Perpinyà, els ulls de l’actualitat
El festival Visa pour l’Image tornarà a omplir aquest setembre de fotoperiodisme la capital del Rosselló. En la 31a edició, es podrà veure la feina d’una vintena de professionals. També hi haurà conferències, projeccions i activitats divulgatives
-
Un jove davant de les barricades a la Universitat dels Andes, a San Cristóbal, Veneçuela, durant unes protestes el 2015. L'autora de la fotografia, Adriana Loureiro Fernández, ha guanyat el Premi Vila de Perpinyà Rémi Ochlik per les seves imatges sobre la situació al país llatinoamericà. -
Una família corre per protegir-se de les bombes llançades per l’exèrcit sirià i els avions russons, en una petita població de Guta Oriental, el gener de l’any passat. L’autor de la foto, el jove periodista Abdulmonam Eassa, ha guanyat el Premi Visa Humanitari del Comitè Internacional de la Creu Roja. -
Musulmans del Caixmir, enfilats en als arbres per seguir el funeral d’un dels morts en enfrontaments amb tropes índies. La tensió entre les comunitats, fotografiada en aquest cas per per Dar Yasin, va causar nombroses víctimes l’any passat, entre elles un periodista. -
Una caravana de migrants hondurenys descansa en una pista de bàsquet al sud de Mèxic, abans d’intentar arribar als Estats Units. Guillermo Arias ha documentat les caravanes d’aquest tipus a l’Amèrica central. -
La protagonista d’aquesta foto de Bret Stirton és una dona de Zimbabwe que forma part d’una unitat militar exclusivament femenina que lluita contra la caça furtiva. -
Un ós polar en un circ a Kazan, a Rússia.La fotògrafa Kirsten Luce ha seguit el patiment provocat pel turisme i l’oci en la fauna salvatge. -
Una concentració d’armilles grogues el dissabte 12 de gener d’aquest any a la localitat de francesa de Bourges, en una fotografia d’Éric Hadj per a "Paris Match". -
En una sala de maternitat de Filipines les dones es veuen obligades a compartir llit i moltes reben l’alta només 24 hores després d’haver parit. La falta de mitjans fa que sovint les mares primerenques només puguin comptar amb l’ajuda de les més experimentades. La fotografia forma part d’un reportatge de la fotògrafa Kasia Strek sobre les condicions de la maternitat i el dret a l’avortament en diferents indrets del món. -
Un submarinista de la Marina dels Estats Units ajuda a recuperar un torpede disparat per un submarí nuclear en aigües d’Alaska. El reportatge de Louie Palu per a "National Geographic" denuncia la militarització de l’Àrtic. -
Un home neteja sacs de plàstic en un abocador ubicat en una zona de pantans a la riba del llac Victoria. L’aigua bruta es filtra i provoca danys ambientals, però la població pobre fa qualsevol feina per sobreviure. El periodista Frédéric Noy ha estat testimoni d’aquesta degradació ambiental. -
Una visitant, en l'edició de l'any passat. Mazen Saggar.
DIVULGACIÓ
L’any passat, més de 12.000 alumnes de centres educatius de banda i banda de la frontera van visitar les exposicions de fotoperiodismeDEFENSAR LA PROFESSIÓ
El director del festival recorda que el dret a informar i a dur a terme investigacions sense rebre pressions és un pilar de la democràciaEls conflictes a Síria, el Iemen, Líbia, Veneçuela, l’Afganistan..., però també la revolta dels armilles grogues a França, el patiment dels animals salvatges a conseqüència del turisme mal anomenat “de natura” i la militarització de l’Àrtic són alguns dels temes que protagonitzen les exposicions que es podran veure de manera gratuïta del 31 d’agost al 15 de setembre en diversos espais de la ciutat de Perpinyà. El festival Visa pour l’Image arriba a l’edició número 31 després que en aquestes tres dècades hi hagin passat més de 5 milions de visitants i s’hagi convertit en un punt de referència internacional per al món del fotoperiodisme.
