Articulacions
CONTRA L’INSTITUT NOVA HISTÒRIA
Aquests dies ha esclatat una polèmica al voltant del PSC, ERC i l’Institut Nova Història (INH), liderat per en Jordi Bilbeny, una institució llargament criticada pel món acadèmic català i llargament defensada per determinats entorns independentistes. El tema ja fa temps que s’arrossega entre els professionals de la història, però sembla que per fi, gràcies al PSC –qui ho havia de dir–, ha saltat a l’esfera política.
Llegint determinats articles i fent surf per la meva bombolla personal de Twitter, he vist que a molts la història, la història ben feta, els importa una veritable merda. He llegit coses tan salvatges com que s’ha de deixar fer a l’INH perquè està fora del control dels guanyadors, dels colonitzadors. És a dir, que encara que la feina de l’INH sigui poc rigorosa, és necessària. Ni l’estrateg militar Sun Tzu ho hauria dit més clar. Què vol dir això, que els que no combreguem amb l’INH estem abduïts? Altres han afirmat que els és indiferent si Bilbeny i els seus fan història o pseudohistòria, fet que vol dir que els importa un bon rave com s’escriu el passat de Catalunya. Sembla que només els interessi el nivell de brutícia que poden arribar a llançar contra el seu adversari polític.
Altrament, en aquest país hi ha força gent que confon el saludable interès per la història amb una cosa ben diferent, que és la pràctica de l’ofici d’historiador. Jo soc boletaire i llegeixo el que puc, però no em considero micòleg ni mai escriuré res. I ja fa temps que em demano per què la corrua d’acòlits de l’INH, tret de comptades excepcions, són tots professionals d’altres sectors: juristes, informàtics, metges, ambientòlegs… tots jugant a fer d’historiadors. Quines vel·leïtats. Imagineu per un moment que un dia us trobeu malament. Anireu al metge o al sanador que fa imposició de mans?
Molt sincerament, crec que l’afer amb l’INH era necessari que esclatés, perquè alguns dels polítics d’aquest país, d’ERC, de l’antiga CiU i també de la CUP, han rigut massa temps les gràcies a aquesta gent. No es pot donar pàbul i ser condescendents amb gent que practica l’intrusisme i que contribueix a escriure una història del país irreal, ridícula i carregada de fantasmes. I això s’ha fet. Altres –no polítics amb càrrec– han afirmat que això d’ERC de criticar l’INH és oportunisme barat per fer la gara-gara al PSC. Els que fa temps que cridem contra aquesta farsa historiogràfica podríem acusar-vos del mateix, perquè callàveu, i ara ho utilitzeu políticament per disparar contra els que no són dels vostres. La realitat és que això no va de partits ni d’interessos polítics. Va de respectar la feina dels historiadors honestos i d’estimar el país. A menys que el bilbenyisme ja us sembli bé.