Un museu de gamma alta

La sala central de la primera planta, dedicada a l’equilibri i el seny, s’estructura en nodes circulars –que recorden les pinyes dels castells–. Aquí s’explicaran continguts temàtics com ara la rivalitat, els valors castellers i la tècnica i geometries de les construccions. “Per exemple, en una de les pinyes s’utilitza un llenguatge de màping; una altra és una filmació de dansa en què la rivalitat de les colles s’explica a través de duets de dansa contemporània; una altra es basa en els jocs, en l’equilibri, i a través d’una plataforma carregues o descarregues un castell...”, explica Jordi Bertran, que ha estat el coordinador del projecte del Museu Casteller des del 2014 i fins al juny d’enguany, quan ja només quedava adjudicar-ne la gestió. Aquesta sala està dedicada a la cronologia, a través de nou pantalles que ressegueixen els més de dos segles d’història de castells, i també hi ha un espai musical, que explica una diada castellera, des de les matinades fins a l’entrada a la plaça o el toc de vermut. Cada apartat ha estat enregistrar per grups de grallers de diferents places castelleres.

El visitant es podrà fer a la teulada de l’edifici una de les fotografies més curioses: la que el situarà entre el campanar de Valls, que és el més alt de Catalunya, i el pilar de llum que s’ha instal·lat al mig de la plaça del Museu Casteller i que anirà canviant de color per simbolitzar les diferents camises castelleres.

Finalment, el recorregut es trasllada a la planta baixa de nou, en el tercer i últim espai dedicat a la força, amb una de les instal·lacions multimèdia més sorprenents: els visitants reviuran les emocions d’una plaça castellera amb un gran banc circular on quedaran envoltats per una pantalla de 360 graus en la qual es visionarà un altre audiovisual en què, a mitja projecció, baixarà del sostre una estructura corpòria sobre la qual es projectarà un castell fet per diverses colles. “Està filmant en dos escenaris: al Concurs de Castells de Tarragona i a la plaça Vella de Terrassa, perquè així donem joc a dues places molt significades i a dues ideologies molt diferents: la competició, a la primera, i els Minyons, que no van al concurs”, explica Bertran.

L’equipament es completa amb un espai educatiu, on es pot trobar una aplicació lèxica (un equip de filòlegs i periodistes van triar les paraules més representatives) i altres audiovisuals, per exemple, el que dona veu a les colles de la Catalunya Nord, les illes Balears i Andorra i el que explica les arquitectures humanes al món, com ara les que fan els acròbates magribins al nord d’Àfrica, les construccions que fan a dins de l’aigua al Japó i els govindes de l’Índia.

El món dels castells viu en ebullició des de fa anys. “Estem en el moment en què es fan els castells més alts de la història. S’han arribat als de deu pisos i s’han fet castells de nou nets, sense folre”, destaca Bertran. Un exemple dels grans: la darrera diada de Santa Úrsula de Valls –el 27 d’octubre–, en què la Vella dels Xiquets de Valls, primer, i la Colla Joves, després, van coronar el 3 de 9 sense folre, una construcció fins aleshores inèdita. Tanamteix, sembla que en el darrer any hi ha alguna cosa que trontolla i “hi ha qui parla de recessió”, assenyala Bertran. “Sembla que, entre les colles que havien arribat a castells de nou, a algunes els costa consolidar-los. I, segons l’estadística, enguany s’han fet menys castells de gamma extra (que són els que tenen entre nou i deu pisos) que la temporada anterior.” En el marc d’aquesta possible recessió, també hi ha el fet que les colles porten menys castellers a la plaça. S’ha tocat sostre? Per Bertran, “aquesta és una de les incògnites”, però n’assenyala alguna possible causa: “Una de les coses que hem fet molt malament i que crec que el museu pot contribuir a revertir, és que els castells no es poden basar en els rècords. Partint de la idea que els castells són rivalitat i superació, no sempre hem de parlar del rècord d’una plaça contra una altra. Hi ha un treball d’equip que de vegades és la mateixa superació o la mateixa consolidació d’un projecte.” I n’assenyala un culpable: “Els mitjans de comunicació heu ajudat molt a fer-ne difusió, però també heu entrat en un discurs competitiu, esportiu. Les retransmissions castelleres tenen un aire esportiu brutal. I les prèvies encara pitjor, perquè sembla que si a una plaça no es fa un rècord aquell dia, l’actuació ja és una merda”, lamenta.

Pel que fa a les causes de la davallada d’assistents a les places, qui ha estat el coordinador del projecte del museu n’assenyala algunes teories, prenent com a exemple dues diades molt diferents: la de Sant Joan de Valls i la diada del primer diumenge de les festes de Santa Tecla de Tarragona. “A les dues places hi havia molta menys gent. Per què? Hi ha diverses teories. Hi ha gent que diu que com que ho fan per la televisió no cal anar a la plaça, hi ha qui pensa que com que no hi ha novetats hi ha menys públic i d’altres que creuen que com que ara ja no hi ha tanta crisi, la gent té altres opcions de distracció”, explica Bertran, que afegeix dues teories més: “Hi ha qui sosté la teoria que potser les colles s’han significat massa amb el procés independentista, i això pot haver fet que es minvi en efectius a la mateixa colla, igual com n’hi ha que creuen que les lesions que hi ha hagut en algunes colles també espanten un sector dels castellers potencials. “El 2019 sembla que és un any que caldrà analitzar en el futur per veure com evoluciona.” Tanmateix, Bertran fa un apunt important: “En cap cas es pot parlar de crisi.” Primer, “perquè estem fent castells de deu, castells de nou nets i hi ha més actuacions que mai”, i segon, perquè avui dia hem arribat a un centenar de colles.

Si no hi ha més retards afegits, tot allò que envolta l’univers casteller es trobarà reunit en pocs mesos en un equipament únic, el Museu Casteller de Catalunya.