L’alegria dels més desgraciats

Blackie Books aposta fort per la sèrie, que arriba amb l’aval d’haver-se convertit en un fenomen a França. Gos Pudent i Gos Pudent va a l’escola són els dos primers llibres (ara en català i castellà) de la col·lecció de Gutman i Boutavant que, de moment, està formada per deu títols. Només a França, en total n’han venut més de dos milions d’exemplars, per això s’ha traduït a vint idiomes i se’n prepara el format audiovisual.

I de què va, la sèrie? Quines són algunes de les possibles claus del seu èxit? D’una banda, l’humor i la immediata empatia que generen el gos protagonista i el seu amic, el Gatxafat –el va atropellar un camió i en va sortir viu però pla–, que ajuda el gos a interpretar les moltes coses que no entén. És la clàssica relació de gos babau i gat llest, però en aquesta ocasió sense enfrontaments. Tots dos són uns desgraciats, uns marginats socials, d’alguna manera, però això no els impedeix afrontar la vida amb optimisme, perquè una altra de les claus de l’èxit és el fons pedagògic, els valors que es van desgranant al llarg de la sèrie.

“El Gos Pudent viu en un cubell d’escombraries, fa pudor de sardines, està ple de puces i el seu pèl sembla una catifa vella. És un gos bastant ximple, però té un cor molt gran i és tot optimisme i alegria.” Aquesta seria la seva carta de presentació. Un antiheroi carismàtic.

Colas Gutman (París, 1972) es va començar a inventar històries a partir dels 10 anys, quan li van demanar una redacció sobre una mosca, animal que ha aparegut sovint en els seus llibres, sense assolir l’èxit del Gos Pudent.

Marc Boutavant (Dijon,1970) és il·lustrador, dissenyador gràfic i escriptor, i també ha publicat desenes de llibres infantils.

Un tàndem tan adequat, entranyable i engrescador com el que formen el Gos Pudent i el Gatxafat.