una història fascinant

L’historiador Antoni Simon s’ha convertit en un dels màxims especialistes en la història moderna del nostre país, amb una extensa obra caracteritzada pel rigor científic i la vocació d’arribar al gran públic. D’entre la seva producció, destaquen alguns volums dedicats a la revolució catalana del 1640 i, en general, als anys centrals del segle XVII, com ara Els orígens ideològics de la Revolució Catalana de 1640 (Premi Prat de la Riba de l’IEC el 1999), Pau Claris, líder d’una classe revolucionària (Premi Serra d’Or de recerca, 2008) i Del 1640 al 1705. L’autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea (2011). El seu darrer llibre, 1640, representa una obra de maduresa en què es condensen un pòsit de més de quatre dècades de reflexió i recerca i els avenços historiogràfics dels darrers anys. Antoni Simon combina la narració detallada dels esdeveniments que es van produir entre el gener d’aquell any i el febrer de l’any següent i la capacitat d’analitzar-los en el seu context socioeconòmic, polític i també de marc mental.

El fil conductor del llibre és el xoc entre dos projectes polítics. D’una banda, el que es defensa des de la cort de Castella, on el monarca i els interessos dinàstics esdevenen centrals, i de l’altra, el que proposen els dirigents catalans que, sense sobrepassar el marc institucional i mental d’una societat de l’antic règim, situen els interessos de la comunitat en el punt central dels valors polítics. L’existència de dos models d’estat es tradueix, com ens podem imaginar, en un xoc territorial i, malgrat les mutacions, esdevé un dilema plenament vigent. 1640 és un extens volum, de gairebé 600 pàgines, que ben bé es podria convertir en una obra definitiva si no fos perquè la història difícilment les genera. En tot cas, és evident que es tracta d’un llibre destinat a convertir-se en un autèntic clàssic.