LA CORRUPCIÓ JUGA A L’ATAC

Des de diferents racons de la Mediterrània, i des de posicions d’entrada ben diferents (un autor consolidat i un altre que comença –però atenció quin començament!–), el grec Petros Màrkaris i el català Jordi Agut han coincidit aquest any a convertir la corrupció en matèria primera de les seves ficcions. I ho fan veient-la no pas com un fenomen circumscrit només a la classe política, sinó com una xacra que ocupa tots els nivells de la societat. Agut acaba de publicar Línia de quatre (Pagès Editors), la segona novel·la del que serà una trilogia negra dedicada al món del futbol, i de Màrkaris s’ha publicat aquest any en català Universitat per a assassins: un retrat cru i despietat de la corrupció en la universitat grega, com abans havia retrat la corrupció en la policia, en la política i en el món empresarial grec. Futbol i universitat: dos mons que, cadascun a la seva manera, generen culte i seguidors incondicionals (quants pares no volen que el seu fill o filla sigui un futur Messi i, com a pla B, almenys un bon arquitecte o un bon enginyer amb carrera?), però que, despullats en la ficció de la seva retòrica reverencial, se’ns mostren en la seva dimensió més humana, miserable i qui sap si real.

A Línia de quatre, Jordi Agut construeix una trama que arrenca amb l’assassinat de l’únic candidat a assumir la presidència de la FIFA minuts abans de prendre possessió del càrrec, i a poques hores de l’inici del mundial de Rússia del 2018. Mentre que en la seva primera obra i inici de la trilogia, L’últim defensa (també amb Pagès Editors, 2016), Agut es va centrar en les màfies de les apostes en el futbol internacional, en aquesta se centra en els tripijocs d’interessos que sorgeixen al voltant de l’organització dels grans esdeveniments esportius. No cal ser un apassionat del futbol per seguir la trilogia d’Agut, tot i que hi ha alguns passatges en què l’autor, que és periodista esportiu al Regió7, posa els seus coneixements sobre un joc que coneix bé. En aquesta segona entrega de la trilogia reapareix l’agent de la Interpol Geroge Mitchell, una figura que va crear per fer versemblant una investigació d’àmbit internacional a L’últim defensa, però que no es queda en la superfície del personatge creat per fer-nos seguir una trama, sinó que aprofundeix, canvia i ens transporta amb tota la seva dimensió humana. Quan va sortir el seu primer llibre, els prestatges de novel·la negra i policial de les llibreries s’omplien de traduccions nòrdiques, no sempre ben triades, de les grans editorials, i l’obra d’Agut va passar desapercebuda per al gran públic, però no per als seguidors estrets del gènere, que hi han descobert un autor de gran projecció i d’una gran tècnica literària, amb unes trames molt ben construïdes, una prosa directa i àgil i personatges incisius que ens porten a descobrir l’interior d’un món desconegut.

El grec Màrkaris, en canvi, no pot fer una passa literària sense que el món de la ficció s’aturi i hi posi atenció. La publicació en català d’Universitat per a assassins no ha decebut els seguidors del mestre grec, el gran cronista de la crisi grega, que en els darrers anys no ha deixat de retratar la crisi, la corrupció, el terrorisme i el racisme incrustats en la societat grega. Aquest cop li ha tocat el rebre a la universitat, desproveïda de recursos i sotmesa al control de polítics i bandes d’interessos, amb el comissari Kostas Kharitos tornant a la feina. Aquest cop, a les aules.