Crítica d’art
ELLES, DONES FOTÒGRAFES
Diuen enquestes fiables que només el 20% de la producció artística mostrada al públic és obra de dones. Tot i que actualment s’estan aplicant algunes mesures de discriminació positiva, que ningú no pateixi, que els percentatges pugen molt a poc a poc. L’exposició Elles, dones fotògrafes vol subratllar l’aportació de les dones en aquest camp creatiu, amb una selecció de peces del fons de la Fundació Forvm per la Fotografia i el complement d’algunes obres de dues col·leccions privades.
L’exposició fa un recorregut cronològic per les fotografies de diverses artistes, començant per Dorothea Lange, amb treballs del 1937/38 que pertanyen a les molt reconegudes sèries de reportatges de famílies desplaçades i d’immigrants en situacions crítiques de supervivència que va fer durant la gran depressió econòmica als EUA. Excel·lent manera de començar una exposició que subratlla una mirada crítica, humanista, d’introspecció i complicitat entre dones o, senzillament, entre persones. Una sensibilitat especial que ha guiat la càmera i el pensament de moltes fotògrafes modernes.
Hi trobem peces de la coneguda fotògrafa catalana Colita, sèries dels anys seixanta que mostren la ballarina Carmen Amaya als barris gitanos marginals de Barcelona que mai va abandonar. Continua Marta Povo en els vuitanta, amb imatges de dones relaxades en uns banys públics i, dels mateixos anys, treballs especulatius de Jaschi Klein i de Ruth Thorne que experimenten amb superposicions i manipulacions de la imatge fotogràfica. Sally Mann, el 1993, torna a la tècnica primitiva de la caixa fosca per explorar el paisatge amb una mirada sense suports tecnològics sofisticats. Anna Ferrer anomena L’illa des de l’oasi a unes impressionants panoràmiques de xaboles on capta l’ordre i l’estètica d’una pobresa absoluta.
Brigitte Bauer, Elina Brotherus, Anna Muller, Toto Frima i Carla van de Puttelaar, al voltant de la frontera del 2000, reflexionen sobre les formes i el simbolisme del cos femení i mostren imatges de dones nues. Uns cossos estan marcats per la quotidianitat, d’altres actuen en contacte amb la natura o bé queden adjectivats per filtres de sensualitat o d’intimitat.
La imaginació, la fantasia i l’experimentació formal tenen un espai important que cobreixen Claire Gallagher, Paloma Navares i Barbara Kasten, entre d’altres. L’obra Astronauta de 2018, de Cristina de Middel, tanca la cronologia amb la imatge irònica i poètica d’un personatge amb escafandre, que escala per un coster, amb una sensació d’absència de gravetat que ens fa sentir còmplices d’un engany fet amb bones intencions.
La Fundació Forvm disposa de la col·lecció de fotografies reunida per Chantal Grande i David Balsells, fruit, en part, del temps en què Forvm va actuar com a galeria de fotografia contemporània. Fa uns anys que s’exposen parts d’aquest fons, i mostres individuals de fotògrafs importants que hi tenen relació, a les golfes de la Casa Canals, una notable casa museu d’origen antic, reformada luxosament al llarg del segle XIX, situada al cor del barri vell, a la part alta de Tarragona.