ELS INICIS DEL PORNO

A començaments dels anys setanta, Nova York no era, ni de bon tros, la destinació turística amable i familiar que és ara. Lluny del glamur i dels anuncis lluminosos políticament correctes, Times Square s’havia convertit en l’epicentre de la prostitució i el tràfic de drogues. Un món marginal que grans directors van plasmar en pel·lícules com French Connexion (William Friedkin), Serpico i Tarde de Perros (Sidney Lumet), Taxi Driver (Martin Scorsese), Cowboy de mitjanit (John Schlesinger) i Shaft (Gordon Parks). Aquell univers de jaquetes de pell sintètica, sabates de plataforma i estampats geomètrics el reprodueix ara la sèrie The Deuce –HBO n’acaba d’estrenar tercera temporada–, creada per David Simon, el periodista que va revolucionar el món de les sèries amb The Wire. Aquí, en lloc de retratar la marginalitat i la corrupció policial i política de Baltimore, el que fan Simon i l’escriptor George Pelecanos és endinsar-se en els inicis de la indústria del cinema pornogràfic. La sèrie es va començar a emetre el setembre del 2017 –gairebé coincidint amb l’esclat el moviment MeToo– i mostra amb tota la seva cruesa la cosificació de les dones i com es poden convertir en una simple mercaderia.

El protagonista masculí és James Franco, que interpreta dos germans bessons: d’una banda Vincent, un pare de família que es mata a treballar com a bàrman per intentar tirar endavant, i el seu germà Frankie, un ludòpata que deu diners a gairebé tots els mafiosos de la ciutat. Farts de tot plegat, aviat veuran com la recentment legalitzada indústria pornogràfica pot ser una sortida per a ells. L’altre personatge principal és el de Candy, interpretat per Maggie Gyllenhaal (també productora), una prostituta experimentada que, a diferència de les altres noies, no treballa per a cap proxeneta i s’estima més cuidar-se ella sola. La dona, que és mare soltera, també s’acabarà convertint en una figura important en el món del cinema porno. Tots aquests personatges estan inspirats en persones reals: dos germans bessons que efectivament es van fer càrrec d’un local de la màfia a Times Square, i una prostituta que es va convertir en defensora dels drets de les dones. Tot i que tracti sobre porno i hi hagi escenes de sexe i actors despullats, la sèrie és sobretot un retrat d’un complex ecosistema urbà. Es pot considerar una crítica del model patriarcal, amb frases lapidàries com la d’una de les prostitutes –“Pare, espòs, xulo... és tot el mateix”– però també tracta sobre corrupció, drets laborals, racisme, homofòbia, especulació immobiliària... La primera temporada se centra en els inicis dels anys setanta, quan el porno deixa de ser marginal i es comença a obrir al gran públic; la segona salta fins a finals de la mateixa dècada, amb més pes per al moviment feminista i LGTBI, i la defensa dels drets dels treballadors sexuals; i finalment la tercera temporada –i última– està marcada, evidentment, per l’aparició del VIH. Encara que no ha estat un gran èxit d’audiència, la crítica coincideix a considerar-la una de les millors sèries d’HBO.