Testament de lluites

any pàmies

Una altra reacció positiva a l’Any Pàmies ha estat la reedició d’algunes de les seves obres. Durant aquest 2019 se n’han reeditat quatre, i una cinquena està en camí. Aquest mes, durant La Setmana del Llibre en Català, s’han presentat els quatre que ja són a les llibreries: una reedició revisada de Testament a Praga, feta per La Butxaca, en col·laboració amb el fill de l’autora, el també escriptor Sergi Pàmies. L’obra s’ha reeditat contínuament des del 1971, però aquest cop ha estat revisada amb profunditat. “La implicació dels fills ha estat total, i en Sergi, sent també escriptor i un dels més importants de Catalunya, encara està fent més especials aquestes reedicions i els actes que s’estan organitzant”, ha explicat Barderi.

Si Testament a Praga mostra la relació amb el pare, Memòria dels morts, reeditada aquest any de manera commemorativa per Empúries, és un diàleg impossible amb la seva mare morta i les velles amistats interrompudes per la guerra i l’exili. Una mare que va morir en estranyes circumstàncies, ofegada al riu, i que li serveix també per recollir els records, alguns de durs i amargs, de la seva infantesa a Balaguer. Tant Testament a Praga com Memòria dels morts mostren també la competència lingüística que Pàmies, escriptora novella i autodidacta que havia passat bona part de la seva vida fora de Catalunya, tenia respecte a la llengua catalana, i són un exercici literari que, a partir de fets reals, li permeten desenvolupar els temes polítics i esbossar una certa teoria feminista contraposant-se a la seva mare: dues dones d’èpoques i criteris sobre la vida ben diferents.

L’editorial Empúries, a més, ha reeditat amb una edició especial Gent del meu exili: un llibre estructurat en forma de recull de contes i narracions breus en què reviu personatges i situacions que Teresa Pàmies va viure durant els seus anys d’exili. El seu fill Tomàs hi fa un pròleg extraordinari, en què es destaca la relació entre allò viscut i el seu significat, que l’autor va convertir en literatura sense caure en tòpics ni victimismes.

No era un exili volgut, és clar, i va tornar a Catalunya tan aviat com va poder. Al cap de trenta anys, i amb la seva irrupció literària de bracet. “La seva obra tenia una funció d’encaix. Podia semblar que l’aparició d’algú que havia estat tants anys fora, que provenia del món cultural i polític de la República, ja no tindria gaire a veure amb el panorama literari dels anys setanta al nostre país, però justament això va fer que aquells testimonis, aquelles lluites que ella retratava en els seus llibres, connectessin amb la realitat de la Catalunya que no havia marxat i que tot just començava a desprendre’s, o estava a punt de fer-ho, del franquisme”, explica Barderi.

De vegades, va ser un encaix incomode. Pàmies va tenir problemes per publicar La Perpètua, una novel·la en què retrata el paper de les dones dels militants comunistes, sotmeses a les crítiques i a la desconfiança dels companys quan les seves parelles eren represaliades, que fugia de la visió idíl·lica de la militància i l’activisme polític, i que finalment es va publicar, però amb el títol La Chivata.

A més d’aquestes quatre novetats editorials publicades aquest 2019 coincidint amb l’Any Teresa Pàmies, Tushita Editors també prepara el llançament aquesta tardor de la traducció de Praga, una obra que ella va publicar originalment en castellà a Destino, i que és un recorregut personal per la capital txeca de fa mig segle. Joan Vilardebó, impulsor de la traducció, ha estat visitant els darrers mesos la ciutat centreeuropea per poder oferir, a més, una visió d’allò que ha canviat i del que continua ben viu, dels paisatges urbans i dels llocs citats per Pàmies en la seva obra.

“És una manera d’escriure molt buscada i que transmet honestedat, autenticitat, que de fet és com era ella, que transmetia els valors d’una dona ferma, de conviccions, amb ideals, capaç de sacrificar-se per allò que creia”, descriu Barderi. “És més vigent que mai, encara més actualment, en què hem perdut el sentit de classe, la consciència de les classes populars, la crítica cap al capitalisme depredador, i que ella, al costat d’un feminisme inclusiu i d’una mirada crítica cap a la manera com el comunisme tractava els seus propis ideals, va mantenir vigents.”

El centenari de l’Any Pàmies té un lloc web en què es detallen les novetats editorials, els actes commemoratius i la biografia de l’autora amb un material documental.