LA REVOLUCIÓ SERÀ BARROCA

Catalunya és un país especialment identificat amb l’art i la història medieval. Aquest afany per identificar-nos amb les glòries de Jaume I i Pere el Cerimoniós, o amb la desgràcia de Jaume el Dissortat derivada del Compromís de Casp, arrenca plenament al segle XIX amb la Renaixença i el procés de construcció nacional que en va sorgir. Tanmateix, Catalunya és un país on la història, com a tot arreu, és lineal i no pot parlar-se de buits o èpoques de foscor que tot ho amaguen. La idea de la decadència cultural catalana durant els segles XVI i XVIII, que durant molts anys va imperar en el discurs historiogràfic i en l’imaginari de la societat, fa temps que trontolla. És una premissa falsa vinculada a una visió desenfocada que, a poc a poc, anem bandejant.

Aquests dies hem fet un pas més, molt ferm, en aquest procés de reconstrucció del nostre relat cultural històric. Cervera ha inaugurat l’exposició Artesans del barroc. Cervera i l’art del seu temps, comissariada per Francesc Miralpeix (Universitat de Girona) i Joan Yeguas (Museu Nacional d’Art de Catalunya), dos historiadors de l’art que fa anys que piquen pedra, de manera militant, en la revitalització i la ubicació correcta del passat artístic de Catalunya. La mostra és un cop de puny, una barricada barroca, contra la tirania d’un discurs que s’ha imposat al país durant massa temps. Per fer-ho encara més manifest, l’exposició es presenta dins d’un edifici esdevingut el cap de pont del projecte, la Universitat de Cervera, una de les manifestacions civils més representatives del barroc català. No hi havia millor lloc per fer-ho. Un edifici carregat de simbolisme que, malgrat la seva bellesa i transcendència, representa com cap altre la pèrdua de llibertats del país.

La Guerra Civil Espanyola va cremar el nostre barroc i, ara, la flama barroca crema com mai a Cervera. Altres localitats del país com ara Solsona, Manresa i Mataró es troben immerses en un procés similar de reivindicació de l’art d’aquell temps. Taca d’oli de Viladomat, columnes salomòniques, tornapuntes, retaules i èxtasis místics. Grans escultors del segle XVII com ara Andreu Sala i Agustí Pujol, reivindicats. L’amic Quim Garriga, envoltat d’una glòria de querubins, dempeus i aplaudint.