L’estil dels anys trenta s’apodera de l’escena

Com es pot traslladar el glamur del Hollywood dels anys trenta als escenaris del segle XXI? “S’ha de mantenir la mirada clàssica, però fent un patronatge i un tall modern”, diu Felype de Lima, el creador del vestuari d’El jovencito Frankenstein, l’obra que s’inspira en la popular pel·lícula de Mel Brooks (a la vegada impregnada de l’estil dels antics films de la Universal sobre l’obra de Mary Shelley) i que coincideix a la cartellera barcelonina amb una altra situada en la mateixa època, Muerte en el Nilo. El reconegut text d’Agatha Christie també va tenir una versió cinematogràfica plena de rostres coneguts com el de Mia Farrow i Bette Davis, després de passar pel teatre el 1942, adaptat per la mateixa autora. “En el nostre cas hem volgut donar una visió romàntica i poètica de la roba d’aquell temps, sense olor de naftalina”, explica Víctor Conde, director i també encarregat del vestuari amb Ana Garay.

De Lima i Conde estan d’acord que la clau és beure de les fonts estètiques originals per evocar una època visualment molt potent, però apropant els dissenys a l’estil contemporani, “perquè és la manera que l’espectador hi connecti”. Per això el homes porten vestits jaqueta molt més ajustats del que llavors seria acceptable. El detectiu que navega pel Nil i que aquí no és exactament Poirot, du un esmòquing “que podria ser el de Daniel Craig de Tom Ford en la première de Skyfall”. I elles llueixen dissenys que recorden els de lamé de Jean Harlow, però amb un gir actual.

Diu Conde que hi ha vestits tan actuals que els han comprat en botigues, com el de la protagonista, Mariona Ribas, que director i actriu han triat junts: “És un disseny elegant de vellut blau fosc, perquè ens parla de la nit, de la venjança, de la lluna...” I és que tant la connexió amb el personatge com la part metafòrica hi han de ser presents. “He treballat molt amb el vermell, to recurrent dels habitants del poble transsilvà (amb roba inspirada en l’estil tradicional romanès), i que també du Elizabeth, la promesa del doctor Frankenstein, perquè és una tonalitat viva, potent, que crida l’atenció”, explica Felype de Lima. Hi ha més de 1.000 metres de teixit, 250 canvis de vestuari (set cada artista) i més de trenta perruques, tot dissenyat per a l’espectacle.

Si Igor i el monstre necessiten un vestit especialment adaptat a les pròtesis que porten, el d’Elizabeth (Marta Ribera) és el més glamurós, perquè ella actua com si fos una diva del cinema, envoltada per assistents que porten la E gravada a les gorres. “Són molt importants les seves sabates, que han de ser sofisticades i alhora confortables”, diu Felype d’un personatge que han modernitzat i apoderat, dotant-lo d’una personalitat més excèntrica que en el film, i capgirant l’escena de la violació per part del monstre: “És ella qui el fa seu.” Quan es converteix en la seva parella adopta un dels looks més impactants de la història del cinema: immensa perruca amb rajos i camisola embenada (Bride of Frankenstein, 1935).

A Muerte en el Nilo també trobem una interessant criada amb tocs de cabaretera, i una jove amb vestit pantaló femení de tweed amb corbata, “que a poc a poc s’anirà desmuntant, s’obrirà i trencarà com faran els personatges a mesura que es descobeixi la veritat”, explica el director, que s’ha inspirat tant en la brillantor decadent d’El Gran Gatsby com en el món claustrofòbic buñuelià d’El ángel exterminador.