COMÈDIA CÒSMICA

Una de les apostes còmiques –i còsmiques– de la plataforma HBO per a aquest any és Avenue 5, la història d’un luxós creuer espacial que de sobte es troba en una situació desesperada: per un error de navegació, el viatge que havia de durar dues setmanes al final s’ha d’allargar tres anys. El capità Ryan Clark –interpretat pel britànic Hugh Laurie– haurà d’intentar que no es desfermi la histèria entre els passatgers, ajudat per una tripulació amb més tendència a empitjorar les coses que no pas a buscar solucions. La sèrie, una sitcom angloamericana, s’estrena aquest dilluns dia 20 i les crítiques que ha rebut del capítol pilot han estat molt bones. Les expectatives són altes: el creador és Armando Iannucci, guionista i productor d’una altra sèrie còmica i icònica d’HBO, Veep (una sàtira política que va acabar l’any passat després de set temporades i d’haver estat guardonada amb nombrosos premis Emmy).

En aquesta ocasió, Hugh Laurie –que també va aparèixer intermitentment a Veep– s’allunya definitivament del doctor House que el va convertir en una estrella als Estats Units i torna als registres de comèdia dels inicis de la seva carrera. El capità que interpreta és un líder elegant, amable i encantador... fins que comencen els problemes. Llavors es descobreix que en realitat és un frau i que el seu paper és simplement decoratiu, ja que la nau no necessita cap capità. En el repartiment d’Avenue 5 també hi ha Josh Gad, que interpreta el bilionari propietari del creuer espacial, un pedant que creu que pot fer canviar les coses per la seva simple voluntat. Un personatge que alguns ja han comparat amb Elon Musk, el magnat real propietari de Tesla i SpaceX que està intentant fer rendible el turisme espacial. En la sèrie, ambientada en un futur no gaire llunyà, aquest tipus de turisme ja està consolidat, i les classes acomodades es poden permetre passar unes quantes setmanes voltant pel sistema solar en un ambient luxós que inclou totes les activitats típiques d’un creuer: classes de ioga, spa, bufets gurmet, plataformes d’observació... Ara bé, després de l’error fatal que altera la trajectòria de la nau, el viatge de relax es capgira i la trama es complica amb tota mena de girs sorprenents i bàsicament hilarants. Com quan els passatgers han de fer servir la seva pròpia femta per protegir-se de la radiació de l’espai (un recurs que dona peu a moltes bromes, però que en realitat té base científica). No tan científics semblen els decorats, amb els interiors de l’Avenue 5 blancs, daurats i rodons, amb grans finestrals que permeten gaudir de les vistes de l’espai. Uns escenaris per on també transiten un responsable d’atenció al públic que en lloc de tranquil·litzar els passatgers encara els preocupa més, un astronauta alcohòlic, enginyers maldestres, assessors, ajudants i molts passatgers enfadats. I, mentrestant, des del comandament terrestre s’intenta buscar el suport de la NASA per a una missió de rescat, amb tota mena d’idees absurdes per aconseguir fons per pagar-la.