SÍNTESI DEL LLEGAT ROMÀ

Aquest estiu, al Camp de Tarragona, l’exposició d’art més moderna i recomanable que s’ha pogut veure ha estat la selecció d’obres del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). No és nou el debat sobre la relativitat en el progrés i l’evolució de l’art, el temps no sempre actua de manera lineal i progressiva en el desenvolupament dels llenguatges artístics. Cal dir que ha ajudat molt a fer aquesta valoració la situació a les comarques del Camp de Tarragona, amb un baixíssim nivell en equipaments i programes d’art contemporani.

A la demarcació de Tarragona fa molts anys que sospirem per l’actualització del Museu Arqueològic. S’ha passat per diverses il·lusions, des de la creació d’un gran museu aprofitant el gran edifici de l’antiga Tabacalera fins a la d’un museu modern, de nova construcció, com el que es va fer, fa més de tres dècades, a Mèrida. Al final s’ha imposat la reforma del museu del 1960, per aconseguir ascensors, espais accessibles, instal·lacions segures, climatització, etc. i la connexió de l’edifici amb el pretori i el circ. El museu anunciava fa pocs dies que ja han començat les obres, amb 3,5 milions d’euros de pressupost.

Mentrestant, uns dos-cents objectes dels més rellevants del museu s’exposen des de fa un any al Tinglado 4 del Port de Tarragona. Les obres mostren l’essència d’una ciutat romana, estan ben instal·lades, en un espai condicionat amb vistes al port i emmarcades per grans fotografies que les relacionen amb els llocs d’origen, els jaciments que han donat a Tarragona la consideració de Patrimoni de la Humanitat: la vila romana dels Munts, l’aqüeducte, el mausoleu de Centcelles, l’amfiteatre, la muralla, la necròpoli paleocristiana, les voltes del circ i el pretori.

L’exposició és una síntesi del museu i descriu el llegat romà a Catalunya. Molt recomanable per a les persones que els cansen els megamuseus de sales interminables. Hi veiem: retrats romans de Marc Aureli, Neró, Claudi i el preciós retrat Dama desconeguda, tots amb les qualitats característiques de realisme i descripció psicològica individual. Figures togades de marbre, escultures del tors de Venus o el cos i rostre perfectes del jove Antínous, el noi protegit d’Adrià, divinitzat després de morir i amb la bella imatge present a tots els racons de l’imperi. Obres de bronze com El Negret, sarcòfags esculpits, làpides amb inscripcions, mosaics com el de la Medusa, pintures, ceràmiques, joies, llànties, armes, monedes. Tot molt escollit i en dosis selectives. No hi pot faltar la figura més icònica i popular del museu: La nina articulada d’ivori, extraordinàriament ben conservada, obra delicada i intemporal, amb la qual podrien jugar sense estranyesa els nens i nenes del segle XXI. Va ser trobada dins del sarcòfag d’una nena romana, a la necròpolis, que també es pot visitar, molt a prop del port.