Crítica
Una història ignorada
Joan Zambrana (Agramunt, 1960) ha ampliat el seu assaig L’alternativa llibertària, que va publicar fa exactament vint anys, amb una reedició titulada Els llibertaris catalans a la Transició. Una història ignorada CNT (1976-1979). És una bona notícia, perquè el llibre de Zambrana ha estat una de les grans aportacions a aquells anys de lluita i esperança, que també han recreat, entre altres protagonistes, Luis Andrés Edo, Ferran Aisa i Pepe Ribas. El llibre de Zambrana és modèlic, perquè conjuga nombroses dades sobre el sindicalisme confederal, seriosament perseguit pels franquistes fins a pràcticament la desaparició. L’assagista, fundador del Centre de Documentació CEDALL de Badalona, ha escrit, així mateix, un llibre biogràfic sobre Joan Peiró i nombrosos articles del moviment llibertari, en especial d’aquest període confús, en què semblava que les il·lusions tornarien a derivar cap a un esclat revolucionari que, per sort o per desgràcia, no es va produir.
Zambrana se situa en els primers setanta, a partir de la vaga de Harry Walker, i també fa un esbós dels anarquistes durant les llargues dècades franquistes, la divisió i la reunificació, que va durar ben poc davant les tensions ancestrals entre anarquistes d’acció i puristes, d’una banda, i anarcosindicalistes, de l’altra, que no volien perdre la iniciativa davant les altres forces sindicals en les eleccions i tot el que van comportar. L’autor veu clar que el moviment se situava més a prop de l’herència del Maig del 68 que de la CNT històrica, cosa que va esdevenir també una font de discòrdia entre els sectors de l’exili i de l’interior.
En el pròleg, el malaguanyat assagista i antic militant del MIL Santi Soler Amigó parteix d’una cita del situacionista Guy Debord per divagar sobre la necessitat d’uns llibres de memòries que, amb comptagotes, s’han anat publicant, per exemple, els que hem esmentat. Les dades d’afiliació, el retorn del patrimoni sindical robat per la Falange, els morts i la repressió i les sonores vagues protagonitzades per la CNT en l’època són analitzades al llarg d’uns capítols en què la realitat del postfranquisme i el seu llegat queda ben palès en la redacció. Vint anys després, el llibre de Zambra apareix tan nítid com quan es va presentar.
la comunió entre la bellesa i l’art compositiu
Inspirat per la novel·la I després va venir la nit, de l’escriptor islandès Jón Kalman Stefánsson, el nou treball del baixista noruec Mats Eilertsen, acompanyat per l’holandès Harmen Fraanje al piano i Thomas Stronen a la bateria, és un d’aquells discos atmosfèrics que et captiven des de la primera audició. Gravat a l’auditori Stelio Molo de Lugano, el trio va aprofitar al màxim el que el compositor i baixista noruec ha anomenat “el caràcter i l’atmosfera especial” de l’estudi i la interacció que va provocar la sala: “Vam arribar amb tota una sèrie d’esbossos compositius i la intenció del que podríem fer amb tot aquell material. A partir d’aquesta base, i amb el suport de Manfred Eicher –cervell d’ECM–, l’espai específic” es va sumar al talent del trio.
La majoria dels deu temes estan signats pels tres membres dins d’una experiència d’intimitat que s’encomana. And then comes the night és un disc melancòlic, de capvespre, per recrear cada nota assaborint una copa o una fruita dolça d’estiu. El trio aconsegueix una unitat i un diàleg que et fa partícip de la comunió entre la bellesa i l’art compositiu.
