Art contemporani i paisatge rural

La vall de la Santa Creu, a redós de Sant Pere de Rodes i el Port de la Selva s’ha con­ver­tit en un espai de reflexió sobre la rea­li­tat ambi­en­tal, des de la per­cepció de l’artista. Cada estiu, des de ja fa set anys, el Cen­tre d’Art i Cul­tura ARBAR del Port de la Selva posa en marxa un cicle d’acci­ons i acti­vi­tats, enguany comis­sa­riat per Marta Pol i titu­lat Ite­rac­ci­ons Relatòries - Eco­estètica Rural, de bra­cet dels artis­tes Roc Parés, Mar Serinyà i Noel Tatú, que s’han desen­vo­lu­pat a la seu del cen­tre, en un antic celler i trull del segle XV i a la vinya del Clu­met.

A par­tir de l’art con­tem­po­rani, el cen­tre ARBAR s’ha pro­po­sat repen­sar les for­mes d’interacció entre pai­satge, art i par­ti­ci­pació social, que res­pec­tin la natura d’aquest espai pri­vi­le­giat que, tot i ser enmig del cap de Creus, té la sort que no és visi­tat pels turis­tes de Cadaqués. Per això, les acci­ons i pro­pos­tes artísti­ques del cicle Ite­rac­ci­ons Relatòries - Eco­estètica Rural s’han mar­cat com a leit­mo­tiv ser un “acte de resistència davant la pèrdua de con­nexió vital i estètica amb la rea­li­tat medi­o­am­bi­en­tal”. Aquest és un objec­tiu que com­par­teix una nova tendència antro­pològica que impulsa una posada en valor del pai­satge i l’espai rurals a través de l’art i la cul­tura i no necessària­ment mit­jançant la pro­moció turística que, al final, l’acaba des­truint. Aquest cicle té “la volun­tat de res­ca­tar, recrear i pre­ser­var valors fona­men­tals de la cul­tura arcai­co­agrària” i “lle­gir el pai­satge com un text, en què la ite­ració o repe­tició de les acci­ons efímeres esde­vin­dran la gra­fia d’un con­junt de ges­tos eco­estètics que, a poc a poc, s’esbor­ra­ran del pai­satge rural, però acu­mu­la­ran la seva ener­gia en el temps”.

Aques­tes acci­ons han estat el resul­tat de pro­jec­tes desen­vo­lu­pats durant mesos que, final­ment, van veure la llum els dies 13 de juliol i 24 d’agost. El cicle es tan­carà amb una con­ferència com­me­mo­ra­tiva de l’any Sant Pere de Rodes a càrrec de Laura Bar­to­lomé Rovi­ras el 14 de setem­bre.

Roc Parés (Ciu­tat de Mèxic, 1968), amb A redós d’un estel i A redòs del meu foc ha rea­lit­zat els dar­rers temps diver­sos vídeos de 360º en càpsu­les de cinc minuts per posar en valor el patri­moni natu­ral i històric d’aquesta vall des d’una mirada poètica, con­tem­pla­tiva, que ajuda a cons­truir la memòria de l’eco­sis­tema de la serra de Rodes i del cap de Creus.

Mar Serinyà (Tor­ro­e­lla de Montgrí, 1986) és una artista devo­ta­ment dedi­cada a la natura com a espai matriu i mater­nal. Les seves acci­ons, Cul­ti­vant la llum i Com-flo­rir, a la vinya del Clu­met, han anat en aquesta direcció. Fei­xos de bruc de vinya en desús han creat un niu amb l’ajut de cinc ami­gues en senyal de dol. Amb un vol de pig­ment a les mans l’han escam­pat cel amunt i pel sòl de la vinya.

Noel Tatú (São Paulo, 1962) ha pres l’abe­llaire com un ofici gai­rebé paral·lel al de l’artista, ja que ha d’apli­car una lli­ber­tat cre­a­tiva amb les deci­si­ons que ha de pren­dre en cada moment. Repre­nent idees de l’antro­po­so­fia de Rudolf Stei­ner i de Tho­reau, veu en la natura un ésser pen­sant. L’artista ha de trans­for­mar la rea­li­tat mit­jançant la seva acti­tud tot fent camí. El seu pro­jecte Abe­llaire un art enigmàtic il·lus­tra aquest pen­sa­ment.

ARBAR pro­por­ci­ona exem­ples alter­na­tius a l’explo­tació de la natura i a la seva degra­dació, des de noves idees científiques o tec­nològiques (Roc Parés), fins a velles idees que retor­nen (Noel Tatú) i lec­tu­res ritu­als de la natura i el pai­satge encara vives per tra­dició (Mar Serinyà).