Un segle torrant cafè
Salvador Sans pertany a la tercera generació de propietaris de cafès El Magnífico, una empresa cafetera capdavantera a Catalunya, on es poden comprar els millors grans del món, que es va iniciar de la manera més humil ara fa justament un segle. La seva, una història que uneix constància, eficiència i gran visió de futur, és més viva que mai amb l’adquisició aquest mateix mes de l’històric establiment de torrefacció barceloní La Portorriqueña. “No volem que es perdin els locals emblemàtics de la ciutat”, diu Sans.
Tot va començar amb el seu avi Salvador, que va néixer el 1892 a Mataró i que va anar a treballar a Barcelona en uns anys “convulsos i molt durs”. “Se’n va sortir perquè era molt pencaire i va poder obrir una botigueta al Born on també torrava cafè. Era molt estimat perquè sempre donava un aniset als nens”, recorda Sans.
L’avi, que es va casar a Santa Maria del Mar i va viure tota la vida al barri, es va traslladar el 1919 a una botiga del Raval, La Cooperativa, però va ser el pare de Sans qui va deixar de vendre-hi oli i tomàquets per convertir-la en un torrador minorista de cafè. El 1962 es va convertir també en majorista, i el local va passar a dir-se El Magnífico: “Va ser l’any de la gran nevada, el meu primer record important d’infància”, explica Sans, que llavors tenia 2 anyets. L’elecció del nom va ser gairebé a l’atzar. “No es podia dir Sans, perquè ja n’hi havia un, així que al registre li van donar una llista i va triar un nom que sonés bé.”
Criat a la botiga entre grans de cafè, Salvador es va enamorar de seguida del negoci i, malgrat que va passar per la universitat i va viatjar, tenia clar que s’hi volia dedicar. “Quan no hi era trobava a faltar el cafè, el dia a dia, posar paquets, saludar els clients...” El 1988 va obrir la seva pròpia botiga de cafès al carrer Argenteria (on avui dia sempre hi ha cua) i va començar a portar meravellosos cafès d’origen per vendre al detall. “Era molt difícil, perquè no érem en el mercat comú europeu, i si volia cafès bons els havia de comprar a Trieste, Hamburg o Le Havre.”
Sans va ser tot un pioner del foment del cafè d’especialitat (sense defectes) i també dels tes de qualitat, que va començar a vendre amb èxit el 1996 en una petita botiga al davant d’El Magnífico que es diu Sans & Sans perquè: “Sempre hem sigut dos Sans, avi i pare, pare i fill i ara jo i la meva filla Clàudia.” El te sempre li havia agradat (ja el venia en un racó), així que s’hi va llançar a fons i de seguida en va tenir 150 tipus, sempre de qualitat. Però també era tota una odissea aconseguir-lo. El comprava a un proveïdor dels afores de París que en venia a molts torradors de cafè francesos: “Li feia la comanda i me l’enviaven a la duana. Jo havia de passar tot un dia a la frontera amb el meu cotxe entre camions enormes per dur 60 kg de te a Barcelona”, explica.
La seva constància i la bona qualitat dels seus productes han fet que les dues marques ja siguin part del patrimoni comercial de la ciutat, i que es trobin als millors restaurants (Celler de Can Roca, Lasarte...). Fa tres anys va obrir a l’antiga botiga de l’avi una cafeteria que funciona els caps de setmana per fer-hi degustacions, Mag by El Magnífico, i ara ha adquirit La Portorriqueña.
Sans és un empresari d’èxit però “amb ànima de botiguer”: “M’agrada el contacte amb la clientela i voldria pensar que tant El Magnífico com Sans &Sans són part de la història de Barcelona”, comenta. I destaca que el cafè d’especialitat ha arribat per quedar-se. “No hi ha marxa enrere, els joves són conscients del que mengen, tenen un interès natural i un gust pel cafè bo perquè s’hi han acostumat”, assenyala, i reflexiona: “Durant segles, el menjar sòlid ha tingut més prestigi que el líquid (el bombó, més que una xocolata a la tassa), però ara que estem sobrealimentats es valora més el vi, la cervesa, el vermut... Anem cap a menjar i beure poc i bo.” L’avi Salvador potser no ho entendria, però la Clàudia, la seva besneta, ja ho té claríssim.
