­tres i en espais tan­cats”, hi afe­geix Coma­de­vall.

menys Con­trac­ta­ci­ons

“Abans totes les fes­tes s’aca­ba­ven fent un ball, i ara no”, lamenta Joan Fat­sini, res­pon­sa­ble de l’empresa de con­trac­tació d’orques­tres Fat­sini, amb seu a Amposta. Tots aquests con­di­ci­o­nants, sumats a la crisi econòmica vis­cuda, han fet que la con­trac­tació d’orques­tres també hagi anat a la baixa. Fat­sini situa la dava­llada fins a un 60%, “en gene­ral, a tot el país”: “Cap a l’any 1973-1974, vaig repre­sen­tar durant 27 anys l’orques­tra Junior’s. El pri­mer any van fer 180 actu­a­ci­ons i ara en fan 50 o 60. Ha can­viat molt, la situ­ació, i això que ara por­ten un mun­tatge millor, més pre­pa­ració...”, explica. Un altre dels repre­sen­tants d’orques­tra del país, Enric Vidal, de l’empresa Rock­tail Empordà, situa el des­cens de les con­trac­ta­ci­ons en més d’un 40%. “Des de la crisi forta, que ho va afec­tar tot, va recu­lar molt la con­trac­tació d’orques­tres”, que no només fan les ses­si­ons de ball, sinó que tenen jor­nada com­pleta amb “les sar­da­nes, la missa, el con­cert i el ball”. Vidal reco­neix: “Els Ajun­ta­ments han de tenir un dia d’orques­tra, però ja no és com abans, quan hi havia tres o qua­tre orques­tres.”

Empre­ses de con­trac­tació com aques­tes dues han hagut de rein­ven­tar-se i ja no només són repre­sen­tants d’orques­tres, sinó que s’han con­ver­tit en empre­ses mul­ti­ser­vei. “Al llarg de la meva tra­jectòria he hagut d’anar can­vi­ant i ampli­ant la meva acti­vi­tat; ara faig de tot: mun­tatge de car­pes, gra­des, tau­les i cadi­res, mun­tat­ges amb pan­ta­lles de vídeo i de led, pro­ducció d’espec­ta­cles, mun­tatge de grans fires...”, explica Joan Fat­sini, que reco­neix que actu­al­ment tre­ba­lla amb menys orques­tres: “Fem poques orques­tres, perquè tot­hom les vol bara­tes. Ara el que s’ha posat de moda i el que més fun­ci­ona són les dis­co­te­ques mòbils”, pun­tu­a­litza.

Hi ha un altre ele­ment que ha afec­tat la bona tasca de les empre­ses de con­trac­tació d’orques­tres: “El que ha des­truït el negoci ha estat inter­net. Abans em venien a bus­car a mi per pre­gun­tar-me el cai­xet dels artis­tes, con­di­ci­ons per con­trac­tar-los... Ara no, ara posen el nom de l’artista o de l’orques­tra a inter­net i ja està: tens tota la infor­mació del seu preu, dis­po­ni­bi­li­tat...; no neces­si­ten ningú més. El ver­ta­der des­truc­tor del negoci, per a la con­trac­tació d’orques­tres, és inter­net”, diu Fat­sini.

El res­pon­sa­ble de Rock­tail Empordà també des­taca que avui dia la seva és “una empresa mul­ti­ser­vei”: “Equips de so, llums, dis­co­te­ques pròpies, grups de ver­si­ons... No ens dedi­quem exclu­si­va­ment a la con­trac­tació. Sí que és el nos­tre fort però fem altres coses: mun­tem esce­na­ris i fem tota la pro­ducció i infra­es­truc­tu­res des de l’inici fins que s’acaba l’espec­ta­cle.” “Tenim una diver­si­fi­cació de ser­veis i si no són les orques­tres són les dis­co­te­ques mòbils, els grups de ver­si­ons, els infan­tils... Això ens per­met tenir feina tot l’any.”

Vidal també reco­neix que sos­te­nir econòmica­ment una gran orques­tra no és feina fàcil: “A les orques­tres grans, hi van més de 25 per­so­nes entre músics, mun­ta­dors, tècnics, can­tants... Aguan­tar això val molts diners.” Ell també des­taca el paper que hi juguen els ajun­ta­ments: “Si és un grup potent per al jovent no miren el preu i en canvi si par­lem d’orques­tres ho tro­ben car. Entenc els ajun­ta­ments, que han de pro­gra­mar coses que els fun­ci­o­nen: si fan una festa jove està a reben­tar. Al cap i a la fi, les fes­tes majors són per a tots els públics...”, indica Vidal, que pun­tu­a­litza que les actu­a­ci­ons de sar­da­nes “també han anat a menys” i cada cop se’n con­trac­ten menys.

