Un ‘post-it’ a la felicitat

Una cri­a­tura sem­pre treu vida de tot, perquè està en el seu procés evo­lu­tiu. No pot enten­dre la mort i hi com­bat. Ober­ta­ment. Pensa i juga, es dis­treu, s’entesta a tro­bar solu­ci­ons sim­ples a rea­li­tats com­ple­xes. L’adult, si l’escolta, queda des­ar­mat la majo­ria de vega­des. De vega­des, tenir una visió amb menys pre­ju­di­cis retrata molt millor un pai­satge, una experiència. Aquest és el cas d’una obra abso­lu­ta­ment espe­rançadora: Les coses excep­ci­o­nals. Després d’un any llarg de fun­ci­ons, segueix al Club Capi­tol, fins al 16 de febrer (del 5 al 16 la inter­pre­tarà Leti­cia Dolera). El fill explica com inten­tava que la mare no se suïcidés enu­me­rant-li coses pre­ci­o­ses per les quals pagava la pena viure. Aquesta llista íntima s’amplia amb els post-its de la feli­ci­tat que escri­uen els espec­ta­dors, trans­por­tats per un qua­dre preciós, íntim, amb el qual s’empa­titza direc­ta­ment.

La pro­ducció, amb un Pau Roca que con­necta des de la sim­ple huma­ni­tat amb cada espec­ta­dor, con­vida a un joc final: que cadascú allar­gui aquesta llista de “coses excep­ci­o­nals” que donen raons per viure. Qui ho fa s’endú el lla­pis amb què ho ha escrit i deixa un petit detall íntim de si mateix en un plafó. Durant aquest any llarg de fun­ci­ons, la pro­duc­tora Sixto Paz ha reco­pi­lat un parell de lli­bre­tes Gol­den Extra (encara posa el preu de la lli­bre­ria a la tapa dura: 3,15 euros!) de 62 pla­nes cada una. Vam fer l’expe­ri­ment de selec­ci­o­nar les pri­me­res deu pàgines i van aparèixer 122 post-its. La recerca es va fer al novem­bre (quan gai­rebé començava la segona tem­po­rada al Capi­tol). A hores d’ara, ja es pot garan­tir que deuen haver superat els 2.000 apunts de vida íntima a les seves pàgines, engan­xa­des amb post-its. Els fulls que­den expo­sats als ulls dels altres espec­ta­dors. Tot­hom ho sap, Per això, des de La República, ens hem atre­vit a reco­llir aques­tes ces­si­ons voluntàries d’inti­mi­tat per fer-ne un mapa, un pai­satge emo­ci­o­nal sobre què con­si­de­ren excep­ci­o­nal els espec­ta­dors i sobre el seu uni­vers propi.

Amb l’evidència de fer “soci­o­lo­gia de porta de lavabo” (extra­po­lem les dates a par­tir de les dades con­sul­ta­des, que no superen el 8% del total) es poden extreure les con­clu­si­ons següents: d’una banda, és evi­dent que hi ha una pre­pon­derància a fer referència al tea­tre (perquè la ini­ci­a­tiva es pro­du­eix després d’una funció). Segu­ra­ment, si s’hagués fet després d’una pro­jecció de cinema tin­dria un per­cen­tatge simi­lar a aquest 16,5% dels post-its revi­sats. Es tro­ben cites com “anar al tea­tre i veure una bona obra com aquesta”; “veure Les coses excep­ci­o­nals” i cla­ri­vi­dents com­po­si­ci­ons sobre l’obra: “Tea­tre que et fa com­moure, riure i plo­rar”; “emo­ci­o­nar-se veient algú que explica una història”.

Efec­ti­va­ment, la peça des­perta les pul­si­ons més pro­fun­des i con­vida a pen­sar valors en posi­tiu. És el cas de l’empo­de­ra­ment (un altre 16,5% escriu referències a superar tràngols de la vida, com el suïcidi d’un fami­liar o el dolor del pare per aquesta absència). En aquest apar­tat coin­ci­dei­xen cites opti­mis­tes des­con­cer­tants com “les coses impre­vis­tes són per alguna raó”, “inter­can­viar un som­riure amb un des­co­ne­gut”, “cre­uar la mirada amb un des­co­ne­gut i que et torni el som­riure” (que con­trasta amb la cita rela­tiva a la pare­lla “quan amb una mirada ja t’entens i no calen les parau­les”). “Estar en silenci amb mi mateixa per des­co­brir-me i apren­dre a escol­tar-me cada dia una mica més” o bé “no mirar mai enrere”. També hi ha algun cant a valo­rar-se a un mateix: “Anar a dor­mir i sen­tir que no ho podries haver fet millor. Tu ets tu”; “equi­vo­car-te sem­pre que pots”; “inten­tar-ho mal­grat que sigui impos­si­ble”; “som­riure encara que no et vin­gui de gust”.

