Crítica
Eliot biografiat i llegit vers a vers
La vida de T.S. Eliot ha transcendit la dimensió de la seva obra breu i selecta per esdevenir motiu d’infinitat de biografies i, fins i tot, recreacions cinematogràfiques especulatives sobre les seves relacions sentimentals. És curiós, perquè l’autor de Quatre quartets i La terra gastada no és fàcil. O potser aquesta dificultat és la que ha impulsat interpretacions de tota mena. Per aclarir molts dels punts foscos i per associar existència i obra, la biografia de John Worthen –que va aparèixer en traducció catalana d’Iñaki Tofiño– resulta un manual perfecte, una guia que aclareix la lectura i aprofundeix en els aspectes més interessants mentre descarta sordideses i detalls de premsa rosa.
Nascut a Saint Louis, Missouri, el 1888, el jove Eliot va fugir de Harvard i de tots els avantatges que li hauria suposat la seva posició social als campus de Boston per emigrar a Europa, on va entrar en contacte amb Ezra Pound, els imaginistes i l’entorn del grup de Bloomsbury. Tal com remarca Worthen, “el curs acadèmic 1914/1915 el va mostrar activament rebel contra casa, família i passat”. Els primers contactes fonamentals el van separar d’Amèrica fins a l’extrem d’adoptar la nacionalitat britànica. Els estímuls culturals el van imbricar en una tradició on se sentia més còmode.
A diferència d’altres biografies –penso singularment en la de Peter Ackroyd, més literària–, Worthen opta per un gran comentari de text, en què els aspectes biogràfics se subratllen de manera específica. El llibre és, en definitiva, una lliçó literària, però també moral. Pot destacar les crisis sentimentals, matrimonials i religioses d’Eliot, però sempre sota la mirada atenta dels versos. La seva primera dona i musa, Vivien, esdevé després motiu d’amargor en plena conversió al catolicisme. Els poemes de Dimecres de cendra –dels quals tenim la traducció d’Alfred Sargatal per a Adesiara– són l’antídot i també la crònica d’una decadència, mai, però, de caire elegíac, sinó com a forma de comprensió no idealitzada.
T.S. Eliot. Una breu biografia pot servir d’introducció a l’obra breu i immensa del premi Nobel, així com a complement de llibres fonamentals i de la síntesi d’un pensament i d’una manera de mirar el món. El llibre dona alè a la lectura.
Frisell al paisatge nord-americà
Acompanyat de la vocalista Petra Haden, el violoncel·lista i vocalista Hank Roberts i el guitarrista, baixista i vocalista Luke Bergman, el magistral guitarrista Bill Frisell signa el disc Harmony, que és una recreació de temes propis i tradicionals sobre la visió del paisatge nord-americà, però també una idealització de l’Amèrica profunda, desconeguda davant l’allau de consumisme que ven el capitalisme. El disc conté catorze peces de gran bellesa, en què la veu de Haden i els seus companys ens porten a una esfera melòdica i intimista, que sovint recorda la música folk i religiosa de protesta.
Harmony és també un exercici estilístic amb un grapat de temes transformats en un exercici de màgia. Sense bateria, els instruments de corda i les veus aconsegueixen un efecte subjugant uns temps en què les percussions són sinònim de soroll. Frisell explica: “Si recordo tota la meva vida, tota la música que he estimat, per què no pot estar tot al mateix temps? Pots tocar una cançó de Bob Dylan i pots tocar una cançó estàndard o una cançó de Charlie Parker, i poden encaixar. Per què no? No hi ha raó per la qual no puguis tenir Lush Life i Red River Valley al mateix àlbum. Les dues són cançons boniques.” Més que això!
