Una jornada ‘TNTral’
Anna Molinet “Serem alumnes de ball, però també d’una classe de feminisme”
Mar Panyella “Ens podem buidar dels discursos creats al llarg de la història”
Martí Rossell “Sense morbositat però sent explícits i sense dramatisme però dient la veritat!”
Dissabte passat, Novaveu va tornar a tenir l’oportunitat de passar el dia al festival TNT. L’edició d’aquest any va comptar amb propostes molt diverses, tant peces de teatre de carrer com obres en teatres convencionals. Mentre que alguns de nosaltres vagàvem meditativament per Terrassa guiats pel performer Marc Rodrigo (Saunterer), altres ens despentinàvem a la rave final de l’espectacle Cobalto; vam tenir moments intensos de debat i reflexió al mig del carrer amb Money for free i vam discutir sobre els efectes de la gentrificació amb Gentry, només per enumerar algunes funcions. Volem agrair a l’organització d’aquesta festa teatral l’esforç que duen a terme cada any per presentar una programació arriscada i multidisciplinària, que aposta per creadors emergents tant d’aquí com de fora i que presenta una veritable paritat al cartell. Tant de bo poguéssim gaudir de més iniciatives com aquesta, independents, valentes i compromeses amb l’actualitat artística i social. Felicitats i fins l’any que ve!
La votació del podi d’aquest mes l’hem fet l’Alba, l’Anna, la Judit, la Mar, el Nil, el Martí, la Maria, la Laura i la Júlia.
1
3
2
‘Let’s twerk’
A través d’un moviment de cul aparentment simple, conegut com a twerk, Júlia Bertran i Ana Chinchilla, juntament amb Sixto Paz, ens proposen participar activament en aquest espectacle: serem alumnes de ball, però també d’una classe de feminisme. A través de tots els sentits ens emocionaran amb històries reals que recorden que encara queda molt per fer. El més interessant de l’espectacle és l’atmosfera que generen: hi entres com un espectador, però a poc a poc es va trencant la quarta paret i comences a fluir amb l’espectacle i amb la comunitat que es va teixint. Una obra potent i necessària.
ASÍ BAILAN LAS PUTAS
Cos i bellesa
Les Impuxibles tornen a l’escenari per presentar la peça Cosa/Cos, emmarcada en el Festival Clàssics i en paral·lel a l’exposició Feminismes! del CCCB. Clara i Adriana Peya s’aferren al seu llenguatge personal, punt d’unió entre diferents disciplines escèniques, per reflexionar al voltant de la relació entre el cos femení i els cànons de bellesa tradicionals. Mitjançant les veus de diferents poetesses, creen un sol poemari que fa de pont entre diverses subjectivitats femenines. Piano, dansa i poesia per entendre el cos d’una manera líquida. És possible desconstruir-nos, buidar-nos dels discursos que ens han creat al llarg de la història, i entendre’ns, així, en relació amb la resta de cossos que ens envolten? Sí que és possible, i una mica més fàcil, gràcies a Les Impuxibles
COSA/COS
Més que tabú
Per què un jove amb tota la vida al davant decideix suïcidar-se? Aquesta és la pregunta que intenten resoldre Elies Barberà i Marta Montiel amb el director i dramaturg Llàtzer Garcia a No m’oblideu mai. El suïcidi juvenil ha estat i és un tabú en la nostra societat. A través del teatre Verbatim, una tècnica de teatre documental que reprodueix una experiència viscuda a través dels seus testimonis reals, s’investiga el tema amb la delicadesa i la rigorositat necessàries. Sense morbositat però sent explícits, i sense dramatisme però dient la veritat. Sis testimonis, una bateria i un tabú per trencar.
NO M’OBLIDEU MAI