radio tributo BANDA TRIBUT a RADIO FUTURA
“Va ser una feinada, tot un any tancats assajant”
APOSTA TRIBUT
APOSTA TRIBUT
“Tocar els teus temes és difícil. Per què una banda tribut? Perquè no hi ha una altra opció”
XAVI OLTRA
xoltra@lrp.cat
Amb les primeres notes de Luna de agosto comencen a escalfar l’escenari de la Sala Vivaldi de Barcelona, fred encara per la incertesa i la fam d’un públic veterà, que vol reviure emocions. Són Radio Tributo, un grup badaloní que interpreta a la perfecció des de fa gairebé cinc anys els èxits d’una de les bandes mítiques de la movida madrileña: Radio Futura. Isaac Salmerón (40 anys, cantant) es posa des del primer minut a la pell de Santiago Auserón i el repertori va caient en un directe intens i rigorós guiat per Miki Duran (54, bateria), Toni Álvarez (54, baix), Ramon Gomis (52, guitarra) i Enric Tor (71, teclats). Dues hores més tard, els 200 assistents embogeixen amb clàssics com El Tonto Simón, Escuela de calor… que tanquen una nit màgica. El 25 d’abril repetiran a Luz de Gas, però abans, el 19 de gener, faran l’assalt a la capital, a la sala Independance de Madrid.
Com va començar Radio Tributo?
Isaac Salmerón (I.S.): La idea va sorgir del Miki. Va ser el cap del projecte. Volia fer un tribut a Radio Futura, perquè va ser un grup molt representatiu de l’època.
Miki Duran (M.D.): Veient totes les bandes que sorgien, em va semblar una bona idea fer un tribut a un dels grups més emblemàtics dels vuitanta, ja desaparegut, perquè no només en gaudís la gent d’aquella època, sinó també d’altres generacions i veiessin el que s’havien perdut.
Entenc que ja feia anys que us dedicàveu a això de la música...
M.D.: El Toni tenia una orquestra i el Ramon també anava tocant, fent bolos.
I.S.: En el meu cas, també tinc un altre projecte acústic, amb una guitarra i una veu, en un altre format més reduït, per a esdeveniments privats.
Per fer tan bé Radio Futura, òbviament, us ha d’agradar molt?
I.S.: Sincerament, jo sempre havia tirat per l’anglès, amb altres bandes covers, fent versions… Això per mi va ser un repte. Posar-me a la pell d’aquest personatge i descobrir realment el que era Radio Futura. Va ser una sorpresa agradable. Adoptar aquest perfil va ser molt interessant. I aquí estem.
Va ser molt difícil agafar el so de Radio Futura?
M.D.: Va ser una feinada, tot un any tancats, assajant, perquè sortís cada tema. S’hi han d’assemblar. El so ha de ser igual. Les figures rítmiques, l’entonació de la veu…
I.S.: El Miki va veure que pel timbre de veu m’hi podia aproximar. Si veiessis la meva llibreta d’anotacions al·lucinaries. Tinc escrit en cada frase on va una aspiració, etc. Tot està mesurat i escoltat. No és fer una versió. És fer literalment Radio Futura. És un tribut.
El vestuari també és important?
M.D.:
Ho vam tenir en compte. El que passa és que Radio Futura tenia un atrezzo molt ampli. Jo, per exemple, que faig una mica d’Enrique Sierra, porto uns pantalons punk. Al principi, em vaig deixar la cresta, però ara ja no.
Heu arribat a conèixer personalment els originals?
M.D.: No. Tenim amics que coneixen el Santiago. És clar que ens agradaria, i presentar-li el que fem i dir-li que ho fem amb tot el respecte. Ja que no és música teva, almenys s’ha de fer bé.
Teniu repertori propi?
I.S.: Ara no. Fa un temps vaig tenir un grup amb cançons pròpies i el Miki, també. Però avui dia i des de fa anys estem dedicats a això al cent per cent.
Us feu vosaltres la promoció o teniu mànager?
M.D.: Ens ho fem tot nosaltres. Això és trucar, trucar i trucar. Hi ha un parell de promotors que mouen concerts de bandes tribut i de vegades hi treballem, però no tenim un contracte fix.
I.S.: El que hem fet a la Sala Vivaldi ha estat amb Polymer. De tota manera, el més important és el públic, a banda dels interessos econòmics i personals. La satisfacció més gran és tocar i que la gent s’ho passi bé, que sàpiguen que existeixes, perquè de bandes tribut, n’hi ha milers. És un boom. Però per nosaltres el més important és fer Radio Futura com ho fem, de la manera més fidel possible.
Quantes actuacions feu a l’any i on?
M.D.: No gaires, entre dotze i quinze.
I.S.: Els bolos més grans, de 400 o 500 persones, han estat fora de Catalunya, per Saragossa, València…
El públic és sempre molt gran?
I.S.: També hi ha gent jove. Fins i tot els fills dels que van viure Radio Futura venen, amb 12 anys. I canten les cançons senceres. És molt gratificant.
Quant guanyen per concert?
M.D.: Normalment entre 100 i 200 euros cada un. De vegades potser més.
I.S.:
És complicat. Tocar els teus propis temes sempre ha estat difícil. Al nostre grup hi ha gent que fa trenta que trepitja escenaris. Per què una banda tribut? Perquè no hi ha una altra opció.
Per què tenen tant èxit els tributs?
M.D.: Era la música que escoltaves de jove, que ballaves, i ara la pots tornar a recordar després d’una vida de feina, fills, responsabilitats…
Els tributs han vingut per quedar-se?
M.D.: Es quedaran els que realment funcionin i respectin el producte. La música és un ofici i hi ha intrusisme.
I.S.:
Fa anys que existeixen, però ara funcionen més. S’ha de ser seriós. Arribarà un moment que hi haurà cent bandes fent Queen i no podrà ser. Hem de donar valor a la paraula tribut i ser exhaustius amb la feina. Seguiran les que ho facin bé. Nosaltres fa cinc anys que ens hi dediquem, però per exemple El Último Tributo (El Último de la Fila) en fa molts més. Tanques els ulls i sonen igual. Ells van ser pioners.
.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.