Articles

Articulacions

LA REVOLUCIÓ SERÀ BARROCA

La mostra és una barricada barroca contra la tirania d’un discurs que s’havia imposat al país

Cata­lu­nya és un país espe­ci­al­ment iden­ti­fi­cat amb l’art i la història medi­e­val. Aquest afany per iden­ti­fi­car-nos amb les glòries de Jaume I i Pere el Ceri­moniós, o amb la desgràcia de Jaume el Dis­sor­tat deri­vada del Com­promís de Casp, arrenca ple­na­ment al segle XIX amb la Renai­xença i el procés de cons­trucció naci­o­nal que en va sor­gir. Tan­ma­teix, Cata­lu­nya és un país on la història, com a tot arreu, és lineal i no pot par­lar-se de buits o èpoques de fos­cor que tot ho ama­guen. La idea de la decadència cul­tu­ral cata­lana durant els segles XVI i XVIII, que durant molts anys va impe­rar en el dis­curs his­to­ri­ogràfic i en l’ima­gi­nari de la soci­e­tat, fa temps que tron­to­lla. És una pre­missa falsa vin­cu­lada a una visió desen­fo­cada que, a poc a poc, anem ban­de­jant.

Aquests dies hem fet un pas més, molt ferm, en aquest procés de recons­trucció del nos­tre relat cul­tu­ral històric. Cer­vera ha inau­gu­rat l’expo­sició Arte­sans del bar­roc. Cer­vera i l’art del seu temps, comis­sa­ri­ada per Fran­cesc Miral­peix (Uni­ver­si­tat de Girona) i Joan Yeguas (Museu Naci­o­nal d’Art de Cata­lu­nya), dos his­to­ri­a­dors de l’art que fa anys que piquen pedra, de manera mili­tant, en la revi­ta­lit­zació i la ubi­cació cor­recta del pas­sat artístic de Cata­lu­nya. La mos­tra és un cop de puny, una bar­ri­cada bar­roca, con­tra la tira­nia d’un dis­curs que s’ha impo­sat al país durant massa temps. Per fer-ho encara més mani­fest, l’expo­sició es pre­senta dins d’un edi­fici esde­vin­gut el cap de pont del pro­jecte, la Uni­ver­si­tat de Cer­vera, una de les mani­fes­ta­ci­ons civils més repre­sen­ta­ti­ves del bar­roc català. No hi havia millor lloc per fer-ho. Un edi­fici car­re­gat de sim­bo­lisme que, mal­grat la seva bellesa i trans­cendència, repre­senta com cap altre la pèrdua de lli­ber­tats del país.

La Guerra Civil Espa­nyola va cre­mar el nos­tre bar­roc i, ara, la flama bar­roca crema com mai a Cer­vera. Altres loca­li­tats del país com ara Sol­sona, Man­resa i Mataró es tro­ben immer­ses en un procés simi­lar de rei­vin­di­cació de l’art d’aquell temps. Taca d’oli de Vila­do­mat, colum­nes salomòniques, tor­na­pun­tes, retau­les i èxta­sis místics. Grans escul­tors del segle XVII com ara Andreu Sala i Agustí Pujol, rei­vin­di­cats. L’amic Quim Gar­riga, envol­tat d’una glòria de que­ru­bins, dem­peus i aplau­dint.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.