Aquesta projecció s’utilitza per donar a conèixer no només els drames que es produeixen arreu del planeta, sinó també les condicions en què els periodistes es troben per poder-los explicar. “Podem trobar nombrosos exemples de periodistes assassinats, ferits i empresonats; cada any les estadístiques són xocants. Tots els seus noms mereixen ser citats”, va explicar el director del festival, Jean-François Leroy, en la presentació del certamen. També reclama que es defensi l’ètica professional i que es protegeixin les fonts. “Algun dia, la Unió Europea, o fins i tot les Nacions Unides, hauran d’arribar a un consens sobre la definició de periodista. Les acreditacions de premsa canvien d’un país a l’altre i haurien de ser estàndards arreu, perquè tots els periodistes tinguin els mateixos drets i també els mateixos deures”, afegeix Leroy, mentre lamenta que en la situació actual els periodistes siguin sobretot el blanc de les crítiques dels polítics quan a aquests no els agrada el que es diu d’ells. “El públic en general desconfia dels mitjans, s’ha d’explicar la veritat per recuperar la confiança. El dret a informar i a dur a terme investigacions sense rebre pressions és un pilar de la democràcia”, conclou.
La vintena llarga d’exposicions que es podran veure a Perpinyà estaran obertes també del 16 al 20 de setembre, però exclusivament per a visites escolars. De fet, l’any passat més de 12.000 alumnes de centres educatius de banda i banda de la frontera van visitar el festival, acompanyats per fotògrafs i altres professionals que els explicaven el context de les imatges.
A part de les exposicions, com cada any el festival també programa projeccions comentades al vespre, a l’escenari del Campo Santo, que es podran veure retransmeses de manera simultània al teatre de l’Arxipèlag. Del dilluns 2 de setembre al dissabte 7, en aquestes trobades nocturnes es repassaran els fets més importants que s’han viscut al món des del setembre del 2018 fins a aquest mes d’agost, no només aquells fets prou coneguts, sinó també les històries xocants que han passat desapercebudes. També hi haurà presentacions retrospectives d’esdeveniments passats i de figures importants de la història.
En el marc d’aquestes activitats s’entregaran, com cada any, els premis Visa pour l’Image, que inclouen diverses modalitats, com ara el Premi Humanitari del Comitè Internacional de la Creu Roja, que aquest any s’ha atorgat al jove fotoperiodista sirià Abdulmonam Eassa per la seva tasca cobrint el setge a Ghouta Oriental i mostrant els efectes dels bombardejos entre la població civil. Altres premis que ja es coneixen són el Vila de Perpinyà per a Adriana Loureiro Fernández, pel seu reportatge sobre Veneçuela; la beca Canon per a dones fotoperiodistes, que ha estat per a l’armènia Anush Babajanyan pel reportatge sobre famílies nombroses a l’Alt Karabakh; el Premi Pierre & Alexandra Boulat, que aposta per informacions que no han tingut ressò en els mitjans i que aquest any ha guanyat Axelle de Russé per una sèrie descriptiva de la vida de preses franceses un cop surten de la presó i el seu procés de rehabilització, i el Premi Camille Lepage, destinat a fotoperiodistes compromesos amb projectes a llarg termini i que ha guanyat Thomas Morel-Fort pel seguiment que ha fet de la situació del col·lectiu de criades filipines que han de marxar del seu país per treballar a l’estranger amb els efectes que això provoca en les seves famílies.
Finalment, el festival també organitza una trobada de professionals del fotoperiodisme i diverses conferències al Palau de Congressos, com ara la que es farà el 6 de setembre a les tres de la tarda per commemorar el setantè aniversari de la prestigiosa revista Paris Match.
Veneçuela, el paradís perdut
Paradís perdut és el títol de l’exposició amb imatges de Veneçuela que es podrà veure al convent dels Mínims, un dels espais més visitats, on s’exhibeixen els treballs d’una quinzena de fotoperiodistes. L’autora de la sèrie, Adriana Loureiro Fernández –premiada en aquesta edició–, ha retratat la caiguda lliure cap al caos d’un país ple de contradiccions, que ha guanyat més corones en certàmens de bellesa que cap altre i que al mateix temps té una de les taxes d’embarassos adolescents més elevades. És el segon país del món amb més refugiats, la criminalitat augmenta, els salaris baixen... “Veure la teva llar ensorrar-se no es pot mesurar o comptar, només es pot mostrar”, diu l’autora d’aquesta imatge, que mostra un manifestant davant d’unes barricades.