També hi ha un lloc per a la família en el sen­tit més ampli: “Posar una cançó de rock antiga als teus fills”, o bé: “Soc el teu pare, la teva mare i tu. Sou la meva llista”; “els petons que et fa la mare”; “fer riure la meva ger­mana”; “l’olor a pipi mac­hu­cado de l’Anna”, “quan a l’àvia li pica per can­tar bole­ros”, “ser mare i des­co­brir que és el millor que podries haver fet mai, sobre­tot, des­co­brir un nou amor”; “veure el teu fill dor­mint”. El 14,3% de les referències són a la família, al davant de l’11,5% que fan referència només a la pare­lla, més o menys esta­ble (“Fer un Tin­der match amb alguna per­sona que val­gui la pena”). Hi podria haver debat sobre el moment més cele­brat, amb diver­ses con­no­ta­ci­ons: “El pri­mer petó després d’una dis­cussió”; “el moment abans del pri­mer petó amb l’amor de la teva vida”; “el gust del pri­mer petó del dia”. Les mira­des dela­ten i per això hi ha qui apunta a la llista: “Mirar els ulls de qui esti­mes”, men­tre que una altra per­sona troba un moment con­cret: “Mirar-te abans d’apa­gar el llum.” I una altra sen­sació de ple­ni­tud íntima és “con­tem­plar el nord del bosc amb ella sense per­ce­bre el pas del temps”. La natura és un altre dels esta­dis que con­cen­tra bona part de les coses excep­ci­o­nals, perquè per­met una certa con­tem­plació. Sumen més del 10% dels reco­llits. En la nos­tra recerca, en selec­ci­o­nem alguns que, apa­rent­ment, es con­tra­di­uen: “Cami­nar des­calç per la mun­ta­nya” / “cami­nar des­calça per la platja”. “Pas­se­jar pel bosc al ves­pre i cre­uar-se amb cuques de llum.” A la costa, “nedar lluny de les roques” o bé “obrir els ulls al mar”. Pel que fa a bes­ti­o­les, “obser­var els estor­nells” o “un pit roig al boix de casa”. “Esti­mar el gos com si fos una per­sona”, “acon­se­guir el gos que volies i que fa tretze anys que dema­na­ves”, “quan els gats són super­feliços amb el sofà nou”. I, per aca­bar, dues mane­res de con­tem­plar el reco­mençar de la natura antagòniques: “Tro­bar al What­sApp una sor­tida de sol des de la serra de Coll­se­rola” o, en canvi: “L’agraïment quan veus que surt el sol.”

La inti­mi­tat es vin­cula als pla­ers. I per això, els 23% dels comen­ta­ris reco­llits van en aquesta línia. La vari­e­tat va per bar­ris, una altra vegada. Des de qui cele­bra una “Coca-Cola gelada”, “una beguda amb molt de gel” o “una cer­vesa gelada mirant al mar”, fins al que pre­fe­reix un “Caca­o­lat ben calent al matí”. I segu­ra­ment tot­hom coin­ci­di­ria amb aquesta cita: “Lle­gir el diari, al bar, amb molt de temps al davant.”

El llit és un esce­nari ideal per com­ple­tar la llista excep­ci­o­nal. Per exem­ple: “Treure els peus per sota dels llençols quan et des­per­tes al matí”; “fer el manta al llit”, “un orgasme de bon matí”, “sen­tir l’olor del sua­vit­zant en posar-te al llit, amb els llençols aca­bats de ren­tar”. Si “viat­jar” o “des­per­tar-se tard un dia de vacan­ces” són pla­ers que molta gent com­par­ti­ria, molt més específic és el de “tro­bar una Queli més tor­rada del nor­mal dins de la bossa” i, de sobte, des­co­brir la ins­pi­ració: “Escriure les parau­les que et venen sense pen­sar i des­co­brir que has fet un poema.”

Què pas­sa­ria si cons­truíssim un mapa amb les parau­les més repe­ti­des del cen­te­nar llarg de cites reco­lli­des? Després de fer una recerca d’una vin­tena de parau­les, hem detec­tat fins a vui­tanta-tres coin­cidències. Evi­dent­ment, el sen­tit de la paraula es trans­forma. Som­riure (6) i riure (7) són una de les con­di­ci­ons més favo­ra­bles per gau­dir de coses excep­ci­o­nals!

JORDI BOR­DES

jbor­des@​elpuntavui.​cat