SÍNTESI DEL LLEGAT ROMÀ

Aquest estiu, al Camp de Tar­ra­gona, l’expo­sició d’art més moderna i reco­ma­na­ble que s’ha pogut veure ha estat la selecció d’obres del Museu Naci­o­nal Arqueològic de Tar­ra­gona (MNAT). No és nou el debat sobre la rela­ti­vi­tat en el progrés i l’evo­lució de l’art, el temps no sem­pre actua de manera lineal i pro­gres­siva en el desen­vo­lu­pa­ment dels llen­guat­ges artístics. Cal dir que ha aju­dat molt a fer aquesta valo­ració la situ­ació a les comar­ques del Camp de Tar­ra­gona, amb un baixíssim nivell en equi­pa­ments i pro­gra­mes d’art con­tem­po­rani.

A la demar­cació de Tar­ra­gona fa molts anys que sos­pi­rem per l’actu­a­lit­zació del Museu Arqueològic. S’ha pas­sat per diver­ses il·lusi­ons, des de la cre­ació d’un gran museu apro­fi­tant el gran edi­fici de l’antiga Taba­ca­lera fins a la d’un museu modern, de nova cons­trucció, com el que es va fer, fa més de tres dècades, a Mèrida. Al final s’ha impo­sat la reforma del museu del 1960, per acon­se­guir ascen­sors, espais acces­si­bles, ins­tal·laci­ons segu­res, cli­ma­tit­zació, etc. i la con­nexió de l’edi­fici amb el pre­tori i el circ. El museu anun­ci­ava fa pocs dies que ja han començat les obres, amb 3,5 mili­ons d’euros de pres­su­post.

Men­tres­tant, uns dos-cents objec­tes dels més relle­vants del museu s’expo­sen des de fa un any al Tin­glado 4 del Port de Tar­ra­gona. Les obres mos­tren l’essència d’una ciu­tat romana, estan ben ins­tal·lades, en un espai con­di­ci­o­nat amb vis­tes al port i emmar­ca­des per grans foto­gra­fies que les rela­ci­o­nen amb els llocs d’ori­gen, els jaci­ments que han donat a Tar­ra­gona la con­si­de­ració de Patri­moni de la Huma­ni­tat: la vila romana dels Munts, l’aqüeducte, el mau­so­leu de Cent­ce­lles, l’amfi­te­a­tre, la mura­lla, la necròpoli pale­o­cris­ti­ana, les vol­tes del circ i el pre­tori.

L’expo­sició és una síntesi del museu i des­criu el lle­gat romà a Cata­lu­nya. Molt reco­ma­na­ble per a les per­so­nes que els can­sen els mega­mu­seus de sales inter­mi­na­bles. Hi veiem: retrats romans de Marc Aureli, Neró, Claudi i el preciós retrat Dama des­co­ne­guda, tots amb les qua­li­tats carac­terísti­ques de rea­lisme i des­cripció psi­cològica indi­vi­dual. Figu­res toga­des de mar­bre, escul­tu­res del tors de Venus o el cos i ros­tre per­fec­tes del jove Antínous, el noi pro­te­git d’Adrià, divi­nit­zat després de morir i amb la bella imatge pre­sent a tots els racons de l’imperi. Obres de bronze com El Negret, sarcòfags escul­pits, làpides amb ins­crip­ci­ons, mosaics com el de la Medusa, pin­tu­res, ceràmiques, joies, llànties, armes, mone­des. Tot molt esco­llit i en dosis selec­ti­ves. No hi pot fal­tar la figura més icònica i popu­lar del museu: La nina arti­cu­lada d’ivori, extra­or­dinària­ment ben con­ser­vada, obra deli­cada i intem­po­ral, amb la qual podrien jugar sense estra­nyesa els nens i nenes del segle XXI. Va ser tro­bada dins del sarcòfag d’una nena romana, a la necròpolis, que també es pot visi­tar, molt a prop del port.