Jones, Indiana jones
Que aixequi la mà qui no hagi tingut mai somnis que no hagi complert. Potser, ser astronauta de gran, bomber, artista de varietats, pilotar avions...? El meu, convertir-me en espia al servei de sa majestat amb llicència per matar. I el del meu admirat Steven Spielberg, dirigir-lo, a l’agent secret 007, és clar, no pas a mi. En el seu cas –del meu, ni parlar-ne– no deu ser perquè no ho intentés, i encara menys per falta d’aptituds. Spielberg ho ha confessat més d’una vegada, com en aquella entrevista a Radio BBC 2 en què va declarar: “Després del gran èxit que va suposar Tauró (1975) vaig pensar: «Ara em deixaran fer un Bond.» Vaig trucar a Cubby Broccoli [Albert R. Broccoli, el productor de la franquícia] per oferir-li els meus serveis, però no va creure que fos l’adequat per al càrrec. Després d’un altre èxit, Encontres a la tercera fase (1978), ho vaig intentar un altre cop. I tampoc. Així que ara, Barbara Broccoli [hereva de la franquícia], oblida-te’n.”
Divina sort, perquè com diuen els anglesos, la venjança és un plat que se serveix fred, i Spielberg, davant la impossibilitat d’implicar-se en la franquícia 007 va respondre amb un banquet titulat A la recerca de l’arca perduda. Servit el 1981, el film va competir a la pantalla, ni més ni menys, que amb Només per als teus ulls (John Glen), una de les entregues més estimades de la saga, juntament amb Octopussy.
Però què té que veure Bond amb Indiana Jones, us deveu preguntar? Doncs molt, només cal repassar com es va concebre aquesta joia del cinema d’aventures per entendre-ho. Ens hem de remuntar un parell d’anys abans de l’estrena, quan Spielberg, que ja era un pes fort de la indústria, va patir un lapsus comercial amb la menyspreada 1941 (1979) i va arreplegar el seu bon amic George Lucas –pobret, no acabava de pair bé l’èxit de Star Wars– perquè l’ajudés a saciar aquell vell somni de fer un Bond. Es van retirar a les illes Hawaii i allà, plegats, van concebre els fonaments d’una franquícia que havia de girar al voltant d’un arqueòleg que vivia mil i una aventures enfrontant-se als nazis i a la seva obsessió per les ciències paranormals i ocultes a la recerca d’una peça cobejada. Van pensar titular-la Els caçadors de l’arca perduda o, per què no, Les aventures d’Indiana Smith. Hi van abocar les seves dèries i referències, bevent de tot tipus de fonts, especialment homenatjant els vells serials dels anys trenta i quaranta en plantejar el film com un títol de sèrie B amb una entitat pròpia.
El guionista i director Philip Kaufman (La invasió dels ultracossos, 1978) els va acabar ajudant amb el primer esbós. Com que tampoc s’acabaven de posar d’acord (es veu que Spielberg volia un protagonista més faldiller, com l’espia britànic, en la línia d’antiherois com Humphrey Bogart, i Lucas un personatge més erudit) van necessitar la incorporació d’una altra persona, que va acabar donant forma al gruix del guió definitiu. Aquesta figura va ser Lawrence Kasdan (guionista de pro que es va estrenar escrivint L’Imperi contraataca, per tant, un respecte), que hi va posar cullerada i va decidir després de sessions maratonianes que, tant sí com no, el protagonista fos un professor (d’arqueologia) i es digués Jones, Indiana Jones. De la coctelera en va sortir també Marian, una dona amb caràcter que tracta de tu a tu el personatge. També, de la construcció del mite, els seus icònics barret i jupa de cuir. I és clar, calia un actor amb carisma i malgrat que es van fer càstings (Tom Selleck, Steve Martin, Bill Murray...) Spielberg va guanyar la partida amb la seva primera opció: Harrison Ford. Vist amb perspectiva, només ell el podia encarnar.
El film, recordem, arrenca talment com els de la saga Bond, amb una aventura a punt d’acabar i el personatge sortint-se’n airós. Després, un no parar: viatges arreu del món, del Nepal al Caire, per acabar el clímax en una illa on els nazis malvats (com els espies de Spectra) obrien la caixa de Pandora.
I per si algú encara no ho té clar, què es pot dir de la tercera entrega, Indiana Jones i l’última croada (1989), on el pare del protagonista és encarnat per Sean Connery. Una casualitat? No, com tampoc que Jones, Indiana Jones, tingui llicència per emocionar-nos cada vegada que desenfunda el fuet... o la pistola i va per feina!