LLAVORS DEL MAL

Només una possessió demoníaca dels directius de la cadena Fox –la productora– pot explicar per què l’any passat no es va renovar una tercera temporada de la sèrie El Exorcista, que encara es pot veure a Amazon Prime Video. Ara que entrem de ple en època nadalenca de bones voluntats i amor repartit a dojo, pot ser útil compensar tanta parafernàlia amb una bona dosi de terror televisiu. Bé, si sou dels que tremoleu només de sentir les primeres notes de Tubular Bells, serà millor que ho deixeu córrer. Amb permís dels adorables germans Winchester de Sobrenatural (una barreja d’horror i comèdia amb tant èxit que ja fa catorze temporades que és en antena), El Exorcista és segurament la millor sèrie sobre el dimoni –o els dimonis– que s’ha fet mai. És veritat que el punt de partida és material de luxe i que la pel·lícula amb el mateix títol que es va estrenar el 1973 és un clàssic cinematogràfic, però precisament per això podria haver estat una catàstrofe portar la història fins als nostres dies. Sempre és difícil millorar una obra d’art, i els precedents de Bates Motel (la revisió de Psicosi), o de Damien (recuperant La profecia), ja ho havien deixat clar. En el cas d’El Exorcista, només amb els primers tràilers una allau de seguidors del film de William Friedkin ja van posar el crit al cel, esperant el pitjor. Ara bé, ja fos per intervenció divina o satànica, la conversió en sèrie va superar totes expectatives (d’acord, no eren gaire elevades).

En aquest cas els substituts del pare Karras són dos capellans amb històries ben diferents. El pare Tomas Ortega és un capellà jove que ha capgirat la seva parròquia i que gràcies al seu tracte afable i al seu compromís amb els més necessitats s’ha convertit en la gran promesa de l’església catòlica a Chicago. Entre els seus feligresos hi ha una família típica americana, els Race, que en el fons amaga grans traumes: el pare va patir una lesió cerebral en un accident laboral, la filla gran va perdre la seva millor amiga en un accident de cotxe i no vol sortir de casa, la filla petita sent veus dins de les parets i la mare acaba convençuda que hi ha una possessió demoníaca a casa seva i demana ajuda al jove capellà. És llavors quan el pare Ortega coneix l’exorcista Marcus Keane, un personatge molt més complex: quan es va quedar orfe, l’església el va formar –en plan sàdic– per convertir-lo en exorcista. La seva feina al llarg dels anys li ha passat factura, és implacable i no es refia de ningú, ni tan sols dels seus col·legues del Vaticà, que també tenen moltes coses a amagar. Tot el contrari de l’ingenu Tomas, que d’entrada no s’acaba de creure la possibilitat de les possessions. Plegats, però, descobriran que darrere dels fets que turmenten la família Race hi ha un secret que deixarà clavats els espectadors a la cadira. Les històries de terror són difícils de convertir en sèrie perquè costa mantenir el suspens en tots els episodis, però en el cas d’El Exorcista el creador i guionista, Jeremy Slater, ho aconsegueix sense grans ensurts ni efectes especials sorprenents. El terror és quotidià, i el dimoni utilitza moltes cares per aconseguir els seus objectius, mentre que els personatges dels dos capellans van evolucionant per posar-se a la seva altura. En definitiva, i amb l’excusa de la possessió, la sèrie parla de sentiments com la culpa, el penediment, la soledat i l’amor incondicional a la família.