Sigui com sigui, ningú no veu que el sec­tor de les orques­tres de festa major esti­gui, ni de bon tros, tocat de mort. “No hi ha cap perill.” Però sí que hi ha un fet dife­ren­ci­a­dor del que succeïa fa uns anys: “Ara el públic és més exi­gent. Abans a la Cata­lu­nya rural t’apa­rei­xia una orques­tra de festa major i tot s’hi valia, perquè el nivell musi­cal era el que era i no esta­ven pre­pa­rats per poder jut­jar, ara ja no és així. Ara hi ha més exigència. Ara, qual­se­vol espec­ta­cle, el tro­ben poca cosa, com­pa­rat amb el que veuen per tele­visió o amb els grans fes­ti­vals. Nosal­tres hem de fer cada dia un mini­fes­ti­val, amb tot el mun­tatge.

I així s’obre el debat sobre si les orques­tres han de pri­o­rit­zar la música o l’espec­ta­cle. Eli­seu Quin­tana ho té clar: “L’orques­tra sem­pre ha de pri­o­rit­zar la música però, si a més et per­mets embo­li­car-ho bé i ven­dre tot l’espec­ta­cle, és més d’agrair. L’espec­ta­cle sem­pre està en funció d’una cançó, de la música, mai no és a l’inrevés.” Per la seva banda, el repre­sen­tant de la Mara­ve­lla creu que ara per ara música i espec­ta­cle es repar­tei­xen el pro­ta­go­nisme al cent per cent: “Fins ara les orques­tres havien de sonar molt bé i que els dis­cos que la gent escol­tava a casa sones­sin pràcti­ca­ment igual en el ball. En canvi actu­al­ment, amb les modes de la lumi­notècnica, els llums led, la robòtica, els avanços del so... cada vegada veiem que el públic és més exi­gent i a banda de la música ben feta vol un espec­ta­cle visual. Nosal­tres ho podem fer perquè estem al dia. Estem al 50%.”

La Mara­ve­lla recor­rerà enguany –com els dar­rers anys– entre 25.000 i 30.000 quilòmetres, anant de poble en poble. La majo­ria de les apro­xi­ma­da­ment 125 actu­a­ci­ons que ofe­rei­xen a l’any són a Cata­lu­nya: “Això ens per­met que pràcti­ca­ment cada dia puguem anar a dor­mir casa; ja no tenim aque­lla con­vivència que hi havia anys enrere, quan estàvem tot un mes fora de casa i viatjàvem amb un autobús, con­vi­vim tots els mem­bres de l’orques­tra sem­pre junts”, explica Coma­de­vall. Els de la Sel­va­tana també: “Pràcti­ca­ment no sor­tim de Cata­lu­nya; ja hi ha prou feina aquí per no haver de sor­tir de Lleida, Tar­ra­gona, Girona i Bar­ce­lona”, diu Eli­seu Quin­tana, que indica que en el seu cas no ha bai­xat el nom­bre de bolos que fan a l’any. La música en viu de les orques­tra encara té corda per temps en les fes­tes majors.

De Nino Bravo a Glenn Miller

L’èxit de Nino Bravo Noelia, la cançó Amapola, un popurri de cançons de Queen, bandes sonores de pel·lícules i peces tradicionals de música catalana. Aquest és un esbós del repertori que aquest estiu porta l’orquestra Selvatana en els seus concerts. Pot anar variant, però hi ha una cançó que no falla mai: “Fa més de quinze anys que cada dia fem de bis la peça Girona m’enamora. Durant un temps vam pretendre no fer-la però és impossible; sempre l’hem d’acabar interpretant”, diu Eliseu Quintana. En la majoria d’orquestres, no hi falten vals, txa-txa-txa, swing i boleros: “Aquests no es perdran mai, perquè ens els demana tothom”, diu Miquel Comadevall, de la Maravella. I hi afegeix que en el seu cas, en el repertori, no hi falten temes de Glenn Miller i Duke Ellington: “Quan va néixer l’orquestra es va emmirallar amb les orquestres americanes, i avui dia encara portem aquestes músiques: sempre han estat en el repertori i hi continuaran estant, perquè són temes estàndard que no passaran mai.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.