Un ‘post-it’ a la felicitat

Una criatura sempre treu vida de tot, perquè està en el seu procés evolutiu. No pot entendre la mort i hi combat. Obertament. Pensa i juga, es distreu, s’entesta a trobar solucions simples a realitats complexes. L’adult, si l’escolta, queda desarmat la majoria de vegades. De vegades, tenir una visió amb menys prejudicis retrata molt millor un paisatge, una experiència. Aquest és el cas d’una obra absolutament esperançadora: Les coses excepcionals. Després d’un any llarg de funcions, segueix al Club Capitol, fins al 16 de febrer (del 5 al 16 la interpretarà Leticia Dolera). El fill explica com intentava que la mare no se suïcidés enumerant-li coses precioses per les quals pagava la pena viure. Aquesta llista íntima s’amplia amb els post-its de la felicitat que escriuen els espectadors, transportats per un quadre preciós, íntim, amb el qual s’empatitza directament.

La producció, amb un Pau Roca que connecta des de la simple humanitat amb cada espectador, convida a un joc final: que cadascú allargui aquesta llista de “coses excepcionals” que donen raons per viure. Qui ho fa s’endú el llapis amb què ho ha escrit i deixa un petit detall íntim de si mateix en un plafó. Durant aquest any llarg de funcions, la productora Sixto Paz ha recopilat un parell de llibretes Golden Extra (encara posa el preu de la llibreria a la tapa dura: 3,15 euros!) de 62 planes cada una. Vam fer l’experiment de seleccionar les primeres deu pàgines i van aparèixer 122 post-its. La recerca es va fer al novembre (quan gairebé començava la segona temporada al Capitol). A hores d’ara, ja es pot garantir que deuen haver superat els 2.000 apunts de vida íntima a les seves pàgines, enganxades amb post-its. Els fulls queden exposats als ulls dels altres espectadors. Tothom ho sap, Per això, des de La República, ens hem atrevit a recollir aquestes cessions voluntàries d’intimitat per fer-ne un mapa, un paisatge emocional sobre què consideren excepcional els espectadors i sobre el seu univers propi.

Amb l’evidència de fer “sociologia de porta de lavabo” (extrapolem les dates a partir de les dades consultades, que no superen el 8% del total) es poden extreure les conclusions següents: d’una banda, és evident que hi ha una preponderància a fer referència al teatre (perquè la iniciativa es produeix després d’una funció). Segurament, si s’hagués fet després d’una projecció de cinema tindria un percentatge similar a aquest 16,5% dels post-its revisats. Es troben cites com “anar al teatre i veure una bona obra com aquesta”; “veure Les coses excepcionals” i clarividents composicions sobre l’obra: “Teatre que et fa commoure, riure i plorar”; “emocionar-se veient algú que explica una història”.

Efectivament, la peça desperta les pulsions més profundes i convida a pensar valors en positiu. És el cas de l’empoderament (un altre 16,5% escriu referències a superar tràngols de la vida, com el suïcidi d’un familiar o el dolor del pare per aquesta absència). En aquest apartat coincideixen cites optimistes desconcertants com “les coses imprevistes són per alguna raó”, “intercanviar un somriure amb un desconegut”, “creuar la mirada amb un desconegut i que et torni el somriure” (que contrasta amb la cita relativa a la parella “quan amb una mirada ja t’entens i no calen les paraules”). “Estar en silenci amb mi mateixa per descobrir-me i aprendre a escoltar-me cada dia una mica més” o bé “no mirar mai enrere”. També hi ha algun cant a valorar-se a un mateix: “Anar a dormir i sentir que no ho podries haver fet millor. Tu ets tu”; “equivocar-te sempre que pots”; “intentar-ho malgrat que sigui impossible”; “somriure encara que no et vingui de gust”.

També hi ha un lloc per a la família en el sentit més ampli: “Posar una cançó de rock antiga als teus fills”, o bé: “Soc el teu pare, la teva mare i tu. Sou la meva llista”; “els petons que et fa la mare”; “fer riure la meva germana”; “l’olor a pipi machucado de l’Anna”, “quan a l’àvia li pica per cantar boleros”, “ser mare i descobrir que és el millor que podries haver fet mai, sobretot, descobrir un nou amor”; “veure el teu fill dormint”. El 14,3% de les referències són a la família, al davant de l’11,5% que fan referència només a la parella, més o menys estable (“Fer un Tinder match amb alguna persona que valgui la pena”). Hi podria haver debat sobre el moment més celebrat, amb diverses connotacions: “El primer petó després d’una discussió”; “el moment abans del primer petó amb l’amor de la teva vida”; “el gust del primer petó del dia”. Les mirades delaten i per això hi ha qui apunta a la llista: “Mirar els ulls de qui estimes”, mentre que una altra persona troba un moment concret: “Mirar-te abans d’apagar el llum.” I una altra sensació de plenitud íntima és “contemplar el nord del bosc amb ella sense percebre el pas del temps”. La natura és un altre dels estadis que concentra bona part de les coses excepcionals, perquè permet una certa contemplació. Sumen més del 10% dels recollits. En la nostra recerca, en seleccionem alguns que, aparentment, es contradiuen: “Caminar descalç per la muntanya” / “caminar descalça per la platja”. “Passejar pel bosc al vespre i creuar-se amb cuques de llum.” A la costa, “nedar lluny de les roques” o bé “obrir els ulls al mar”. Pel que fa a bestioles, “observar els estornells” o “un pit roig al boix de casa”. “Estimar el gos com si fos una persona”, “aconseguir el gos que volies i que fa tretze anys que demanaves”, “quan els gats són superfeliços amb el sofà nou”. I, per acabar, dues maneres de contemplar el recomençar de la natura antagòniques: “Trobar al WhatsApp una sortida de sol des de la serra de Collserola” o, en canvi: “L’agraïment quan veus que surt el sol.”

La intimitat es vincula als plaers. I per això, els 23% dels comentaris recollits van en aquesta línia. La varietat va per barris, una altra vegada. Des de qui celebra una “Coca-Cola gelada”, “una beguda amb molt de gel” o “una cervesa gelada mirant al mar”, fins al que prefereix un “Cacaolat ben calent al matí”. I segurament tothom coincidiria amb aquesta cita: “Llegir el diari, al bar, amb molt de temps al davant.”

El llit és un escenari ideal per completar la llista excepcional. Per exemple: “Treure els peus per sota dels llençols quan et despertes al matí”; “fer el manta al llit”, “un orgasme de bon matí”, “sentir l’olor del suavitzant en posar-te al llit, amb els llençols acabats de rentar”. Si “viatjar” o “despertar-se tard un dia de vacances” són plaers que molta gent compartiria, molt més específic és el de “trobar una Queli més torrada del normal dins de la bossa” i, de sobte, descobrir la inspiració: “Escriure les paraules que et venen sense pensar i descobrir que has fet un poema.”

Què passaria si construíssim un mapa amb les paraules més repetides del centenar llarg de cites recollides? Després de fer una recerca d’una vintena de paraules, hem detectat fins a vuitanta-tres coincidències. Evidentment, el sentit de la paraula es transforma. Somriure (6) i riure (7) són una de les condicions més favorables per gaudir de coses excepcionals!

JORDI BORDES

jbordes@elpuntavui.cat