Alta fidelitat
El festival Temporada Alta ha posat en marxa aquesta temporada noves formes innovadores per atreure públic jove als espectacles i aconseguir una major fidelitat dels amants del teatre
El festival d’arts escèniques Temporada Alta s’ha convertit després de vint edicions en una de les trobades de referència del món del teatre a Catalunya. No només per la programació i per les companyies que hi podem trobar, sinó perquè és un dels festivals que més treballa el tema públic: la seva fidelització i, sobretot, la incorporació de nous espectadors. El festival, que com tantes altres activitats culturals ha començat aquest mes la seva activitat de manera accidentada arran de la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics independentistes (Temporada Alta es va afegir a la vaga del 18 d’octubre i a altres mobilitzacions, cosa que va portar els seus responsables a fer un gran esforç de reprogramació dels espectacles a última hora), gaudeix cada any d’una gran acceptació i fidelitat de públic: els espectacles aconsegueixen un 95% d’aforament de mitjana cada temporada. És a dir, gairebé el ple, i sense invitacions ni entrades regalades. Tanmateix, després d’una enquesta en profunditat sobre el seu públic, ha descobert una dada que en un principi va desconcertar els impulsors: només el 30% del públic repeteix d’una edició a l’altra, i el 70% és públic que no va assistir a cap representació de l’edició anterior. “Primer vam pensar que era un error –ha explicat el director artístic del festival, Salvador Sunyer–, però després vam descobrir que en realitat això passa en tots els grans centres escènics, des del Liceu fins al Metropolitan: molta gent hi va perquè els familiars els han regalat una entrada, o per fer una cosa especial un dia, mentre que hi ha una gran minoria que sí que són molt fidels.” Aquesta dada els ha fet veure el següent: “No ens podem conformar a omplir les sales, encara ens hem de posar més objectius”, explica Sunyer. Per exemple, que aquest 70% que s’acosta al teatre de manera esporàdica, hi torni amb més assiduïtat. “Ara sabem la gent que tenim, i això ens permet treballar millor el tema del públic, o dels ciutadans, com en preferim dir, perquè no són clients, sinó gent que vol participar amb nosaltres en el festival.”
Aquest any, Temporada Alta estrena una nova estratègia de públic: Arteria, el nou club destinat als menors de 30 anys, per atreure joves al teatre i fidelitzar els que ja hi van. Ofertes, descomptes del 20% en algunes funcions, abonaments especials i una informació addicional sobre les obres destinades a aquest públic. “Teníem La Colla, per a infants, i El Club, per a totes les edats, però ens quedava penjada una estratègia destinada als més joves”, explica Mariona Gómez, responsable de la política de públics del festival. Aconseguir una alta fidelitat també entre la gent jove és un dels objectius del festival: no només que participin del Temporada Alta, sinó que acabin consolidant per a tota la vida una afició permanent a les arts escèniques. “El que volem és arriscar: no pas vendre entrades entre els joves i proposar-los amb paternalisme un teatre de joves, sinó que descobreixin el teatre contemporani, espectacles experimentals i altres propostes que vagin més enllà de funcions amb actors de Merlí, que també.” Després d’un mes de la seva posada en marxa, Artèria ja té uns 450 socis. “Ha funcionat molt bé”, valora Gómez.
La política de públics del Temporada Alta no es queda amb els clubs. Una estratègia important és fomentar la participació i crear lligam amb el públic. D’aquí ve una de les accions més singulars: el Temporada Alta a Domicili. És exactament el que diu el seu nom: si un grup ho demana, responsables del Temporada Alta els realitzen una sessió informativa a domicili en què s’explica la programació, s’escolta les seves preferències i se’ls recomana què poden anar a veure. Amb un programa que conté un centenar d’espectacles, és fàcil que s’escapi la informació d’un espectacle que els podria agradar.
Una altra iniciativa innovadora que treballa el vincle amb el públic és Fer Diana: qui hi vulgui participar pot explicar quins són els últims tres espectacles que ha vist i li han agradat, i a partir d’aquesta informació, els tècnics del festival els proposen espectacles que previsiblement els agradaran.
DAVID MARÍN
dmarin@lrp.cat
LA SOLIDARITAT ARRIBA AL TEATRE
La nova edició del Temporada Alta posa l’accent en els clàssics i en reivindica la contemporaneïtat per reflexionar sobre la condició humana. Entre els temes que es tractaran enguany, hi ha la denúncia del sistema que deixa el jovent sense futur, amb Iphigenia en Vallecas; Macbettu, que parla sobre el poder, i O agora que demora, un espectacle fet a partir de l’Odissea d’Homer que parla sobre la immigració. També es revisaran altres autors de referència com Rodoreda, Pinter, Bertrana i Lorca. Aquest últim de la mà de l’exdirector del Teatre Lliure Lluís Pasqual, que retornarà a l’escena catalana amb El Romancero gitano, protagonitzat per Núria Espert. Dels 96 espectacles programats, 56 són d’autoria catalana i 27, internacionals, procedents de setze països. En total, es posaran a la venda 53.734 entrades i es programaran 223 funcions.
El festival va aixecar el teló el 6 d’octubre, però es va veure interromput arran de la sentència del Tribunal Suprem contra els presos independentistes. El festival es va adherir a la vaga en solidaritat amb els presos i va reprogramar sessions d’aquella setmana en altres dates.