Una jornada ‘TNTral’

A través d’un moviment de cul aparentment simple, conegut com a twerk, Júlia Bertran i Ana Chinchilla, juntament amb Sixto Paz, ens proposen participar activament en aquest espectacle: serem alumnes de ball, però també d’una classe de feminisme. A través de tots els sentits ens emocionaran amb històries reals que recorden que encara queda molt per fer. El més interessant de l’espectacle és l’atmosfera que generen: hi entres com un espectador, però a poc a poc es va trencant la quarta paret i comences a fluir amb l’espectacle i amb la comunitat que es va teixint. Una obra potent i necessària.

Les Impuxibles tornen a l’escenari per presentar la peça Cosa/Cos, emmarcada en el Festival Clàssics i en paral·lel a l’exposició Feminismes! del CCCB. Clara i Adriana Peya s’aferren al seu llenguatge personal, punt d’unió entre diferents disciplines escèniques, per reflexionar al voltant de la relació entre el cos femení i els cànons de bellesa tradicionals. Mitjançant les veus de diferents poetesses, creen un sol poemari que fa de pont entre diverses subjectivitats femenines. Piano, dansa i poesia per entendre el cos d’una manera líquida. És possible desconstruir-nos, buidar-nos dels discursos que ens han creat al llarg de la història, i entendre’ns, així, en relació amb la resta de cossos que ens envolten? Sí que és possible, i una mica més fàcil, gràcies a Les Impuxibles

Per què un jove amb tota la vida al davant decideix suïcidar-se? Aquesta és la pregunta que intenten resoldre Elies Barberà i Marta Montiel amb el director i dramaturg Llàtzer Garcia a No m’oblideu mai. El suïcidi juvenil ha estat i és un tabú en la nostra societat. A través del teatre Verbatim, una tècnica de teatre documental que reprodueix una experiència viscuda a través dels seus testimonis reals, s’investiga el tema amb la delicadesa i la rigorositat necessàries. Sense morbositat però sent explícits, i sense dramatisme però dient la veritat. Sis testimonis, una bateria i un tabú per trencar.