Tallar carreteres, fer pancartes i anar al teatre
-
Tallar carreteres, fer pancartes i anar al teatre. -
Tallar carreteres, fer pancartes i anar al teatre. -
Tallar carreteres, fer pancartes i anar al teatre. -
Tallar carreteres, fer pancartes i anar al teatre. -
Tallar carreteres, fer pancartes i anar al teatre. -
Tallar carreteres, fer pancartes i anar al teatre.
“Mama no soc a classe, però estic fent història” o “Vau apallissar les àvies i ara us heu trobat els nets” han estat pancartes juvenils que s’han pogut llegir aquests dies de mobilitzacions als carrers. Carreteres i barricades s’han omplert de joves rebels lluitant pel seu futur. Farts d’injustícia i de repressió, hem decidit reclamar democràcia a través de la no-violència. Amb aquest esperit de lluita juvenil s’ha emmarcat el Festival RBLS, que ha programat més d’una dotzena d’activitats adreçades als joves (i que s’ha pogut veure aquests dies amb el Tantarantana com a centre neuràlgic). Els joves que omplim carreteres, places i barricades també hem d’omplir els teatres. Perquè sense cultura no hi ha revolució! I parlant de joves rebels, la Sílvia (una de les primeres integrants del grup, que es remunta al juliol del 2016), ens ha revelat que marxa de Novaveu. Potser marxarà del nostre imparable grup de WhatsApp, però no marxarà mai dels nostres cors. El podi de Novaveu d’aquest mes l’han votat l’Alba, la Mar, el Martí, el Nil, la Judit, el David, l’Anna, la Júlia, l’Annie i la Laura. Tallar carreteres, fer pancartes i anar al teatre. Sobretot amb l’art per seguir creixent a través de l’escena.
1
3
2
Xile i drets humans
Durant una hora i mitja, nou noies xilenes demostren al públic reticent que el món el defineixen els adults homes, blancs, cis i heterosexuals de l’hemisferi nord. D’entre 13 i 17 anys, les adolescents els denuncien des d’un art agressiu, reaccionari i fruit d’un dolor viscut i sentit al voltant d’experiències d’agressions masclistes, de bullying, de violència domèstica, de diversitat de gènere i de corrupció de les institucions. Elles fan la seva particular revolució lluny del seu país, convuls per la revolta social.
PAISAJES PARA NO COLOREAR
Un lloc on tot és possible
“Imagina una habitació buida. Imagina que hi pots trobar o retrobar qui vulguis.” Amb aquest pretext, un equip cent per cent jove, capitanejat per Joan Maria Segura (a la direcció), dona vida a un musical distòpic, futurista i emocionant, escrit per Marc Artigau i amb música original de Clara Peya, que ens portarà a un lloc on (potser) tot és possible. El projecte, que és el resultat d’un treball de fi de carrera d’Eòlia de fa dos anys, acull una multitud d’actors es congreguen al petit espai d’El Maldà per cantar a dos pams de l’espectador.
El dimecres 20 de novembre, tindrem un col·loqui postfunció amb la companyia, moderat per #Novaveu... No hi falteu!
UNA HABITACIÓ BUIDA
Fins a quatre dècades més tard
Una companyia que neix amb la voluntat de reivindicar autores espanyoles relegades. Així és la madrilenya cia Teatro De La Riada. La seva primera producció és l’espectacle El contrato, un text que la dramaturga Carmen Resino va escriure el 1973, però que mai havia estat estrenat ni publicat. Més de 40 anys després, María San Miguel s’a- treveix a dirigir-lo, amb Sonia Pérez i Alba Muñoz. Més val tard que mai! Nosaltres serem a l’estrena i el dia 15 organitzarem la postfunció. Novaveu
Vindreu?
EL CONTRATO