El Passadís del pep
El passadís del Pep, la icònica marisqueria barcelonina sense rètol a la porta ni carta que apassiona Francis Ford Coppola, celebra aquest any el seu quarantè aniversari amb un menú especial, que inclou deu plats emblemàtics de la casa com l’ou ferrat amb caviar, els cigrons amb capipota o l’arròs amb calamarsets i, evidentment, les gambes a la planxa i els escamarlans amb ceba. Tot amanit amb la mateixa filosofia de sempre: bon producte i atenció familiar. “Soc el gestor del llegat del meu pare, el conservador que treu la pols al quadre però que no canvia res”, explica el fill de Joan Manubens, el carismàtic fundador que va morir el 2017 als 61 anys.
Manubens era un mal mecànic a qui apassionaven els cotxes. Va ser el 1979 quan el seu germà Pep, que regentava un frankfurt al Born, li va demanar que deixés el taller perquè necessitava obrir un altre local addicional que tingués cuina per abastir de plats calents el seu bar. Al nou restaurant, de només 30 m² i sis taules, s’hi accedia per una porta sense cartell (“crec que va ser perquè ho van deixar per a última hora i així es va quedar”, diu el fill) i un llarg i estret passadís que li va donar nom.
Mentre la mare dels germans cuinava, en Joan va aconseguir una bona clientela. Era un gran relacions públiques amb bon olfacte, que va anar omplint l’establiment de delicatessens i bon marisc, de vegades desconegut, com les cañaillas que va fer gratinades, i que ara formen part del menú d’aniversari. Amb la mateixa naturalitat va prescindir de la carta. Al Passadís s’hi va pel gust de menjar el que hi ha del dia, i això el va fer més que popular en els anys d’una Barcelona olímpica amb ganes de festa. Les llagostes volaven i les factures s’omplien de zeros.
“El meu pare et mirava als ulls i ja sabia el que volies demanar”, recorda ara Joan Manubens fill, que curiosament ha viscut la història del progenitor al revés: va començar estudiant i treballant de cuiner, però ho va deixar per dedicar-se a l’automoció. La mort prematura del pare el va retornar a casa i ara afronta el repte amb ganes i amb l’ajuda del seu tiet Pep i de la seva companya, la Laura.
Les safates de marisc continuen alegrant un local que ha aparegut a The New York Times, a la guia Zagat i aquest mateix any a l’OAD (Opinionated About Dining). Hi han estat des d’Arnold Schwarzenegger (que va demanar pollastre!) fins a Donald Trump (“va voler peix a la planxa i Coca-Cola”), passant per Ricky Martin, Robert de Niro i Woody Allen, que hi té les seves croquetes preferides. Multitud d’esportistes (Piqué, Gasol, Márquez…), escriptors i també molts artistes plàstics. En lloc de penjar fotos amb clients famosos, a El Passadís et trobes amb el retrat del fundador firmat per Perico Pastor. Però sens dubte, el client més emblemàtic és el cineasta bon vivant Francis Ford Coppola, capaç d’agafar un vol privat la mateixa nit que rep el Premi Príncep d’Astúries a Oviedo per compartir un sopar pantagruèlic a Barcelona amb el seu amic Joan, abans de sortir ràpidament cap a Itàlia. “El pare no parlava anglès, però s’entenien a la perfecció”, recorda en Joan. “Quan va morir ens va donar el condol i ens va prometre que tornaria per fer-li un homenatge.”